Fa 80 anys del fi de la guerra i el feixisme continua ben viu a l'estat espanyol.

El camí de l'exili per als perdedors de la guerra.

Avui es compleixen 80 anys del fi de la guerra civil espanyola, l'1 d'abril del 1939, quan Franco des de Burgos va proclamar la victòria del bàndol feixista i la derrota dels republicans, fet que va suposar l'exili de milers de catalans i espanyols, així com l'empresonament, tortura, esclavatge i mort de molts altres que no van poder escapar.

La família política de la meva àvia, de Monistrol de Calders, van patir l'exili i la presó també. Alguns cunyats van acabar morint lluitant per l'exercit francès a la 2a Guerra Mundial, o en camps d'extermini nazis (Mathaussen). Una altra cunyada va morir en un dels camps de refugiats a França. Els dos que van sobreviure, un va passar per les presons espanyoles una bona temporada abans d'exiliar-se a França, i un altre va poder obrir una perruqueria a la petita localitat dels prealps francesos de Die.

Fa pocs dies, la meva mare em va donar una carta del cunyat de la meva àvia que havia viscut exiliat a França, el Valentí. Era de l'any 1994 i li explicava algunes desventures de la seva fràgil salut i alguns records dels patiments de la família. Em va deixar estorat un comentari sobre els socialistes espanyols i la seva traïció als republicans catalans i espanyols. Comentava el Valentí que li sabia greu per la família socialista que vivia aquí a Catalunya (en aquella època el meu pare ho era i algun familiar més també), però considerava que els socialistes havien estat uns absoluts traïdors a la causa i a la memòria republicana pactant el règim borbònic col·locat per Franco.

Ara que s'han complert 80 anys de la derrota republicana i comprovem que el canvi de règim ha estat més estètic que profund, com calia i cal, me n'adono de com de lúcid era aquell oncle-avi llunyà meu en la seva anàlisi de la situació política a Espanya.