Carlos González: "Lletra lligada".

(Com de costum, coincideixo plenament amb el plantejament del Carlos González, en aquest cas, pel que fa a l'assumpte aquest de la lletra lligada).

Fa unes setmanes sentíem que les escoles de Finlàndia deixaran d’ensenyar a escriure als nens amb lletra lligada. Aprendran a escriure amb teclats o a mà amb lletra de pal. La cal·ligrafia serà només un aprenentatge opcional.

El ministeri d’Educació finlandès considera que no cal dedicar tantes hores per ensenyar una habilitat que es fa servir poc i que resulta especialment difícil per a un nen petit. La notícia ha generat controvèrsia, sobretot perquè alguns han entès, erròniament, que els nens no sabran fer servir un boli. No, ningú no ha dit que no aprenguin a escriure a mà; només que ho faran amb lletra de pal. Jo mateix escric en una barreja de lletra de pal (minúscula!) i lligada, a vegades dins la mateixa paraula. La meva lletra lligada és gairebé il·legible. Comprovo algunes cartes manuscrites que he rebut al llarg dels anys i veig que molta gent fa lletra de pal, o una barreja com la meva.

Això prova, com a mínim, que ensenyar la lletra lligada als nens no resulta gaire efectiu: em van ensenyar lletra lligada amb quaderns de cal·ligrafia i interminables exercicis i repeticions, a la mateixa edat que a sumar i restar; cinquanta anys després puc sumar i restar sense problemes, però sóc encara incapaç d’escriure amb una cal·ligrafia decent. Aplaudeixo, doncs, el pragmatisme dels finlandesos. Aquesta actitud contrasta amb el culte gairebé religiós a la lletra lligada que s’observa en algunes escoles del nostre país. No tan sols s’ensenya a escriure-hi, sinó també a llegir, amb lletra lligada (i això no es feia fa cinquanta anys!). La lletra d’impremta, sembla, pot produir danys irreparables al cervell dels nens. He conegut pares que han llençat tots els contes del nen perquè a l’escola els han dit que un nen només pot veure lletra lligada.

És absurd. La lletra més fàcil de llegir es la minúscula d’impremta. És per això que la direcció d’aquest diari, sempre preocupada pel benestar dels seus lectors, la fa servir. No es publiquen llibres ni diaris en lletra lligada, ni en majúscules. Ni tan sols als titulars es fan servir ja les majúscules, perquè són més difícils. Molesten. Fan mal a la vista (com la lletra Comic Sans, per cert). Un correu electrònic en majúscules es considera de mala educació. I la lletra lligada impresa ja és una aberració moderna, que només es fa servir per a alguns contes infantils. Per accedir a tot un món de coneixement imprès el que els nens necessiten és aprendre a llegir lletra d’impremta. La lletra de la seva àvia (que de totes maneres tampoc serà igual a la lletra lligada dels contes) ja la desxifraran més tard.