En el que portem d'any ja s'han produït 15 morts violentes a Catalunya, la meitat de les quals relacionades amb la violència de gènere, i ahir mateix un jove de la República Dominicana va resultar ferit greu després de rebre un tret d'escopeta al barri de Nou Barris de Barcelona. Aquestes xifres són esfereïdores si tenim en compte que l'any passat la xifra total de mortes per violència masclista va ser de 10. Solament en un mes ja han mort la meitat de dones que en tot l'any passat.
A què és degut aquest increment de morts violentes? Hi té la crisi alguna cosa a veure? Home, doncs segurament la situació econòmica de moltes famílies i moltes persones no ajuda gaire, però justificar l'assassinat en base a una mala època econòmica ho trobo una mica superficial. Si fos així, en època de vaques grasses no hauria d'haver-hi aquest tipus de morts violentes, però no és el cas.
Què ho fa doncs que després de tants i tants anys d'educació formal obligatòria continuï havent-hi tant d'animal lliure? Em pregunto si el sistema educatiu pot fer alguna cosa per evitar que hi hagi bojos capaços d'assassinar, o si és una herència massa gran dels nostres avantpassats que no ens podem treure de sobre per molta pedagogia que hi fiquem.
Fins a on pot arribar l'intervenció educativa dels mestres quan una infant viu en un entorn masclista, violent, autoritari, carregat d'odi i por? Serveix d'alguna cosa reprimir, castigar, renyar constantment a algú que viu en un entorn d'aquest tipus? Aconseguirem canviar la seva actitud? Més aviat crec que el màxim que aconseguirem serà carregar encara més d'odi i ganes de fer mal al que se sent humiliat constantment sense ser capaç d'entendre-ho.
El nostre sistema educatiu s'encarrega bàsicament d'instruir als infants i fer-los aptes pel món laboral que es trobaran, però hi ha moltes mancances pel que fa a d'altres aspectes super importants. L'educació social, emocional, intrapersonal, etc., queden en un segon terme en l'educació formal de les persones, i després passa el que passa. Tenim la societat que eduquem, i si "només" eduquem perquè siguin competitius en el mercat laboral...
Crec que és molt important fer entendre als infants agressius, maltractadors, i abusadors, que el que fan no està bé, però també cal ensenyar a les potencials víctimes a conèixer quines són les pautes d'actuació d'aquestes persones i què poden fer per evitar els problemes. Si el mestre es dedica a "solucionar" el problema castigant una i altra vegada al nen agressiu, ni resolt el problema d'aquest, ni facilita l'aprenentatge necessari en la resolució de conflictes (o en evitar els conflictes) de la resta. Per què sinó hi ha tantes dones que s'enamoren bojament de paios que se'ls veu d'una hora lluny que són potencials maltractadors?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada