"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 10 de juliol del 2012

Idees de ministre.


Segons publica el diari El Punt-Avui en la seva edició digital d'aquest matí, el ministre d'Educació Jose Ignacio Wert tindria en ment la possibilitat de fer que els "mals" alumnes vagin a escola al juliol perquè tinguin un reforç i es posin les piles. La secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, es queixa de la rigidesa del sistema educatiu espanyol en contrast amb altres països més flexibles amb millors resultats.

No sé si la secretària d'estat d'Educació s'ha parat a comparar els nivells d'inversió en educació d'aquests països dels quals lloa la seva flexibilitat en contrast amb la inversió en educació que tenim aquí. Potser tampoc s'ha parat a comparar les realitats socials dels països que tant lloa i la nostra (amb un increment de la diversitat de cultures i procedències molt elevat en els darrers quinze anys), o simplement les característiques socioculturals i econòmiques (renda per càpita, llibres per persona, ordinadors per persona, persones per biblioteca, ratis d'alumnes per aula, mestres per alumne, climatologia...).

Em sembla que amb la visió carca, ancorada en les velles metodologies, dels polítics governants (tant a Ejpañia com a casa nostra) l'únic que aconseguirem és putejar encara més als alumnes que, per a o per b (per c, d, e, f...), no tiren, sense que això serveixi per res. Quin serà el següent pas després de putejar les vacances d'estiu als "mals" estudiants? Putejar també les de l'hivern? Fer-los anar a l'escola també a l'agost? Es pensen els nostres governants que si se'ls castiga amb més hores rendiran més?

Amb aquestes declaracions, els caps pensants educatius del govern del PP ens volen fer creure que el principal problema perquè els alumnes no aprenguin són els propis alumnes, que són uns ganduls i no volen esforçar-se. Que passa, que pel fet que a un alumne li costi més aprendre, se l'ha de putejar traient-li privilegis dels quals poden gaudir la resta? No seria més raonable ajudar a aquests alumnes al llarg del curs amb més atenció i suport? Amb més mestres i recursos, amb menys assignatures inútils, amb uns horaris ajustats a les capacitats reals individuals, amb uns continguts que despertin l'interès i la motivació, amb unes instal·lacions adequades, un entorn afavoridor de l'aprenentatge, etc., etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada