Ahir, Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, comtessa consort de Murillo i "grande" d'Ejpañia, va anunciar que dimitia del càrrec de Presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid i deixava l'activitat política de primera línia. Una decisió, que segons la pròpia afectada, no té marxa enrere... Va al·legar motius familiars i de salut per abandonar en aquests precisos moments. Curiós tenint en compte que quan li van detectar un càncer, no va deixar de treballar ni tres dies seguits.
Com deia aquest matí el republicà Carod Rovira, amb la marxa de l'Esperanza Aguirre, els independentistes perdem un dels principals exponents del creixement del sentiment independentista a Catalunya, ja que sempre que obria la boca per parlar dels catalans, es multiplicava el nombre d'independentistes convençuts.
L'Esperanza sempre ha destacat com una de les principals veus de l'extrema dreta espanyola. Al seu costat, en Rajoy semblava un bon jan fins i tot. Tot i no haver pogut donar el salt fins a la presidència del govern espanyol, cal reconèixer-li el mèrit d'haver aconseguit manar les darreres tres legislatures consecutives a la comunitat de Madrid (gràcies en part, al parell de trànsfugues socialistes que li van donar el poder en els comicis de l'any 2003).
A ben segur, els que més lamentaran la marxa d'aquesta senyora, seran els guionistes del Polònia, que tant de suc havien pogut treure de les seves aparicions públiques o dels seus entrebancs involuntaris (o no), com quan qualificava de "hijoputa" a un company de partit al qual havia deixat sense càrrec per donar-li a un rival polític. El seu successor, Ignacio González, de la mateixa corda d'Esperanza, difícilment podrà arribar als nivell d'histrionisme de la seva cap, per desconsol de molts independentistes i dels polònios.
La veritat, no sé si alegrar-me o entristir-me per la notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada