El Tribunal Superior de Justícia? de Catalunya? i l'immersió lingüística.

Ja hi tornem a ser amb els nacionalistes espanyolistes del TSJC que insisteixen a imposar la seva llengua (l'espanyola) en el sistema educatiu del nostre país. Es veu que no els acaba d'agradar això de que el castellà sigui considerat com una llengua estrangera més (tot i que els resultats de les proves de nivell i els estudis sobre el coneixement de les diverses llengües a Catalunya demostra que els estudiants catalans adquireixen a la fi de la seva escolaritat un nivell molt similar en català i castellà, no així en la tercera, l'anglès, i no protesten per aquest motiu).

Davant de l'amenaça al sistema educatiu català, ahir va sortir la consellera d'ensenyament, Irene Rigau, per recordar que el sistema d'immersió lingüística a Catalunya ha estat validat en nombroses ocasions per especialistes lingüistes i per altes instàncies europees. I que la Generalitat acompleix amb els requeriments de l'estat espanyol de que els estudiants catalans adquireixin (també) al final de la seva escolaritat la llengua de l'estat, cosa que hom pot evidenciar si es passeja per qualsevol carrer, hospital, bar, cinema, camp de futbol, etc., del nostre país. Va dir la consellera que tornaria a enviar tots els documents (informes, estudis, estadístiques) necessaris per mirar de convèncer a les autoritats judicials de que la seva inquietud i preocupació per la llengua de l'imperi és del tot innecessària.

A mi m'hagués agradat molt més una compareixensa de la consellera una mica més guerrera. Del tipus ja estem farts d'atacs i intromissions a Catalunya, i que ja poden dir missa els espanyols que a Catalunya farem el que creguem oportú. I que no ens sotmetrem a la voluntat dels colonitzadors per molt poderosos que se sentin. I que com continuïn donant pel sac i insistint amb el tema, acabarem deixant de banda el castellà i ens centrarem en l'anglès que és molt més important, o fins i tot el xinès que serà llengua de negocis en el futur immediat. I que vagin assumint que això és Catalunya, i la nostra llengua el català, i que a qui no li agradi pot anar aquí al costat, a l'Aragó per exemple, on no tindran problema per escolaritzar als seus fills en la seva llengua.

Jo com a part afectada en tot aquest batibull per la meva condició de docent, em vaig fent a la idea d'un possible escenari d'insubmissió a les lleis espanyoles. Total, el que passa dins de l'aula queda en la privacitat de l'aula, i sempre podré negar davant d'un tribunal possibles acusacions. De fet, en tots aquests anys d'immersió lingüística a Catalunya, se sap de molts casos de mestres que han continuat exercint en llengua castellana sense que això els hagi suposat cap problema amb la justícia. Així que endavant les "atxes"!