"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 21 de febrer del 2017

M. Jesús Comellas: "Repercussions de la sobreprotecció".



(Article de la Doctora en Psicologia i professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de l'UAB, Maria Jesús Comellas, per al Criatures del diari Ara del passat dissabte).

En les trobades de grups familiars i en el context escolar sempre és freqüent parlar de sobreprotecció. Però això no vol dir que estigui clara la interpretació ni la frontera entre la protecció i la sobreprotecció. Perquè les criatures puguin desenvolupar-se, madurar i adaptar-se a l’entorn, han de poder fer un procés de creixement, descoberta, experimentació i aprenentatge, en petites dosis, que és de llarg recorregut.
Aquest procés, lògicament, es fa amb l’acompanyament de les persones de l’entorn, adultes o de diferents edats, que donen confiança i mostren els possibles riscos i maneres de fer perquè la resposta es vagi donant. De manera tranquil·la i apropiada. L’objectiu és clar: que la criatura pugui cuidar-se i prendre decisions que no siguin inadequades o que generin més riscos dels necessaris.
Queda clar que des de les primeres edats la criatura vol créixer i va mostrant interès per experimentar i, en cas que no ho faci, val la pena oferir-li oportunitats i situacions acompanyades perquè adquireixi més seguretat. Dit tot això, i si tots som conscients que és un procés natural en el desenvolupament de les criatures, ¿per què aquest tema és sempre al centre del debat? ¿I per què, en molts moments, sorgeixen respostes que interpreten aquest creixement com una exigència inapropiada? Per què es transmeten més pors de les que són estrictament necessàries? Per què es dona ajuda quan no cal?
S’ha comprovat com la canalla sobreprotegida té menys iniciativa, més pors, menys seguretat i, per què no dir-ho, més comoditat. A més, és molt més exigent amb qui l’envolta, perquè veu lògic aquest suport innecessari. Tenint clar això, ¿per què es planteja que afavorir les demandes innecessàries de la canalla genera una fortalesa més gran de les relacions i els vincles afectius? Construir i reforçar els vincles afectius no està, en cap cas, en contradicció amb les demandes i propostes que es facin per potenciar el desenvolupament i la maduresa de l’infant.
Les demandes serenes, estables i que obren oportunitats són una mostra de la confiança en les possibilitats que té la canalla i han de ser la base per evitar dificultats i inseguretats quan no sigui possible l’acompanyament adult.

2 comentaris:

  1. Diuen que els fills únics hem crescut més sobreprotegits, tonteries, mira’m que bé que he sortit jo :P

    ResponElimina
  2. Més sobreprotegits, més mimats, més consentits, més egoistes... tens tots els números per a ser un ésser detestable!!! hahahaha

    ResponElimina