Aquests dies ha sortit als mitjans que la Diputació de Barcelona té la intenció de no renovar el conveni amb els propietaris del restaurant de La Mola, la família Gimferrer, que fa 57 anys que porten el negoci. Un negoci que va començar com un modest bar regentat per un parell de matrimonis i una mula que transportava tot el necessari, i s'ha convertit en un restaurant d'uns 20 treballadors i una dotzena de mules.
Evidentment, l'impacte mediambiental també ha augmentat degut a l'augment de l'afluència de visitants i de clients del restaurant. Un restaurant obert pràcticament els 365 dies de l'any, amb diversos torns per esmorzar i dinar, i fins i tot sopars dos o tres nits per setmana. Diuen que més enllà de l'impacte paisatgístic dels excursionistes, el restaurant està contaminant el subsol de la muntanya amb la gran quantitat de residus fecals que no es canalitzen, sinó que van a parar a fosses sèptiques que cal anar obrint de noves quan s'omplen.
Personalment, he gaudit moltíssim del restaurant de La Mola, i mai havia concebut la possibilitat de perdre'l. De fet, sempre havia imaginat que en el futur, un cop jubilat, seria un dels meus passatemps. Tanmateix, reconec que em produeix un debat moral pel fet de saber que s'està destruint o contaminant l'entorn.
En tot cas, molt probablement no seré jo qui pugui decidir el futur d'aquest negoci/servei. Així que confio que els responsables de prendre la decisió la prenguin posant tots els elements, a favor i en contra, damunt la taula, i no en funció d'interessos particulars/lucratius.
Penso i sento com tu, em sap greu que tanquin i em sap greu que es contamini la muntanya... el problema, com sempre és l'augment tan impressionant de la quantitat de persones que visiten Sant LLorenç de Munt. En aquest país, som molta gent i a molts llocs passa això que es destrueix la natura, simplement per la quantitat de residus i d'intervencions que fem les persones. Els camins mateix pateixen un desgast exagerat. Jo abans hi anava més, ara, des que vaig fer un dia quasi tota la pujada en fila índia, que no hi vaig. Llàstima, tot plegat.
ResponEliminaLamentablement, és així com dius. Jo intento no anar-hi mai en cap de setmana. De fet, ara fa temps que no hi he pujat. Feia molt de temps que no passava tants mesos sense pujar-hi.
EliminaEm fa molta pena que tanquin aquest restaurant, hi he anat moltes vegades i sempre amb hanes de tornar-hi.
ResponEliminaSi és pel tema de la contaminació ho comprenc i estic a l'espera que tanquin l'aeroport del Prat, l'estació marítima de creuers, que es deixin d'enviar coets a l'espai i ja posats que prohibeixin d'una vegada per totes les guerres, que a banda de matar innocents també contaminen molt.
Tens part de raó. Si ens posem primmirats amb el tema contaminació, potser que comencem a prohibir coses que contaminen molt més... No sé quin els el grau real d'impacte mediambiental, però espero que m'ho justifiquin molt i molt bé.
EliminaUn exemple: enguany al riu de la Noguera de la Vall Ferrera prohibien banyar-s'hi, fins i tot posar-hi els peus, amb l'argument que podem contaminar-lo amb cremes solars. Per si els dius que no t'has posat crema solar tenen una altra excusa: que els humans a la pell portem uns fongs que poeden matar milers d'essers vius del riu i aleshores els capgrossos, granotes, peixos etc. moren en cadena.
ResponEliminaMolt pocs quilòmetres més avall la Noguera de Vall Ferrera, junt amb la Noguera de Cardós, desemboquen, a Llavorsí, a la Noguera Pallaresa on cada any milers i milers de persones fan rafting. Centenars de canoes diàries surquen l'aigua, pesacdors mb botes fins la cintura pesquen amb permís sempre que tonin la pobra truita al riu... Per no parlar dels que fan barranquisme, que trepitgen les lleres del riu, que si tiren de cap o de peus, que criden i xisclen...
Això de la contaminació també té una doble vara per mesurar: els que no paguen contaminen i els que paguen no contaminen.