"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 2 de setembre del 2011

Nou curs, nova aventura.



Abans-d'ahir el programa informàtic del Departament d'Educació encarregat d'assignar les vacants i substitucions als mestres de la borsa d'interins-substituts, em va assignar una plaça a Terrassa, a l'escola Germans Amat de La Maurina, a un 83% de jornada, i ahir ja em vaig incorporar a la nova feina amb il·lusions renovades i amb la incertesa de em trobaré en la nova destinació (nous companys, nous alumnes, noves instal·lacions, nous horaris, etc.).

Es tracta d'una escola amb més de mig segle de vida i que té els dies comptats, ja que han obert una escola nova al barri (Roc Alabern) i ja no entren nous alumnes. Ja només queden cinc grups, de segon a sisè. Això implica que el claustre de mestres sigui també bastant reduït, no passant dels onze mestres comptant la de religió que només treballa unes hores a la setmana. Es tracta d'una escola singular, no només pel fet de portar més de cinquanta anys oberta, sinó que també per la composició de l'alumnat, amb prop d'un 90% d'alumnes procedents de la nova immigració (bàsicament marroquins, i alguns sudamericans i negres africans).

Un altre característica de l'escola, compartida amb la gran majoria de les escoles, és la composició bàsicament femenina del claustre. Només som dos mestres mascle, per nou femelles, i és possible que en un parell de mesos em quedi solet, ja que el company mascle es jubila. Aquest és potser un dels aspectes que pitjor valoro de la meva professió, ja que els homes estem en franca minoria. No tinc cap problema amb les companyes, però una xic més de proporcionalitat no aniria gens malament, ni pels alumnes, ni per les relacions laborals entre companys i companyes.

Fins al dia 12 que no comencin les classes tenim temps per adaptar-nos a la nova realitat, per enllestir-ho tot per quan arribin els alumnes, i per anar coneixent-nos amb els companys. Aquest any ens han deixat una mica més de temps de preparació que el darrer curs, i això s'agraeix. Tot i així, ja començo a tenir ganes de conèixer als Ibrahim, Yassin, Butaina, Ali, Jennifer, Patricia i companyia. Per a mi serà un gran repte haver d'educar a un grup tan culturalment diferent al que estic acostumat. Seran gaire diferents aquests nens i nenes a la resta dels que he tingut fins a dia d'avui? Amb quines dificultats em trobaré? Quantes coses puc aprendre noves? Espero que tots els dubtes es comencin a resoldre aviat... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada