 |
| Vieja friendo huevos (Velázquez, 1618). |
- Àvia, de veritat que els angelets tenen ales?
- Si fill meu. Ens segueixen arreu i ens vigilen.
- I també em segueixen quan vaig a fer les meves necessitats?
- Suposo fill meu. No ens deixen sols ni de nit ni de dia.
- I els angelets també caguen i pixen?
- Doncs m'imagino que sí... La veritat és que no m'ho havia preguntat mai.
- I on deu anar a parar el que pixen i caguen?
- Mira nen, ni ho sé ni m'importa! No veus que ara estic fregint aquests ous i no m'interessa parlar de pixats i de merdes?
- Doncs jo àvia crec que ara mateix m'estic cagant a sobre...
- Doncs ja saps, la comuna és al fons a la dreta.
- Ja, però que en faig del pa i de l'oli?
- Guaita, no em toquis més els ous i fes el que calgui.
Modesta parcitipació als relats breus del mes de febrer.
Si s'està gaire estona fent el que calgui, quan torni l'Àngel se li haurà menjat els seus ous ferrats.
ResponEliminaJo crec que abans se'ls fot la iaia...
ResponEliminaA vegades és que no sabem dende hem d'acudir primer. El noi, crec, que no té clar que en tornar l'àvia no s'hagi menjat els ous i ell es quedi sense res. La decisió és complicada.
ResponEliminaA més a més, sembla que els ous ja estan per sucar-hi el pa... jo aguantaria.
ResponEliminaL'invent de la carmanyola canvià el món.
ResponEliminaEfectivament. A Terrassa en diem taifa.
ResponEliminaCompte! els ous freds no valen res.
ResponEliminaTanmateix menjar quan t'estàs anant potes avall tampoc es gaire recomanable...
ResponEliminaQue inoportú el xaval, també...
ResponEliminaEl goig del coneixement no té espera...
ResponEliminaostres noi! no et coneixia encara benvingut , bon relat !
ResponEliminaEi Elfreelang! Doncs és tot just la meva segona participació en els relats conjunts... Fa sis anys que vaig obrir-me aquest humil bloc.
ResponEliminaUn plaer que t'hagi agradat el meu relat.