El passat dimarts el capítol de la sèrie mestres va ser més aviat avorridot i amb poca substància (si és que la resta n'han tingut gaire de substància) ja que parlaven de la introducció de les noves tecnologies a l'aula. La gran majoria dels entrevistats van coincidir en la importància de fer competents als alumnes en les noves tecnologies i en les grans possibilitats d'aprenentatge que ofereixen. També vam descobrir que la presentadora del Telenotícies de TV3, la Raquel Sans, va ser una alumna aplicada d'una escola "pija" de Barcelona, i que un mestre seu d'anglès havia convidat a tota la classe a passar unes colònies de fi de curs a la seva casa de Cadaqués (impensable avui en dia, per raons diverses. Des de l'estat permanent d'angoixa de la majoria de progenitors per la seguretat dels seus fills, fins a les dificultats per un mestre dels temps actuals per mantenir una segona residència, i encara menys a Cadaqués).
Pel que fa al tema de les noves tecnologies, de moment no em preocupa gaire. Un dels avantatges (un altre) de ser mestre d'Educació Física és el fet que les sessions no s'acostumen a fer a dins de l'aula, a no ser que s'hagi castigat a tot el grup, ja que es prioritza que els infants tinguin experiències motrius. No hi ha res més motivant pels alumnes (com a mínim en l'etapa de primària) que el joc i la possibilitat de moure's. Ni tan sols les pissarres digitals o els ordinadors. Planyo als alumnes que tenen mestres d'Educació Física motivats amb les noves tecnologies i que els fan classes teòriques amb pissarra digital, o amb l'ordinador. Poques experiències motrius tenen els estudiants d'avui en dia, amb la pèrdua del carrer com a espai de joc, com perquè a sobre els fem seure també a la classe d'EF.
Més enllà de l'EF, les noves tecnologies són un element força estimulant i motivador pels alumnes. No és el mateix parlar d'animals, dels rius i muntanyes, o de cultura popular veient una foto d'un llibre de text, que fer-ho amb tots els materials i informació que podem trobar a internet o en documents multimèdia. No és el mateix explicar un castell com el 3d10fm, que veure'n les imatges pel "youtube". Gràcies a les noves tecnologies, és pràcticament impossible quedar-nos sense informació, mentres que els llibres de text tenen una informació acotada i limitada.
El mestre ja no té l'exclusivitat del coneixement. Ja no tenen sentit les classes magistrals on els estudiants simplement escolten i memoritzen. Ja no es tracta de memoritzar el que diu al llibre o el que explica el mestre per després escopir-ho en un control. Ara cal fer competents els alumnes en la recerca d'informació, i en l'autoaprenentatge. Com deia un mestre al programa, cal que els estudiants es plantegin preguntes, més que no pas donar'ls-hi respostes. Però cal fer-los competents també en l'ús d'aquestes noves tecnologies pel dia de demà, tot i que la gran majoria ja venen apresos de casa en aquest sentit...
Considero que les noves tecnologies també tenen el seu punt fosc. Sense anar més lluny, només cal veure com ha evolucionat la televisió. El que en un principi molts devien veure com una eina educativa de primer ordre, s'ha convertit en tot el contrari. De la mateixa manera, les noves tecnologies poden portar un benefici educatiu, o no. Si han de servir perquè els alumnes desaprenguin a escriure, llegeixin menys literatura i més banalitats, perquè deixin de cercar informació amb una mica de criteri i rigor, en facin un us únicament lúdic, o per aficionar-se a tafanejar a la xarxa, flac favor faran educativament parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada