Foto: Diari Ara. |
Ahir el Parlament de Catalunya va rebre la visita del líder abertzale i secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, recentment alliberat per la justícia espanyola després de passar sis anys i mig a la presó de Logronyo, sentenciat i condemnat per les seves idees, i per voler reconstruir l'espai polític de l'esquerra abertzale que antigament, i fins la seva il·legalització per part de les forces de l'estat espanyol, havien ocupat les formacions Herri Batasuna, més tard Euskal Heritarrok, i finalment Batasuna.
Molts agents polítics, bàsicament espanyolistes i de caràcter poc democràtic, han criticar durament la presència del polític basc al nostre Parlament i el fet que alguns importants dirigents polítics, i la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hagin rebut cordialment a Otegi. Aleguen que es tracta d'un terrorista i que no s'ha de parlar amb terroristes, i han utilitzat a les víctimes del terrorisme per fer sentir amb més força, i amb un impacte més mediàtic, la seva veu crítica.
El líder del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, es va mostrar molt indignat en seu parlamentària i va criticar durament al President Puigdemont per aquest fet. El President li va respondre, amb educació i contundència, que els governs del PP i del PSOE s'havien reunit amb terroristes en el passat, i que l'expresident Aznar havia dit en el seu moment que es podia parlar de tot en absència d'activitat terrorista.
Novament es fa evident l'interès de les forces més reaccionàries i espanyolistes d'aquest Estat putrefacte anomenat España, per evitar qualsevol solució política al conflicte basc, al igual que impedeixen i torpedinen qualsevol solució pel conflicte català. No tenen interès en una solució política i democràtica, ja que temen perdre les seves possessions. Contra els terroristes ho tenien més fàcil. Contra un moviment democràtic de base els costa més justificar-se.
Em pregunto quant temps haurà de passar perquè l'Otegi passi de ser considerat un terrorista a un polític clau per la pau i la concòrdia, com ho van ser en el seu moment personatges com el sud-africà Mandela, l'uruguaià José Mujica, o l'irlandès Gerry Adams.
Amb el retorn de la democràcia i la mal anomenada transició, a alguns franquistes que van esdevenir demòcrates, els costà Déu i ajuda, acceptar Carrillo, la Pasionaria, etc.
ResponElimina