"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 26 d’agost del 2011

Famílies tòxiques i conciliació familiar.

Avui apareix publicat un article al diari Avui digital al voltant dels problemes que es deriven de la difícil conciliació laboral en l'educació dels menors. Aquests problemes van més enllà de l'entorn acadèmic més immediat dels infants, i afecten fins i tot a l'economia i al futur del desenvolupament dels països segons expliquen alguns experts. Una de les conclusions que extreuen dels estudis realitzats (tanta feina per arribar a una conclusió tan evident?) és que l'èxit escolar comença a casa.

Em sembla molt encertat començar a parlar del tema de la conciliació familiar no des del punt de vista productiu o d'igualtat de gènere, sinó des del punt de vista dels drets del menor a l'educació i el desenvolupament personal. Segons l'informe "Conciliar per Educar" publicat per la Fundació Jaume Bofill cal avançar cap a un nou model d'roganització empresarial que permeti tenir una cura de qualitat dels menors. Totalment d'acord en aquest aspecte. El que ja no comparteixo tant és l'opinió de Cristina Brullet, investigadora de l'Institut d'Infància i Món Urbà, que mostra un total desacord amb les teories que aposten per recuperar valors del passat: “El problema no és que les famílies hagin canviat sinó que la qüestió en què s'ha d'incidir és què es pot fer perquè les famílies puguin complir les obligacions d'educació i de cura”. 

En la meva modesta opinió, potser sí que caldria recuperar alguns dels valors del passat i deixar de banda alguns dels valors moderns. Els valors de la societat moderna van més en la direcció de l'oci personal, el consumisme, l'hedonisme màxim, etc. Aquests valors són bastant oposats als que requereixen l'atenció als menors (sacrifici personal, renúncia a alguns plaers personals, coresponsabilitat, amor incondicinal). 

El director de l'Institut d'Estudis Laborals d'Esade, Carlos Obeso empra el terme de les "famílies tòxiques" referint-se a aquelles famílies que posen molt pel davant el benestar individual que l'educació dels fills, i aquesta actitud condueix inevitablement al fracàs (escolar i vital) dels infants. Davant d'aquest tipus de famílies, l'única solució segons Carlos Obeso,  pot passar per "l'externalització" de la cura dels infants. Fort, però cert?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada