"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 27 de març del 2012

No paren de tocar-me el sou(s).



Avui la Generalitat ha fet públic que em robarà uns 4.500 euros els propers tres anys. Bé, me'ls pren a mi i als més de vint mil docents que van començar en aquest ofici fa menys de sis anys, que no cobraran el primer estadi fins que no hagin acumulat nou anys de docència. Aquesta és la quantitat que em correspondria cobrar a partir del proper curs a l'haver acumulat els primers sis anys de docència, és a dir, el primer estadi docent (sexeni).

Però, esclar, si feu una simple operació matemàtica i multipliqueu 4.500 euros per 20.000, doncs resulta que gràcies als mestres "novells" s'estalviaran uns 90 milions d'euros en els propers sis anys. Uns 15 milions d'euros anuals, que comparats als 16.000 milions que ens roba l'estat espanyol cada any (uns 800 segons els sociolistos), semblen engrunes. Encara us pregunteu com pot ser que m'hagi radicalitzat tant en voler la independència?

Als 4.500 euros que deixaré d'ingressar en els propers tres anys, s'hi han de sumar les retallades de sou consecutives dels darrers anys, (un 5% al 2010, i un altre 5% al 2012), els increments de l'IRPF, i la congelació de nòmines dels darrers anys. Total, que entre pitos i flautes, podríem dir que a l'inici del proper curs, servidor hauré perdut al voltant d'un 25% del poder adquisitiu. Si a aquesta pèrdua de poder adquisitiu hi sumem els augments de preus al consum (IPC), les pujades de tarifes vàries (llum, aigua, gas, gasolina...), resulta que aquests cabrons m'estan empobrint a marxes forçades.

Afortunadament, ja fa uns anys que preveient els problemes actuals vaig decidir no casar-me, no hipotecar-me, no emprendre cap negoci, piratejar tot el que pogués piratejar, i començar a estalviar. Qui sap, potser la cosa encara empitjora més i les retallades salarials actuals (i futures) m'acaben semblant "justes" per tal de mantenir el lloc de feina... Perquè, es ètic queixar-me de l'empobriment actual que pateixo quan hi ha prop de 700.000 persones sense feina al nostre país? Podrien pagar la crisi uns altres i no els mateixos de sempre? Podríem evitar la situació crítica actual si fóssim un país independent?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada