"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 2 d’agost del 2014

Nicaragua - Dia 12 - San Juan - Corn Island.


Aquest mati he sortit de San Juan via Managua per agafar un vol a les 14 del migdia que m´havia de dur cap a les Corn Island. Un bus exprés m´ha dut directe de San Juan a Managua sense parar ni a Granada ni a Masaya, tot i que de camí a Ribas si que ha anat parant pel camí i pujant a gent. Be, i després algun mes ha pujat, però ja no hem entrat a dins de les ciutats. Des de l´estació on m´ha deixat el bus solament he hagut de canviar d´anadana per agafar un altre bus urbà, que per 2´5 cordobas (0´08 euros) m´ha portat fins a l´aeroport. 


Pensava que l´avioneta fins a les Corn Island seria més atrotinada fins i tot del que finalment ha estat. Diguem que era més que decent. Amb una degustació de rom a sprite inclosa. Molt atents. El viatge també ha estat més curt del que preveia, ja que en poc més d´una hora ja aterràvem a la pista de la big Corn Island (més tard travessava aquesta mateixa pista a peu per anar a veure un partit de beisbol...).


Dinant, o sopant, no sé ben bé que era, m´han dit que es jugava un partit de beisbol important a l´estadi municipal, i cap allà que me n´he anat. Començava a les 18 de la tarda però he entrat una mica més tard quan ja es devien portar tres o quatre entrades del joc. S´enfrontaven els locals Costa Caribe, contra els visitants Dolas de Managua, de l´exercit nicaragüenc.


El cert, és que a banda de l´espectacle que hi ha hagut a l´herba, que s´ha allargat prop de tres hores i que ha acabat tancant un jugador local amb un "home run" davant del deliri del públic local, he de reconeixer que hi havia un altre espectacle a les grades. L´animació, les diverses races, els venedors de tot tipus, l´speaker, el bruixot de l´equip visitant amb les seves artimanyes per donar mala sort al rival, les famílies senceres gaudint de l´espectacle... En fi, tot aixo junt feien que l´espectacle fos encara més interessant si cap.


divendres, 1 d’agost del 2014

Nicaragua - Dia 11 - San Juan del Sur.

L'Hostal on m´allotjo.
Avui ha estat un dia forca assolellat i calorós a San Juan del Sur. Ideal per llogar una bici i anar-me´n a passejar i conèixer llocs. I més tenint en compte els desnivells que m´he trobat i els paviments més que deficients que et deixen baldat.


La primera visita ha estat al Cristo de los Milagros, a uns dos quilòmetres del centre del poble, però amb uns desnivells que m´han fet impossible anar pujat a la bicicleta. També he de dir en defensa meva, de gran aficionat a la bicicleta, que el trasto que he llogat no tirava ni amb motor. Com diríem per aquí, un ferro.

Venent plátans i alguna cosa més a davant del mercat.

He arribat després de superar una darrera rampa d´uns 50 metres al 25% com a mínim, i he pogut observar les millors vistes de la badia des d´aquest mirador. El Crist no és poca cosa, però l´espectacle natural el supera, crec jo.
El Crist dels Miracles, dominant la badia de Sant Juan del Sur.
Després de la cronoescalada al Crist, he anat cap a les platges del sud de Sant Juan del Sur. He conegut la platja Maderas i la Marsella. A la primera hi he trobat un mar més picadet i uns quants surferos. A la segona el mar estava més calmat i gairebé no m´he trobat a ningú. I això que la platja era gran...

Vista de la badia de San Juan del Sur des del Crist.
La tronada a San Juan del Sur se m´ha fet dura, pel cansament acumulat, la calor, el sol, la bici dels collons... En arribar m´he fotut una aigua de litre i mig gairebé d´una tirada. Una dutxeta reponedora, i a menjar. Avui tampoc duia excessiva gana, però la sopa de peix que m´he demanat es menjava sense gana. Quina delícia. M´he irritat la llengua de calenta que estava i de bona que no podia parar. Un llucet i tot duia la sopa al fons, a banda de crancs, pop, gambes i llagosta.

Platja de Maderas, al nord de San Juan del Sur.

dijous, 31 de juliol del 2014

Nicaragua - Dia 10 - Ometepe - San Juan del Sur.

Un senyor major a Merida (Ometepe) esllomant-se.

Avui he deixat definitivament l illa d Ometepe per anar una mica mes al sud, cap a San Juan del Sur, a la mateixa província de Ribas. Abans de marxar de l illa però he passat per un dels atractius naturals mes bonics, Ojo del Agua. Esperant el bus que m hi havia de portar he conegut a un senyor que li deien Licenciado i que m ha preguntat d on era, i m ha començat a explicar la seva historia personal... A saber, que el seu besavi era espanyol (Silvestre Monge) i que ell havia estudiat a fons les cultures precolombines, i fins i tot havia escrit llibres al respecte. M ha parlat de diferents pobles indígenes de la zona (els Nahuat sobretot), de la seva llengua, les seves creences, i els vestigis que n han quedat i que encara perduren. El senyor tenia 71 anys segons m ha dit, i es deia Manuel Hamilton Silva Monge. Tot un personatge (d actor i tot havia fet)...

El Ojo del Agua.

Així doncs, quan he deixat al bo del Manuel i he baixat del bus que ens havia recollit a Merida, he fet una caminadeta de res per arribar a aquest lloc tan màgic que s anomena Ojo de Agua. Un deu d aigua d origen volcànic amb efectes terapèutics segons m han dit, i que en comptes d estar calenta, estava a 20° de temperatura. Ideal. Això si, l aigua era cristal.lina i l entorn bucòlic. Hi he estat poca estona perquè havia d agafar una altre bus per marxar de l illa, però ha valgut molt la pena.

Volca Concepcion.

Per agafar el bus he hagut de caminar un bon tros per la carretera, per no haver d esperar-me mes de dues hores a que tornes a passar el que m havia deixat anteriorment. Aquest darrer bus m ha dut fins a Moyogarpa, una de les dues ciutats mes grans de l illa amb Altagracia. Alli he agafat el ferry que en una hora m ha deixat novament al port de Sant Jorge, i d aquí un taxi compartit fins al centre de Ribas. I del centre de Ribas un altre taxi compartit fins a San Juan del Sur. Pim pam pum!

Esglesia de San Juan Bautista a San Juan del Sur.

A San Juan m he instal.lat a l Hospedaje Eleanor, i encara no se del cert si el nom es deu a la propietària de la casa o al fill ;-) La veritat es que al nano li surt ploma pels quatre costats, però amable i atent ho es molt. No se si aquest poble deu ser alguna cosa semblant a Siges a la nicaragüenca, però ja n he vist mes d un amb aquesta gracia i salero. Casualitat? Potser.

Pintada de Sandino.

Avui no m ha donat temps a fer gaire cosa. He passejat una mica pel centre i he fet quatre fotos. M ha agradat molt l església de San Juan Bautista. No molt gran, però molt ben cuidada i amb un interior amb fusta molt maco. No diré acollidor, perquè a mi m hi veuran poc a dins d una església (mentre facin el que solen fer...), però s ha de reconèixer que com a edifici singular esta molt ben pensat.

Platja de San Juan del Sur.

El poble de San Juan esta molt bolcat en el turisme, tot i que en aquesta època de l any no hi ha gaire afluència. Destaquen els visitants joves amants dels esports aquàtics (surf, kayac, snorkel...) i s hi poden trobar locals irlandesos, canadencs, britànics... vaja, com Sitges però aquí. No saben sortir de casa...

dimecres, 30 de juliol del 2014

Nicaragua - Dia 9 - Ometepe (cascada de San Ramon) + El "temazo" del dimecres. Chayanne - "Humanos a marte"


Us deixo un dels temes "de l'estiu" aquí a Nicaragua. L'he sentit per tot arreu i fins avui no he descobert qui era l'artista responsable... La veritat es que la canco te ganxo, però la lletra no s'aguanta per enlloc. En fi, no es pot tenir tot...

Un llangardaix, salamandra o el que sigui pel camí.

Avui m'he trobat molt millor que ahir i he dormit tota la nit d'una tirada, així que pel mati he decidit activar-me una mica (que ja tocava!!!) i anar a conèixer una mica millor l'illa d'Ometepe. M'he decidit per la cascada de San Ramon, i ha estat una bona aventura.

El nen amb prou feines arriba als pedals, però millor això que anar a peu a escola.

Com que per arribar al centre biològic de San Ramon, des d'on s'inicia la ruta cap a la cascada, tenia prop de 4 quilòmetres per una pista per on gairebé no hi passa ni Deu, he sortit d'horeta per no agafar la solana. Afortunadament, quan nomes portava prop d'un quilometre caminant he pogut pujar-me al 4x4 d'un nicaragüenc que feinejava, recollint fulles d'un arbre que fan servir per cobrir el menjar segons m'ha dit el noi que també anava al darrera de la ranxera, l'Emmanuel.

Igualet que Lucky Luck, no?

A la cascada s'hi podia pujar a peu o a cavall, i com feia molt temps que no muntava (Salta, Argentina. 2006), m'he decidit pel cavall. Total, la ruta d'un parell d'hores d'anar i tornar amb el guia inclòs per 500 cordobas, mes 100 de propina pel nano. Es a dir, al voltant de 18 euros.

La cascada de San Ramon.

La pujada se li ha fet dura als meus malucs, però el cavall, tot i ser vellet (15 tacos) ha pujat com qui no vol la cosa. De tant en tant se m'enganxava algun bitxo, o m'arrossegava la cama per les plantes als costats del camí. Per arribar a dalt de tot de la cascada encara he hagut de fer un tros a peu, de poc mes de quinze minuts. El suficient per arrencar a suar i tenir ganes de posar-me sota la cascada i al gorg d'aigua que s'acumulava a sota.

Intentant que la nena aprengui la llico.

La tornada fins a la finca on paro l'he fet sencera a peu. Un xino-xano. A mig camí però he parat a refrescar-me amb una Tonya fresqueta a una de les poques cases que venien beguda i menjar del camí. Allà he estat espectador de la llico d'escriptura que donava la mare a la filleta de 4 anys. Es veu que portava 15 dies sense anar a l'escola perquè la mestra estava malalta. Aquí va així. Si el mestre es posa malalt, no hi ha substitut, els alumnes a casa i a esperar que es recuperi. Per cert, que la nena no semblava gaire entusiasmada amb la llico de la mare. Mes aviat tenia ganes de dibuixar, però la mare erre que erre amb les lletres.

dimarts, 29 de juliol del 2014

Nicaragua - Dia 8 - Ometepe (l'agonia).

Nois dels poblats propers fent un partidet en aquest camp de mines.

Aquesta nit m'he tornat a recordar de la mama i el papa, els germans, les cunyades, les tietes, les difuntes iaies i avis, i de tots els amics, col·legues i saludats amb els que alguna vegada he viatjat a qualsevol indret. I ho he fet de forma egoista, perquè m'ha despertat la febre (febre freda primer i calenta desprès), i m'he temut el pitjor durant una bona estona. Per sort no han arribat les diarrees (de moment i creuem els dits), però la febre m'esta durant tot el dia i avui tampoc he pogut sortir de l'hostal, fins a la tarda que he baixat a la platgeta a veure jugar a uns nois a futbol i per refrescar-me una mica. 

Pesca a l'antiga.

Suposo que no cal entrar gaire en detalls del que se sent i pateix quan puja la febre i no tens a ningú al costat que estigui per tu. Ja em veia avisant als de l'assegurança perquè em rescatessin o em fessin arribar a un metge fins aquí on paro (no seria cosa fàcil). Ja veurem com evoluciona el tema aquesta nit... confio que no sigui cap virus estrany d'aquells que et deixa grogui durant dies, ni que derivi en les molestes i agòniques cagarrines (a sobre no tinc bany privat dins l'habitació).

La filla del Jacinto amb la seva filla de dos anys. 

Per sort, porto un bon arsenal medic i entre paracetamol i ibuprofeno, sembla que la cosa es va relaxant. Demà us explico...

dilluns, 28 de juliol del 2014

Nicaragua - Dia 7 - Ometepe.

Com deia aquell: es dura la vida de l'estiuejant.

Avui m'he dedicat a fer una mica el gandul, i solament he sortit del lloc on estic allotjat per anar a fer un volt amb bici d'un parell d'horetes, que no es poca cosa amb els camins empedrats que hi ha per aquí. He arribat fins a San Ramon, on hi ha un centre biològic i des d'on es comença la ruta per anar fins la cascada de San Ramon, una caminada (o a cavall) d'un parell d'horetes que tinc ganes de fer.

Entre San Ramon i Merida.

Es agradable tot i les dificultats del camí anar-te creuant amb els locals per la pista (treballadors, escolars amb els seus uniformes típics, algun turista despistat...) i animals de tot tipus lliures (vaques, porcs, gallines, gossos...).


Com que hi ha molts llocs amb platges pots parar a refrescar-te en qualsevol moment, i trobar-te a dones netejant la roba a la vora de l'aigua, o animalets com el de la foto.

A prop de l'escola a Merida.

La resta de la tarda me l'he passat mandrejant a l'hostal. M'he acabat el llibre Victus de l'Albert Sànchez Pinyol, i ja he començat Pedra de Tartera, de la Maria Barbal. Entre lectures, internet, musica, i alguna escapadeta a la caleta de l'hostal se m'ha anat passant la jornada. Pel vespre he pogut xerrar una estona amb el Jacinto, el propietari del lloc, quan ha marxat la llum per uns moments. Hem parlat de política, del mon de la parella, d'empreses elèctriques de les diferents visions i valors de la societat on jo vinc i la d'ells... Vaja, una interessant tertúlia que ha matat el Jacinto per acabar de veure la pel·lícula d'arts marcials que estava veient amb el seu fill/ajudant? mut.

En que s'assembla una escola d'aquí amb una d'allà?

L'apagada elèctrica també m'ha servit per tornar a veure cuques de llum (ja veus tu quina cosa), cosa que no recordo el temps que feia que no en veia.

diumenge, 27 de juliol del 2014

Nicaragua - Dia 6 - Granada - Ometepe.

Església de San Jeronimo, amb la seva imponent torre.
Aquest mati he deixat Granada ben d'hora, ben d'hora, per anar enllacant transports fins a la illa d'Ometepe. A saber: bus fins a Ribas; taxi fins al port de Ribas, a San Jorge; ferry fins a Mayogalpa, ja a l'illa d'Ometepe; bus fins a Altagracia; mototaxi fins a Santa Cruz; i finalment, un altre bus fins al poblet de Merida, i un parell de quilòmetres a peu per arribar fins al lloc on volia allotjar-me.

Un parell de monuments davant del monument anterior...

Autentic cubalibre (2 x 1) amb Flor de Canya, el rom nacional.

Macedonia de fruita per esmorzar: sindria, pinya, platan i guayaba)
Total, he sortit cap a les 7 del mati de Granada, i he arribat al destí a prop de les 17 de la tarda. Això si, amb una parada tècnica per dinar a Santa Cruz en companyia del Ricardo, un professor franco-perua que he conegut a l'arribar a Altagracia amb el bus, i amb qui he compartit el mototaxi que ens ha dut fins a Santa Cruz. Hem dinat plegats a l'hostal on ell s'ha quedat a fer nit. M'ha dit que solament es quedaria un dia a l'illa ja que havia d'arribar a Guatemala el dia 2 d'agost on l'esperava la dona. Venia viatjant des del Panamà, i també tenia, com jo, la passió de viatjar (i el temps) pel que m'ha estat explicant.

Amb el franco-perua Ricardo a Ometepe amb el volca Concepcion de fons.
D'Ometepe encara no puc explicar gran cosa, ja que tot just l'he conegut des de dalt d'un bus i d'un mototaxi. Tanmateix, em sembla que m'ho passaré be aquests dies per aquí. Calma, platgeta d'aigua dolça a trenta metres d'on estic allotjat, i molts llocs per descobrir ja sigui a cavall, en bici, a peu... A veure si m'animo i pujo algun dels dos volcans (Concepcion i Maderas) que dominen l'illa als dos extrems. 

Platgeta de terra volcànica a Ometepe. I tota per a mi!!!