Avui, navegant per internet, m'he trobat que algú havia penjat aquesta foto d'un grup de torres humanes de Tailàndia fent un pilar de sis net (sense pinya que agafi en aquest cas). Una estructura que no s'ha aconseguit mai al món casteller (més enllà del parell de segons que van aguantar el pilar de sis sense agafar i abans que els caigués, els Falconers de Vilafranca a la tradicional entrada de les colles abans de l'actuació de Sant Félix, farà quatre, cinc o sis anys). Vaja, que això és un "papinu" en tota regla, i el fan com si res, davant d'un reduït grup d'espectadors, i un cordó de seguretat més aviat minso.
Sobta, veient la imatge, que l'equilibrista del segon pis (una de les posicions clau) sembli del mateix, o fins i tot menor mida que el que està just a sobre seu. I a la gent que hi ha a sota no sembla que els sorprengui excessivament l'alçada de l'estructura, a tenor de les expressions de la cara i de la posició dels seus cossos.
Sé que la tècnica de construcció d'aquestes torres no té gaire a veure amb la dels nostres castells, però no es pot negar el mèrit que suposa arribar a aixecar un "papinu" com aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada