Vídeo de la millor actuació de la nostra història, a Girona.

Vídeo dels Minyons a l'actuació a la Plaça del Vi per les Fires de Sant Narcís de Girona: 3d10fm, i2d8, 5d9f, 2d9fm, pd8fm!!

No ens toqueu el tall!!!

Resulta que experts de l'OMS han detectat que les carns processades i la carn roja poden provocar càncer... només ens faltava això ara!

Es fa més certa que mai la frase del Perich: "menjar molt és dolent; beure molt és dolent; fumar molt és dolent; follar molt és difícil...". ;-)

El "temazo" del dimecres. Xavier Cugat Orquestra - "Bim Bam Bum".

Ahir, 27 d'octubre, es van complir 25 anys de la mort del músic i dibuixant Xavier Cugat. Cugat és un dels músics catalans  més reconeguts de la història, i va ser un dels principals exponents dels ritmes llatins als EEUU. A Catalunya, al final de la seva carrera professional, va donar a conèixer a la cantant Nina, que feia de solista amb la seva banda.

Carme Forcadell: "Visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la República Catalana".

Ahir es va constituir la mesa del nou Parlament sorgit de les eleccions del passat 27-S, i la Carme Forcadell va ser elegida Presidenta amb 77 vots a favor. L'acompanyaran a la mesa tres diputats més de JxsSí, un de C's, un del PSC, i un de CSQEP.

El primer discurs de la Presidenta a l'inici del seu mandat no va deixar espai al dubte pel que fa als principals objectius de la legislatura que ara s'enceta: compromís social, democràcia, sobirania i República Catalana.

El discurs llegit va ser rebut amb una sonora ovació pels diputats representants de les forces independentistes, i amb total indiferència per la resta de diputats.

Girona torna a ser talismà. Millor actuació de la nostra història!!!

3d10fm a la plaça del Vi de Girona. (Foto: Mireia Comas)

Ahir a la plaça del Vi de Girona, els Minyons de Terrassa vam tornar a escriure en lletres d'or una nova pàgina de la història dels castells, al descarregar quatre dels monstres castellers del moment: 3d10fm, 5d9f, 2d9fm, i pd8fm!!! Pim-pam-pum, arribar (tard ;-) ) i moldre!

Acompanyats pels amfitrions, Marrecs de Salt (enormes: 5d8, 2d8f, 3d8, i 3pd5), i pels Capgrossos de Mataró (en recuperació: 2d8f, 4d9f, 3d9f, pd7f), els Minyons ens vam tornar a sentir com a casa, i vam poder dur a terme la millor actuació de la nostra història. Sense dubtes. Sense vacil·lacions. Sense pressions externes. Sense excuses. 

Girona també va ser testimoni excepcional del primer intent de 2d8 dels Minyons. Girona s'ho mereixia més que cap altra plaça, i per Girona els tècnics van considerar que estava apunt. Va ser en segona ronda, després de descarregar el tercer 3d10fm de la temporada. Malauradament, el fràgil castell es va trencar a l'entrada de l'aixecadora, quan encara no s'havia començat a treballar com aquell que diu. Un entrebanc que no va fer recular a la colla, ja que vam tornar a aixecar-nos per acabar aconseguint una actuació de luxe.

Després de l'actuació, com ve sent habitual, vam compartir dinar amb els companys dels Marrecs i dels Capgrossos, i un any més, el Miquel del Roig va posar el punt i final amb el seu xou de versions catalanitzades i catalanistes.

Extasi a l'Auditori de St. Cugat: Obeses 3D amb l'Orquestra de Barcelona.

Brutal! Apoteòsic! Genial! Original! Sensacional!!!

Vist el vist, i escoltat l'escoltat, ahir al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, em reafirmo en l'opinió que els Obeses són ara per ara un dels grups amb major projecció de l'escena musical catalana. 4 músics de cap a peus capaços d'emocionar amb temes que van des del rock, al heavy, passant pel folk, l'opera, o la música disco. I si sumem la qualitat artística dels quatre osonencs a una banda com la Banda Municipal de Barcelona, el resultat és encara millor. De traca i mocador. Genial la peça de més de quinze minuts dedicada a la llegenda de Sant Jordi amb melodia medieval. De pell de gallina l'èpic-rock de "Ens hem alçat". Festival general amb "El monstre de l'armari". I així, una darrera l'altra. Molt grans els Obeses...

Carlos González: "Pares imperfectes".

(Article del pediatre Carlos González per al diari Ara).

Si hi ha pares perfectes, em temo que no els he vist mai. Moltes coses, sens dubte, les hem fet malament sense saber-ho. Les hem fet, precisament, perquè no ho sabíem. Les hem fet, fins i tot, convençuts que eren bones i necessàries. Potser anys més tard descobrirem l’error. O potser morirem en la ignorància. 

Altres coses les hem fet i immediatament hem sabut que l’havíem espifiat. De fet, ho hem sabut mentre ho fèiem. Ho hem sabut abans de fer-ho, hem sabut que havíem de parar, però no hem estat capaços de fer-ho. Sí, hem escridassat els nostres fills, sovint per petits errors sense importància (o per faltes més importants, però per les quals no hauríem mai escridassat un veí o un company de feina). Hem castigat els nostres fills pels mateixos errors o faltes lleus, i els hem castigat sense dret a defensa ni a recurs (“No em repliquis!”). Els hem insultat (“Tu ets tonto o què?”) i ridiculitzat (“Ja estàs plorant com un nen petit!”; “Tens l’habitació que fa vergonya!”). Hem oblidat pronunciar les paraules màgiques, sisplau i gràcies. Fins i tot, en alguna ocasió comptada, hem perdut els nervis i els papers i els hem donat una bufetada.

Irònicament, hem fet als nostres fills coses que, si ells fessin a un altre nen, els tornaríem a renyar. No, no som perfectes. Som humans. I el reconeixement d’aquesta veritat és una gran oportunitat en l’educació dels nostres fills (i en la nostra. Educació continuada. La paternitat és un continu aprenentatge). En primer lloc, podem mostrar als nostres fills, amb l’exemple, la manera d’arreglar les coses quan veus que ho has fet malament. I això no és necessàriament “Té el caramel que demanaves”, però tampoc no és mai “Té el maleït caramel i calla d’una vegada!”, sinó “Perdona, no t’havia d’haver cridat. Els caramels són dolents per a les dents i no n’has de menjar, però jo t’ho hauria d’haver dit bé i no cridant”. Ells sovint no saben fer-ho, i això els fa patir. He vist nens enfadats durant hores, sorruts, desobedients, irritables i irritants, després de fer una cosa malament, d’insultar o pegar a un altre nen. Crec que els fa ràbia, precisament, ser conscients del seu error i no saber què fer. No ho aprendran, esclar, en un dia, sinó després de molts exemples i molts anys. Nosaltres encara n’estem aprenent.

En segon lloc, el reconeixement dels nostres errors ens ajuda a comprendre els seus. ¿Oi que vostè, encara que hagi escridassat o colpejat el seu fill, l’estima molt? ¿Oi que no volia fer mal, que simplement havia perdut els nervis? Doncs el seu fill també estima els pares i tampoc no vol fer mal, encara que de vegades perdi els nervis o faci coses mal fetes.

San Bartolomé. Lanzarote. Illes Canàries.

Ajuntament de San Bartolomé.

Gent de la CUP, gent com la majoria de la gent.

Representants de la CUP al Parlament de Catalunya.

Ahir, els membres del grup parlamentari de la CUP sortit de les darreres eleccions catalanes el passat 27 de setembre, van fer-se la foto d'inici de curs a les escales del Parlament. Vam poder veure als 10 representants (7 homes i 3 dones), portant uns rètols reivindicatius contra els desnonaments, la pobresa, les privatitzacions i la corrupció. Sense personalismes, com demostra el fet que no seguissin cap mena d'ordre protocolari-jerarquitzador a l'hora de col·locar-se per a la foto, i seguint la línia estètica, pel que fa a indumentària, dels seus predecessors de partit al Parlament (David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet), és a dir, ignorant les convencions estètiques classistes d'aquesta institució, i apropant més, si cap, als comuns mortals al circ de la política parlamentària. Visca les classes populars! Fot-li CUP!

El "temazo" del dimecres. Goulamas'k - "Mon país"

Aquest proper dissabte a la tarda se celebra a Montpeller una manifestació en defensa de la llengua occitana, llengua romànica pròpia d'Occitània, i que actualment estén el seu domini lingüístic principalment al terç sud de França, a la Vall d'Aran, al Principat de Mònaco, i a la banda nord-occidental d'Itàlia. Malauradament, sols al territori català aquesta llengua té la consideració de llengua oficial.

Anna Forés: “No per passar més hores a l’escola els nens aprenen més i millor”.

(Entrevista de Lara Bonilla, pel diari Ara, a la pedagoga Anna Forés, coordinadora del llibre "Neuromitos en educación".)

¿S’aprèn millor escoltant Mozart? ¿Tenim un hemisferi cerebral predominant? Els autors deNeuromitos en educación (Plataforma Editorial) es basen en els últims descobriments científics per desmuntar 12 falses creences en educació. En parlem amb la pedagoga Anna Forés, que ha coordinat el llibre.

Un mite molt estès és que utilitzem només el 10% del nostre cervell.

No és cert, i sort que no ho és perquè malament aniríem! L’objectiu del llibre és, precisament, qüestionar creences que la ciència ens està demostrant que no són tan certes.

Més és menys, diu el llibre. Per què com més hores passem a l’escola aprenem menys?

Ens hem de preguntar quina funció estem donant a l’escola. ¿La funció és retenir els nens mentre els pares treballen? No podem menystenir la funció socialitzadora de l’escola perquè hi ha coses que només passen allà, però el que està en qüestió és a què s’ha de dedicar el temps. S’ha demostrat que no per passar més hores a l’escola els nens aprenen més i millor. Hi ha estudis que demostren que s’han de treballar algunes assignatures abans que d’altres.

Com ara quines?

Qüestionem que des de la política s’hagin pres decisions per eliminar matèries com les arts. Està demostrat des de la neurociència que amb l’educació física i la música podem aprendre més i millor.

Quins beneficis tenen?

Quan fem educació física oxigenem el cos i així és més fàcil aprendre. Trencar el ritme introduint petits exercicis físics o deixant sortir a espais oberts, on el nen no està assegut i es pot moure, també hi ajuda. ¿Les grans idees com et vénen? ¿Assegut? No. Vénen estant en moviment i en un ambient distès. Per tant, les aules s’han de transformar. El que et dóna la natura difícilment t’ho donen quatre parets. Hi ha normatives escolars que no deixen ni anar al lavabo.

Els nens han de jugar.

Està demostrada la importància del joc en l’aprenentatge. Té molts beneficis: aprens a socialitzar-te perquè té unes regles i també aprens de l’error. I avui en dia oblidem que l’error és una font d’aprenentatge. També potencia la concentració.

Els nens van a escola massa aviat?

S’han de respectar els temps dels nens i no cremar etapes, perquè si no després tindrem un problema. Puc obligar un nen de tres anys a llegir però ¿a costa de què? De no jugar. I el nen ha de jugar, socialitzar-se i estar amb altres nens.

Com podem aconseguir captar l’atenció dels alumnes a classe?

Una cosa que hem fet tots els mestres és dedicar els primers deu minuts a corregir els exercicis del dia anterior o a repassar els deures, i justament aquests deu minuts són essencials perquè és quan més atents estan els alumnes. Ho hem d’aprofitar per introduir un element sorpresa o un repte. I també els hem d’explicar coses que per a ells siguin molt pròximes o molt significatives. Si els parlo en abstracte o els exposo un problema que no té res a veure amb ells, serà més difícil captar la seva atenció.

Cal acostar la vida quotidiana.

És la tendència de les classes invertides. L’aprenentatge no és només el que passa de nou a cinc en una aula, sinó el que passa a tot arreu i a totes hores. Les aules haurien de ser experiències de vida. La realitat pot entrar a l’aula. S’hi ha de posar creativitat.

L’educació emocional s’ha posat de moda, i fins ara l’ensenyament tradicional l’havia deixat de banda.

La nostra premissa és que sense emoció no hi ha educació, perquè ajuda a consolidar l’aprenentatge i que quedi més fixat en la memòria a llarg termini. Però hem d’anar amb compte amb emocions com la por, perquè està demostrat que ensenyar a través de la por no funciona. I és com hem estudiat durant molts anys. En un ambient de por, el que fa el cos és intentar sobreviure i el que no faré és aprendre perquè posaré tota l’energia a amagar-me. En canvi, en un ambient distès, el cos està obert a aprendre.

Quin paper juguen els hemisferis esquerre i dret en l’aprenentatge?

No és tan clar que hi hagi una predominança única d’un hemisferi, tot està molt relacionat. Malgrat que el canal d’entrada pugui ser més l’hemisferi esquerre o el dret, perquè hi hagi memòria s’han d’interrelacionar. Com més rics siguin els estímuls, més bon aprenentatge.

En una aula hi ha persones molt diferents. ¿L’ensenyament ha de ser per a tothom igual?

La idea és fer ambients molt rics per intentar atendre a tothom. Això ho tenim bastant clar metodològicament, però no en la manera d’avaluar. Es pot fer una avaluació més plural, que integri altres modalitats. L’atenció a la diversitat i la personalitzada ja l’apliquen molts mestres; o ho intenten, perquè de vegades és qüestió de recursos i de temps.

Quin diagnòstic fa del sistema?

T’ho diré amb un desig. Jo crec que milloraríem molt si hi hagués un pacte polític amb l’objectiu de no tocar l’educació. No pot ser que en tan pocs anys s’hagin fet tantes modificacions de llei, ja que no es consolida res. Però en educació tothom creu que té dret a ficar-s’hi. El més preuat, que és el futur, passa per l’educació dels fills.

5 cops de 10!!! (Sobren les paraules).

Una mica de riure...

Dediqueu cinc minuts al bo de Daniel Rabinovich, actor i músic argentí, membre de Les Luthiers, mort el passat 21 d'agost per problemes cardíacs.

Prambanan. Yogyakarta. Java. Indonèsia.

Arriba la Diada de la Nova Atenes.

Aquest cap de setmana els Minyons estrenem una nova diada a Terrassa, la Nova Atenes. Hi ha actes previstos al llarg del cap de setmana, principalment al Parc de Sant Jordi: concerts, castells, circ, esports tradicionals bascos... I per preparar una actuació castellera de gran nivell ens queden els assaigs d'avui i demà al pati del local de la colla, a partir de les 22 h. Animeu-vos!!

Programa Diada de la Nova Atenes. 10 i 11 d'octubre.

A la Masia Freixa - Parc de Sant Jordi de Terrassa

Dissabte 10 d'octubre

• 16:00h Demostració i taller de Pilota Basca per l'equip femení de Larrabetzu (Euskadi). Pati del Local de Minyons
• 17:30h Cercavila amb Trikitixia, Cabezudos i Danzaris de Larrabetzu (Esukadi), Ball de Gitanes de Terrassa , Gralles Grillades i la canalla dels Minyons de Terrassa. Sortida de la Placeta Saragossa fins al Parc Sant Jordi.
• 18:30h Demostració d'esports Populars bascos “Herri Kirolak”.
• 19:30h Companyia Fesolet (Espectacle de Carrer de la Canalla dels Minyons de Terrassa).
• 20:00h Espectacle de Circ amb el Circ Pistolet. "Quan no tocàvem de peus a terra"
• 21:00h Sopar al pati de Minyons (4€ Tiquets al Bar, carn a la brasa, mongetes, pa amb tomàquet i beguda)

Diumenge 11 d'octubre

• 10:30h Inauguració de la Fira i Mostra d'entitats
• 11:00h Actuació de grups de cultura popular
• 12:00h Diada Castellera de la Nova Atenes. Amb les colles:
  • COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS
  • CASTELLERS DE SANTS
  • MINYONS DE TERRASSA
• Dinar Popular (Tiquets a 6€ a la Secretaria de Minyons fins al dijous 8 d'octubre, socis protectors 5€), animació de sobretaula, i per acabar la Diada concerts i festa:
• 18:30h Concert amb el grup basc Daltondarrak
• 20:00h Concert amb Rumbalbar
• 21:30h Concert amb La Sra. Tomasa
• A partir de la 1:00 Festa Malva al Faktoria

El "temazo" del dimecres. La señora Tomasa - "La Fusión".

Aquest cap de setmana hi ha festa grossa a Can Minyons. Un dels actes centrals del cap de setmana, castells a banda, és el concert del diumenge al vespre al Parc de Sant Jordi. Un dels grups convidats són aquests Señora Tomasa que portaran la seva fusió d'estils, del reggae a la electrònica passant per les músiques llatines. Som castells, som festa. #SomLaColla!!

2015, any Neus Català, supervivient catalana del camp d'extermini de Ravensbrück, que avui fa 100 anys.

Foto: C.B. (Nació Digital)

(Entrevista de Carles Batalla publicada al diari Nació Digital).

Neus Català (Els Guiamets, Priorat, 1915) és l'última supervivent catalana d'un camp de concentració nazi. Detinguda amb el seu marit el 1943, l'any següent va ser deportada a Ravensbrück, on s'hi va estar fins al maig del 1945. Militant comunista, un cop alliberada, es va traslladar a França per continuar amb la lluita contra el franquisme. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 va ser elegida 'Catalana de l'Any' per la seva tasca de defensa de les 92.000 dones que van morir "al camp d'extermini de Ravensbrück, no camp de concentració", com ella mateixa matisa. Aquell camp ara s'ha convertit en museu i escola internacional d'estudi de la memòria històrica, on treballa activament la seva filla. Presidenta d'honor de l'Amical de Ravensbrück, fa tres anys que viu a la residència del seu poble natal amb el seu germà Lluís, de 101 anys, que també va ser pres polític franquista durant gairebé una dècada.

Té el cap clar, el sentit de l'humor esmolat i avança amb seguretat amb l'ajuda del caminador, on hi duu un llibre d'Engels. Amb ànim serè i constructiu, fa balanç i pedagogia d'una de les èpoques més tenebroses de la Humanitat. Les xerrades als joves li tornen com un càlid boomerang en forma de cartes d'agraïment.
Fa quinze dies Telemadrid va emetre un reportatge en què comparava Mas amb Hitler i els nazis amb el catalanisme. Què li sembla?

Ell sí que és un nazi, el Rajoy, el rei de tota la dreta, jo sempre dic que el Rajoy ens 'rajarà'. Aquest reportatge és una animalada, una bestiesa o, millor dit, una maldat.

 

I el cap de setmana passat la delegada del govern espanyol va condecorar un militar de la División Azul...

Hi ha molta gent d'aquella que continua en aquesta línia, què ha canviat? Molt poc. En la política, només Joan Saura va acompanyar les víctimes i des d'aleshores hi tinc relació, Zapatero potser en va aprendre alguna cosa però Saura era l'únic que estava molt implicat moralment amb el tema i ha fet tot el que ha pogut per ajudar-nos.

Creu que els nazis tenen semblances amb el PP actual?

Jo dic que si tinguessin l'ocasió i trobessin que el poble es rebel·lés, farien una cosa com la d'aquella època. A Espanya el feixisme ha durat molts anys, s'han comès molts crims dels quals no se n'ha dit res, no s'ha escrit la història d'Espanya. Només ho va fer la Montserrat Roig..

Els nazis eren malalts o males persones?

Era una qüestió de mentalitat, es pensaven que eren els amos del món, van caure en la política de Hitler tot i que també en va matar molts dels seus.

La responsable de l'Amical de Ravensbrück denuncia que ara a Alemanya hi ha gent que vol passar pàgina a l'Holocaust.

Sempre ho han fet això i sempre ho faran. Però el que va passar allà no només va ser culpa dels nazis sinó també de la complicitat d'una part dels dirigents d'altres països europeus.

Caldria haver fet algun judici?

Sí, Europa va ser molt conscient del que passava, i parlo dels dirigents, no del poble. No van rebre cap càstig ni res. Nuremberg va ser una comèdia per tapar tot el que era important, jo no desitjo la mort de ningú només vull que aquesta gent no pugui manar ningú, que mengin i dormin i ens deixin en pau, que si els deixes anar tornen a començar eh? I què ha passat a Espanya? Res, no interessa que es digui la veritat sobre el nazisme, tinc contacte amb companyes que van ser a la presó que no tenien res a envejar als alemanys. Moltes dones van ser a la presó a Barcelona i després han callat. Jo no els diria feixistes sinó nazis. A Espanya hi ha com un núvol sobre tot això, per això vaig posar 'Un cel plom' a un dels meus llibres.

 

La Humanitat ha après la lliçó?

Molt poc, però potser nosaltres no ho hem sabut explicar. Això sí, la gent està més conscienciada que abans, en un acte dels nostres sempre està ple de gent. I això ho devem molt a la Montserrat Roig.

 

Ha perdonat, ha oblidat o cap de les dues coses?

Això ni es perdona ni s'oblida però el que no vull és venjança, l'únic que voldria és que tota la gent que va participar en allò no tingués dret a representar cap organització. Però vull que quedi clar que no vull venjança, no ho mesclem.

 

Es pot viure amb tota aquella tragèdia a dins?

I tant, nosaltres vam lluitar per la vida en general. No estàvem segures de sortir-nos-en...

 

Va ser un miracle?

Va ser la lluita de la gent. A nosaltres ens va salvar la cultura i la amistat.

Per quins valors va lluitar?

Els valors de la vida i de la cultura, tot el que es necesita per viure. La Terra és generosa i tots podríem ser molt feliços, a la Terra hi ha lloc per a tothom. Vam fer el que vam poder, vam tenir sort de sortir-nos-en, jo estava condemnada a mort, si dura dos mesos més…

 

Com era el dia a dia al camp?

És molt difícil d'explicar, et feien matinar massa, a les quatre del matí sonava la sirena, havies de tenir el llit arreglat i a les cinc a formar. I tot el dia treballàvem, ens feien assecar el pantà, amb els peus dins l'aigua i anar treient la torba.

Els tallaven el cabell per despersonalitzar-les...

Sí, sí, algunes se'n van escapar però jo vaig ser de les que em van tallar els cabells i això és molt gros per a una dona, et mires el mirall, amb aquell vestit... 

 

Què va fer que vostè sortís d'allà?

Moltes com jo vam pensar que havíem de sortir d'allà, n'havíem de quedar algunes per poder-ne parlar, sabíem que podíem morir però lluitàvem per veure si podíem viure. I n'hi havia per perdre la moral, ho puc ben assegurar. Vam fer el club de les fortes, no podíem plorar davant de ningú.
Què els donaven per menjar?

Al matí et donaven un cassó com els gots de llet antiga, un suc calent, però si hagués estat calent…al migdia ens donaven una espècie de sopa, una cosa melosa que no tenia gust de res, anaves xuclant el que hi havia de suc i el que et quedava de sòlid era com una cullerada de sopa només de peix, nap i patata, això és tot el que hi havia de sòlid al migdia. A la nit ens donaven pa, es van adonar que si ens el donaven al matí, amb la fam que portàvem, el pa volava. Te'n donaven un trosset, és tot el que teníem però aguantàvem. De nit cantàvem cançons perquè la gent s'adormís, ens inventàvem famílies, jo era filla i mare, vaig tenir una mare que se la van endur viva al forn. I als matalassos hi havia encenalls de fusta que quan quedaven esmicolats feien una pols que et feia molt de mal a la gola.

Podia dormir?

Gairebé gens, una o dues hores, algunes somiaven, altres cridaven, d'altres ploraven i jo necessitava tranquil·litat per dormir, jo només demanava dormir.

Quina sensació va tenir en ser alliberada?

Moltes van sortir a cridar i riure i jo em vaig fer un tip de plorar, i després em vaig agenollar per besar la terra.

 

Va ser difícil tornar a la vida quotidiana?

No, però em vaig adonar de seguida que la gent no ens creia, no es podia creure, és inconcebible que una persona humana en faci patir una altra d'aquesta manera.

Les nits se li feien molt llargues?

Els meus fills diuen que em sentien cridar.

Fins fa pocs anys feia pelegrinatge al camp. Veia que a Alemanya hi havia més consciència del que havia passat?

No tinc confiança en els alemanys, no pel que ha passat sinó pel que veig ara. A Ravensbrück, la gent d'allí no volien aquells terrenys, i unes noies que havien estat al camp van comprar parcel·les i s'hi han fet cases. Això vol dir que ara hi tenim unes bones guardianes.

Com es troba vostè ara?

Com una dona de 97 anys, estic al meu poble, una mica avorrida.

Se sent una heroïna?

No, perquè com jo ho van fer moltes dones, si jo parlo ho faig per totes les que no poden parlar.

Com reaccionen els nens quan els explica la seva història?

Reaccionen molt bé. Als nens de deu anys no els deixaven entrar a la sala quan jo hi feia alguna xerrada, però baixaven les escales i a última hora havia de deixar-los entrar. Als nens de deu anys ja se'ls pot explicar això.

Tot allò es podria tornar a repetir?

Hi ha gent de qui no me'n refio.

Tour Minyons Octubre 2015 - "Anaven amunt perquè hi eren tots".

Groucho Marx: 125 anys del naixement d'un artista genial.

"Mai oblido una cara, però en el seu cas faré una excepció".

El 2 d'octubre del 1890 naixia a Nova York, Julius Henry Marx, tercer dels germans Marx (5). Va ser actor de teatre i de cinema, articulista, guionista i novel·lista, presentador de ràdio i televisió... Va morir als 86 anys deixant un ampli llegat artístic. Principalment se'l recorda per les aparicions en pel·lícules còmiques juntament amb els seus germans. També va deixar un bon grapat de sentències molt ocurrents.

Se'n va un dels més grans: Siarhei Rutenka.

El Barça d'handbol ha fet oficial la marxa del jugador bielorús de 34 anys, Siarhei Rutenka, a la lliga del Qatar, després de 7 temporades vestint de blaugrana. En aquests anys, el jugador bielorús ha aconseguit un total de 25 títols, entre els quals 2 eurolligues i 5 lligues Asobal. Enguany el jugador ja no tenia els minuts de joc que desitjava, i ha preferit fer les maletes a un equip on tindrà més protagonisme.

Rutenka va arribar al Barça l'estiu del 2009 procedent del màxim rival blaugrana en aquells moments, el Ciudad Real. Va convertir-se ràpidament en líder de l'equip, passant en pocs mesos de jugador rival odiat a jugador de la casa molt estimat, sobretot per la seva naturalesa competitiva i la seva exquisida qualitat tècnica i tàctica, a banda d'una força extraordinària, que el permetia ocupar diverses posicions a la pista, inclosa la de pivot.

Amb Rutenka marxa un dels millors jugadors d'handbol de tots els temps, difícilment substituible degut a les seves característiques individuals. Segur que el trobarem a faltar.