L'alumna suspesa i després aprovada. |
Aquesta setmana ha aparegut als mitjans de comunicació el cas de la jove estudiant gironina Silvia Diao, que ha estat a punt de quedar-se sense beca per estudiar a l'estranger (Escòcia), degut al suspens que arrossegava de l'assignatura d'Educació Física de primer de batxillerat. Segons la versió de la jove estudiant, jugadora d'elit de bàsquet, té a veure amb l'obligatorietat de saber nedar que imposava la professora de l'assignatura.
D'entrada, els mitjans ens presenten la història com un cas evident d'injustícia escolar (com pot una esportista d'elit suspendre Educació Física) i de mala praxis professional per part de la professora (com pot condicionar l'aprovat de la matèria al fet de que l'alumna sàpiga nedar?). Malauradament, no hem pogut llegir ni escoltar la versió de la professora, que potser ens hagués pogut fer comprendre les seves raons per haver suspès a la noia.
A mi se m'acudeixen un munt de possibilitats per arribar a imaginar els perquès d'aquest suspens. D'entrada, he llegit en algun mitjà que la noia va deixar de fer natació al cap de poc d'haver començat a provar, i va decidir no anar-hi més (vaja, quina gran actitud, quina capacitat de sacrifici...). Per altra banda, també expliquen que tot i ser esportista d'elit i tenir la possibilitat de quedar exempta de fer educació física, mai va presentar la documentació requerida (molt responsable...).
Sovint la gent tendeix a creure que l'assignatura d'Educació Física és insuspenible, i encara menys si es tenen unes bones aptituds físiques. No es té gaire en compte que els professors d'aquesta assignatura poden tenir molts i variats criteris d'avaluació més enllà de si un alumne és boníssim en algun esport en concret. Jo personalment, com a mestre d'aquesta matèria, valoro moltes altres coses molt més importants al meu entendre que no pas el nivell de domini d'un esport determinat. Per exemple, l'actitud (participació, interès, implicació...) de l'alumne/a envers les activitats que es porten a terme; el respecte als companys i a l'autoritat del mestre; la solidaritat i el treball en equip; la capacitat d'esforç i sacrifici; l'autonomia; la capacitat de resoldre conflictes autònomament: etc., etc.
Tanmateix, també us he de dir, que preferiria no haver de qualificar (que no és el mateix que avaluar) als meus alumnes, però això ja són figues d'un altre paner...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada