 |
| Intent de 4d9net de la colla Vella ahir a Tarragona. |
Ahir, a Tarragona, es va viure una jornada castellera d'alçada, amb quatre colles castelleres en plena forma, oferint grans castells als afeccionats que omplien la plaça de la Font. Cal destacar la magnífica actuació de la colla Jove dels Xiquets de Tarragona que van aconseguir per primera vegada a la seva història, i descarregant-lo a la primera, l'immens 9d8 (amb tres anxenetes). I també van aconseguir tornar a carregar el 5d9f després d'haver-lo carregat per primera vegada l'any passat per Santa Tecla. A aquests castells hi van sumar un 3d9f i un pd6 de cloenda.
Menció especial per la Colla Vella dels Xiquets de Valls que van començar la seva actuació valents i decidits encarant el 4d9 net, un dels castells més difícils que es poden intentar en aquests moments, i que solament els Minyons i la Colla Joves dels Xiquets de Valls hem estat capaces de descarregar. La Vella devia estar del tot convençuda de les seves possibilitats amb aquest castellàs, i els assaigs devien anar molt bé, per plantejar una arrencada tan espectacular... I de fet, el castells va pujar amb bones mides i bones sensacions, però amb tot el pes dalt, algun segon va començar a perdre la posició i va acabar cedint.
El que més envejo de colles com la Vella, més enllà de la capacitat de portar grans castells a les actuacions, és la capacitat de sobreposar-se a una caiguda o un entrebanc. Ahir, després de la llenya del 4d9 net, van saber sobreposar-se i acabar l'actuació amb una més que meritòria tripleta (4d9f, 3d9f i 5d8). Una de les coses que més em frustren com a casteller és el fet d'haver de rebaixar el nivell dels castells com a conseqüència d'una caiguda. Entenc que quan un castell cau i un bon gruix de castellers queden tocats, no val la pena arriscar més del compte i s'ha de fer una o dues passes endarrera. Però renunciar a continuar amb el programa previst per un o dos castellers em produeix una sensació d'impotència i frustració molt elevada. I suposo que com a mi, a molts companys de colla que han assajat i han preparat uns castells, que veuen com no es poden intentar al primer entrebanc.
Entenc, que el potencial d'una colla també es medeix per la capacitat de reacció davant de les adversitats, i pel nombre de recanvis amb que compta per encarar possibles emergències. Com per exemple, els Castellers de Vilafranca, que van descarregar un 5d9f a la diada de Tots Sants de l'any passat, després d'haver caigut d'un 3d10fm i un 2d9f (carregats), i amb algunes baixes importants del tronc titular.
Una mostra evident del potencial de castellers del tronc d'una colla (que també implica potencial en genèric) és veure quines colles són capaces de plantejar-se un castell com el 9d8. En principi aquest no és un castell de màxima dificultat tècnica, però està clar que cal tenir un bon grapat de castellers preparats per fer castells de vuit pisos. Entenc, que qualsevol dels castellers del tronc del 9d8, han de ser capaços de fer el 4d8 al mateix pis. Quantes colles disposen de fins a 9 castellers per pis de castells de 8? Se m'acudeixen tres actualment...
Els Minyons podem ser la colla amb major potencial pel que fa a castells emmanillats, ja que tenim gent molt experimentada, lleugera i resistent en aquestes posicions. Però de res serveix tenir els millors a la soca, al folre i a les manilles, si després no tens gent per pujar a sobre, o si a la primera caiguda has de rebaixar pretensions perquè no tens ni un recanvi al tronc. No sé qui o quins són els responsables de la situació que vivim/patim en l'actualitat. De fet no es tracta de buscar culpables. És més aviat un problema del que ens hem de fer responsables tots i cadascun dels Minyons. Dels que arriben/m tard a assaig (o directament no venen) i no permeten fer més proves de qualitat amb gent nova, fins als nous que voldrien pujar al tronc i perden la paciència massa aviat, els que ja pugen i fan tot el possible per fer fora a la competència, o els que només venen a l'assaig a fer societat i fan que tot sigui més lent i pesat.
Està clar que la colla necessita un replanteig per poder tirar endavant, cal una reflexió per part de tots per tal de poder redreçar algunes dinàmiques que fa masses anys que s'arrosseguen. Formar nous castellers/es és vital per la colla, jo diria que per sobre de voler fer el castell aquell o l'altre... Si es pensa més enllà d'una temporada segur que és la millor inversió de futur per la colla. I això no té perquè significar baixar el nivell...de ben segur que una cosa alimentarà l'altra.
ResponEliminaTan de bo ens poguem plantejar un 7, un 9 o perquè no un 12 de 8 ;) ... Serà senyal de que estem aprofitant tot el potencial que tenim i s'ha de fer abans que es vagi perdent poc a poc.
Queralt
Pot ser n'hi hauria prou en que no es desaprofitéssin castellers ja formats i els donessim oportunitats de seguir pujant. Espero que un dia, no gaire tard, vingui un equip tècnic valent i es plantegi aquest objectiu com a prioritari. I dic valent perquè això vol dir canviar les dinàmiques i acostuma a costar més que no pas plantejar-se el mateix de sempre, que només puguin els teòricament millors i 3d10 per la diada.
ResponEliminaRisto,
ResponEliminaTens gran part de raó, però a tota colla hi ha gent que no va a assaig regularment (castellers de grans diades, que es diu), que prioritzen el fet social, que arriben tard a assaig, etc., etc., i no per això deixen de tenir prou gent preparada per pujar a tronc de castells de 8 i de 9 amb suficient solvència i garanties. Segurament, tenen més gent en global, de manera que encara que hi hagi gent que no va regularment a assaig o que hi arriben molt tard, continuen tenint suficient quòrum per anar formant gent de tronc amb la suficient pinya. I la canalla, que no ens dius res? També és important tenir un bon estol de canalla preparada per pujar a tots els castells...
A Minyons ens manca gent, sí, però també més relacions socials i amb la ciutat (aquests últims anys ens hem tancat molt en relació a la ciutat, els mitjans de comunicació,...) i més transparència en la comunicació a dins de la colla. Massa decisions preses sense explicar-ne les causes obertament a la colla (decisions de caire tècnic; de junta, potser no tant), massa protagonismes, massa picabaralles, massa fer-se la víctima amb discussions innecessàries que cansen (com el tema del cuarto de la canalla per Sant Fèlix; francament, crec que no cal buscar l'enfrontament amb Vilafranca per aquesta tonteria, o el fet de fer els dos pilars d'esquena per Sant Fèlix: qui ho va decidir això? Hi ha gent que va sentir vergonya de la pròpia colla...), massa fer-se la víctima ("que si els mitjans de comunicació no ens estimen, que si no viatgem prou perquè la Generalitat ens margina,..."), massa contradiccions no prou parlades i contrastades (no voler anar al concurs, apel·lant a la suposada no tradicionalitat del mateix i a la competitivitat explícita del mateix, quan els concursos, la rivalitat i la competitivitat formen part del fet casteller i dels mateixos Minyons des de pràcticament el seu inici,...). I això passa factura a l'hora d'aconseguir més implicació dels propis castellers i de la ciutadania terrassenca (sense haver de comptar sí o sí en què et vinguin gent d'altres colles de fora de la ciutat per poder fer un bon assaig de cara a les grans diades), més reconeixement social i més prestigi mediàtic... Totes aquestes coses cansen, la gent se'n cansa... I voler implicar a la gent dient que es faran tal i tals castells i després acabar l'actuació fent castells de 8, això també cansa... I ha passat massa vegades. I si és per manca de gent o per qualsevol altre inconvenient tècnic (i no per manca de coratge), es pot entendre, però tampoc això s'explica, donant per entès que tothom està al corrent de la situació tècnica de la colla, quan no és així. A la gent se'ls ha d'explicar les coses, sinó arriben a conclusions sense coneixement de causa, sent la perjudicada en última instància la pròpia colla.
Què vull dir amb tot això? Que està molt bé fer reflexió sobre les conseqüències (per algun lloc es comença a detectar mancances) però cal posar èmfasi i fer autocrítica en les causes!
Amunt i una abraçada!!
Estic totalment d'acord amb els comentaris del Risto, i també amb els dos primers comentaris escrits. Pel què fa al darrer, només parcialment.
ResponEliminaJo sí que crec que la Colla ha de reclamar els seus drets i defensar les seves idees. Encara ens queixem massa poc! És més, jo crec que hauríem de ser molt més bel·ligerants tant amb el concurs de castells, com amb el temes com el del quartet de la canalla -que no és cap tonteria. Qui sap? potser va influir en que la canalla es fes enrera-, i sóc de la opinió que hauríem de defensar-nos amb molta més contundència davant d'atacs com el que vam rebre, per exemple, pel viatge a Israel.
La ideologia i la bel·ligerància, a l'hora de defensar-la, són marca de la casa, i van ser vitals per formar una de les millors colles castelleres de la història. El problema, és que avui dia no tenim les idees gens clares. Per poder fer-nos valdre, necessitem un grup de gent que representi la Colla sense tenir altres tasques directives, que la conegui bé, i que pugui dedicar-se a defensar-ne les posicions des del coneixement. Ara mateix no tenim ningú fent aquesta tasca, i la gent nova té molt difícil d'entendre què fem ni quina és la nostra filosofia. Perdoneu, però semblem el PSC. Algú ho havia de dir!!!
Sobre les relacions socials amb la ciutat, tot i que podríem fer més, la realitat és que a la ciutat -i molt especialment a l'ajuntament-, sempre ha donat la sensació que la Colla li importava ben poc. I sí, hi ha moltes coses que no s'han fet bé, o que senzillament no s'han fet per falta de mitjans, però això no explica el menyspreu que rebem per part de la major part de la societat terrassenca.
Un dels grans problemes de la Colla, és que sempre són quatre els que se la posen a l'esquena, i aquests quatre no poden amb tot i acaben molt cremats.
A nivell de junta, és escandalós el poc suport que es rep, i la impossibilitat de delegar responsabilitats. La junta comporta una feina enorme i hi ha poca gent que s'hi vulgui dedicar a fons, potser perquè la feina que es fa no es veu recompensada per cap privilegi a l'hora de fer castells -i sé que aquest comentari a algun tècnic pot no agradar-li-. Al final, acaben havent-hi unes juntes en què el dia a dia es menja tota la capacitat de treball. Així es fa molt difícil de planificar i fer les coses d'una manera ben raonada, es queda malament amb les entitat afins, es perden patrocinadors, i tothom t'acaba girant l'esquena.
Entrar a la Tècnica és més llaminer, tot i que també implica donar la cara i deixar-hi moltes hores. En aquest aspecte, però, penso com la Queralt: Fa molts anys vam revolucionar els sistemes d'assaig, però ens hem quedat allà, estancats, NO HEM EVOLUCIONAT! Seguim sent una colla petita/mitjana que fa grans castells. Si no comencem a canviar estructures i maneres de fer, aviat deixarem de fer-los.
I aquí és on hem de començar a trobar solucions. Fa mesos que hi dono voltes, i penso que realment n'hi ha, però fa falta molta més implicació de la Colla més enllà dels assaigs i les actuacions. Algun dia hauríem de trobar-nos uns quants, emborratxar-os una mica, i fer una pluja d'idees, a veure si podem embastar la Colla del futur.
M'agradaria afegir una altra cosa: pel què sé, s'han presentat força currículums per la feina de conserge del local. Bé doncs, em pregunto quants d'aquests currículums són de gent que ha dedicat el seu temps a la Colla d'una manera altruista. Si fos jo qui hagués de decidir en feria un requisit essencial.
ResponEliminaSalut
Mmmm, potser sí que cal ser bel·ligerant i crític amb tot allò que es creu que va en contra de la ideologia de la colla, però jo plantejo dues consideracions:
ResponElimina- No es pot confondre el fons amb les formes, i jo he criticat les formes (encara que potser no s'hagi entès així...
- I, per cert, com es conforma la ideologia de la colla: a partir d'uns quants que sempre remenen les cireres i consideren que el què pensen ells ja és la ideologia de la colla, o es va conformant amb debat i diàleg? Em faig càrrec que posar d'acord a tanta gent segurament costa, però això no és, crec, motiu per no fer-ho. El consens no és fàcil, però em sembla que és necessari si no es vol anar perdent massa social (que és, em sembla, ara mateix, la principal mancança de la colla). I, ens hem de plantejar el poc suport social terrassenc a partir de la imatge que dóna a la colla: la imatge és important, doncs com s'entén que hi hagi gent que considera que els Minyons sempre estem rondinant per tot? Sovint donem una imatge de colla de prepotents, rondinaires, que sempre ens estem queixant... (No m'ho invento, és un rumor que cada vegada sento més, amb la tristesa que em suposa...).
I em sembla molt poc objectiu relacionar el fet que la canalla tirés avall per Sant Fèlix amb si el quartet és més o menys suficient... No sé, potser el problema és un altre i volem mirar cap una altra banda... D'altra banda, relacionat amb el fons i les formes, suggereixo que hi ha altres maneres de reivindicar millors condicions sense la necessitat de fer adhesius, de fer els pilars d'esquena i coses que sumen crispació i incomprensió en comptes de complicitats...).
Apa, el debat està servit (més val tard que mai).
És obvi que les condicions del lloc físic on tenim la canalla a l'actuació de Sant Fèlix poden influir en el seu comportament, i també és obvi que fa anys que aquest tema hauria d'estar resolt amb un mínim de bona voluntat per part de la gent de Vilafranca. Va influir realment? No ho sabrem mai, però no es pot descartar. Això, és un fet objectiu.
ResponEliminaDit això, jo també crec que tenim un problema important amb l'equip de canalla, i aquest problema ve de fa anys. No crec, contràriament, que tinguem un problema de massa social. El que tenim és un problema de gestió d'aquesta massa social, afegida a una falta evident d'implicació d'aquesta en els equips directius.
Sobre el tema dels fons i les formes, a mi em fa la sensació que, contràriament a la teva opinió, anem massa suaus. Si tinguéssim possicions més clares, i no fóssim tant cagadubtes, no tindríem tants problemes. Als Verds els perden les formes massa sovint, però tenen tanta gent treballant en la imatge de la Colla, sovint amb un bagatge molt ampli, que les friccions els acaben cohesionant. No tenen dubtes, ni que defensin mentides de l'alçada d'un campanar! Jo no vull ser com ells, però sí que m'agradaria que tinguéssim les coses una mica més clares, i que aprenguéssim a queixar-nos en el lloc i el moment adequats, i amb un discurs únic i mantingut.
Potser el què ens falta, precisament, són aquests dels que parles, els que sempre remenaven les cireres. I ens falten perquè ja no hi són, o si hi són ja no remenen res. Defensaven la SEVA idea de Colla, i tothom se la creia! I, agradés o no, això feia que se'ns respectés i estimés -i sí, també que s'ens odiés-.
M'encantava, aquesta situació, era molt estimulant, i això no vol dir que no hi hagués debat dins de la Colla. Segurament n'hi havia més que ara, i això que no hi havia ni facebooks ni blogs, on resulta massa fàcil tirar la pedra -sovint anònimament-, i després quedar-se tranquilament a veure-les venir.
I, per acabar, n'estic fart i fins als ous de tota aquesta gent de Terrassa a qui queiem tant malament: he sentit tantes mentides sobre nosaltres! he notat tanta enveja! No dono cap mena d'importància als rumors negatius que corren -de fa moooolts anys, per cert-. Si la Colla té clar cap a on vol anar, ja poden dir missa, que ens en sortirem! Hem viscut 33 anys sense ells, i podem viure'n 33 més!!!
Només cal que ens posem les piles.