"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 29 de març del 2020

Videoconferències.

Foto: El Punt/Avui

























Aquests dies de confinament a casa pel coronavirus ens hem acostumat a veure, i en el meu cas també a viure, les famoses videoconferències. Fins fa poc, només en sentíem a parlar relacionat amb els polítics catalans exiliats, que de tant en tant es deixaven veure a través d'una videoconferència ja sigui per a una entrevista, o en una reunió del seu partit polític respectiu.

Personalment, fins fa pocs dies, no havia fet encara cap videoconferència en grup. Més enllà de les videotrucades del Wattsap, o l'Skype, mai abans havia fet servir aquesta eina per comunicar-se amb diverses persones a la vegada. La primera videoconferència a 4, la vaig fer a través del Wattsap amb els meus germans i la meva mare, i amb les companyes de cicle de l'escola, vaig estrenar l'eina per a videoconferències de Google, el Meet, trobant-nos per a una reunió de cicle fins a 7 persones.

Demà faré una prova amb els meus alumnes de 3r. Ja pateixo, perquè sempre sorgeixen problemes amb la connexió, o amb el so, o amb la imatge... ja els he donat les instruccions d'ús, i intentaré moderar la trobada perquè la cosa no sigui caòtica. A veure si ens en sortim...

10 comentaris:

  1. Ja he refusat fer-ne dues, per diversos motius, però el principal, i oficiós, és per no acabar a hòsties. Demà, si tot va bé, m'estrenaré amb la primera. Ara per ara no tinc ni idea de com es fa, però ja ens en sortirem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'explicaràs Xexu. Jo ahir vaig fer la primera amb els meus alumnes de 3r. Per sort estava avisat i vaig fer grups de 8/9 i amb instruccions clares de funcionament, torn de paraula... tanmateix no és fàcil entendre's.

      Elimina
  2. Doncs si col.lega, això de les videoconferències ara és el que prima, donades les circumstàncies. La setmana passada també els mestres de l'escola van fer un claustre virtual. Jo no vaig poder per circumstàncies personals greus però aquesta setmana ni haurà un altre i a veure si m'estreno. Amb el meu home i els meus fills dels que ara estic lluny també fem anar les videotrucades! Sort de la tecnologia que en ajuda a fer passar el trangol molt més distrets. De fet distrets i enfeinats, pq jo segueixo treballant i hi ha dies que més hores que quan vaig al cole. Quan s'acabi tot això, tots haurem guanyat coneixements en aquest camp. Qui ens ho anava a dir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tanmateix, no tinc clar que l'ús massiu de les noves tecnologies sigui oportú amb alumnes de primària. Tenen molta facilitat per enganxar-s'hi de seguida i penso que estan en edat de fer moltes altres coses.

      Elimina
  3. Jo també m'he estrenat amb una colla d'amigues i amics. Déu n'hi do el guirigall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha. Sé del què em parles. Suposo que ens hi hem d'anar posant per aprendre a fer-ho bé.

      Elimina
  4. Trobo important que els professors us poseu en contacte amb els alumnes, encara que només sigui una estona, i en grups reduïts.

    És una manera de mantenir-los connectats al sistema educatiu i a la comunitat. Penso que s'hauria d'impulsar, actualment hi ha moltes alternatives que funcionen molt bé.

    Ja fa tres setmanes que els nens són a casa, potser s'hauria d'haver començat abans.

    ResponElimina
  5. Lluís, tinc el dubte de si és més gran el benefici que en treuen (els alumnes) o el perjudici. Iniciar-se en les noves tecnologies de ben petits pot suposar que comencin a estar-hi enganxats, i penso que estan en una edat que han de tenir moltes altes experiències a banda de les noves tecnologies...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament ja estan bastant enganxats.
      Almenys en aquest cas serà útil, espero.

      Elimina
    2. Hi ha infants que no tenen gaire contacte amb les eines telemàtiques, i que ara s'hi veuen avocats. Penso que hi ha edats (menys de 12 anys) que no toca.

      Elimina