"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 22 de juliol del 2017

Hem de donar valor als castells carregats?





















Fa uns dies es va celebrar un interessant debat al local de la colla, al voltant del valor que tenen o que haurien de tenir els castells carregats. A iniciativa del doctor Jaume Rosset es van posar damunt la taula alguns pros i contres del fet de donar valor als castells carregats. Per una banda el Jaume va preparar una exposició molt elaborada dels perquès no s'hauria de donar valor als castells carregats, i per l'altra, l'Albert Pérez, excap de colla, va intentar rebatre alguns d'aquests arguments i donar motius per continuar valorant-los.

Crec que tots vam coincidir en el fet que el valor que els Minyons donem als castells carregats (o als descarregats) és molt subjectiu i depèn molt de les circumstàncies de cada castell. És incomparable el valor que vam donar als primers 2d9fm i 5d9f carregats de la història els anys 1993 i 1995, comparat amb per exemple, el 3d10fm carregat a la passada Festa Major. El valor de cada un d'aquests castells es podria mesurar per abraçades, somriures, plors i petons. I tots plegats podríem arribar a la conclusió que per a la gran majoria dels que vam viure tots aquests castells, els primers 2d9fm i 5d9f carregats del segle 20 van tenir moltíssim valor, i en canvi el 3d10fm de Festa Major, un valor molt menor.  Personalment, jo vaig viure els dos primers com autèntiques gestes, i en canvi el darrer com una petita decepció. Tres castells carregats, diferents valoracions.

Encara faré una altra comparativa per entendre la subjectivitat del valor d'un castell. Quin valor vam donar els Minyons al nostre primer 5d9f carregat (Barcelona, setembre del 1995) i quin en van donar els Capgrossos al seu primer 5d9f carregat (Terrassa, novembre del 2016)? Només cal reviure a través dels enregistraments les reaccions d'uns i altres després de la llenya. El mateix castell, iguals fites, valoracions molt diferents... 

Els únics que s'atreveixen a objectivar el valor dels castells són alguns periodistes que viuen de l'esforç dels castellers, i els organitzadors del Concurs de Castells de Tarragona. Aquests necessiten puntuar cada castell per tal de poder classificar a les colles en funció dels castells que fan. I a més, potencien la pulsió competitiva/arrauxada de les colles donant un gran valor als castells carregats. Una autèntica bestiesa i una frivolitat en una activitat tan magnífica i solidària. Les emocions no es puntuen.

Però, a nivell pràctic, com hauríem de considerar un castell carregat en el marc d'una actuació? Castell fet o no? Primerament, crec que en una actuació estàndard cada colla hauria de fer tres/quatre intents com a màxim, pilars a banda. I aquí incloc els intents desmuntats, intents que han fet llenya, carregats i descarregats. Més de quatre intents per colla ho trobo excessiu tant per als espectadors com per als propis castellers. No entenc l'obsessió de les colles per acabar les actuacions amb tres castells (carregats o descarregats). Si no pot ser i/o no ha sortit bé i s'ha de tancar l'actuació amb zero castells descarregats, doncs un altre dia serà...

També han sortit veus partidàries de considerar els castells carregats com a no fets, amb la qual cosa serien susceptibles de ser repetits en la mateixa actuació. No em sembla mala cosa... Si una colla està convençuda que el castell ha fet llenya accidentalment i que el tenen preparat per descarregar-lo, i tothom està bé (física i psíquica), endavant les atxes. Tanmateix, podria ser que el nivell de risc al repetir un castell que només s'ha pogut carregar uns instants abans incrementaria en el següent intent. Ara, on és la norma que prohibeix tornar a provar un castell que s'acaba de carregar? 

A la Festa Major de Terrassa jo tenia moltes ganes de tornar a atacar el 3d10fm que només havíem carregat, ja que estava convençut que el teníem per descarregar. No obstant també vaig considerar que tindríem noves oportunitats al llarg de la temporada per treure'ns l'espina. No cal arriscar més del compte quan ja s'ha fet llenya. Hi ha moltes diades per endavant.
 

8 comentaris:

  1. Tot i haver llegit el que dius, com que no hi entenc suficient de castellers, no sé contestar la pregunta.

    ResponElimina
  2. Es nota que no ets tertulià a mitjans de (in)comunicació...

    ResponElimina
  3. Jo crec que un castell carregat només s'hauria de celebrar la primera vegada q es fa, ja que es demostra que no es impossible o improbable. I més quan es fa un pis més ja que obre un ventall de possibilitats. I crec que no només ho hauria de celebrar la colla que ho fa sinó tots els castellers. Ara bé, si una colla ho carrega per primera vegada, havent sigut carregat per una altre colla abans, pot celebrar que esta més aprop de conseguir-ho... aquí depen molt de les aspiracions de cada colla. Salut i castells!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ivan, normalment les colles celebren el primer castell carregat pel fet simbòlic d'haver arribat a dalt. Tanmateix, i afortunadament, cada cop les colles som més exigents i no ens conformem amb carregar els castells. Hi ha uns quants bons exemples de colles que han carregat un castell per primera vegada i no l'han celebrat a penes...
      Quan es tracta d'un pas endavant del món casteller amb una nova fita mai aconseguida abans, estic d'acord que és molt normal (i humà) celebrar-ho, i que aquesta joia sigui compartida per tothom. Malauradament aquest no és un comportament generalitzat en aquest món casteller tan competitiu, on la majoria de colles prefereixen el fracàs de les competidores i la seva glòria.
      No sé, potser és una qüestió de reeducació general, i que ens acostumem a deixar de valorar tant els castells carregats (que al cap i a la fi han fet llenya), fins que ho normalitzem i només celebrem els descarregats...

      Elimina
  4. Tota la raó, ara bé, jo crec que la reeducació va més al contrari que en el sentit que volem, per desgràcia. Si al concurs, gran aparador del que son els castells a nivell general, els castells carregats restessin punt sobre el comput total en comptes de sumar, potser els espectadors a plaça començarien a no celebrar els castells carregats i "obligar" a les colles a no fer-ho. Però bé, estic orgullos que a Minyons, com a mínim, hi hagi aquest debat obert.

    ResponElimina
  5. De fet, fins i tot el Concurs ha anat canviant amb els nous temps, i cada cop es veuen menys intents suicides com passava abans. Tanmateix, el fet que els castells carregats tinguin tan valor, vol dir que s'incentiva aquesta temeritat de les colles, i no és descartable que tornem a veure autèntiques animalades en el futur. Al temps.

    ResponElimina
  6. Quin debat més interessant. Com a molt poc amant de les puntuacions i del Concurs, coincideixo totalment amb tu que les emocions no es puntuen, i al final els castells són emocions. Cada castell significa una cosa quan el fas, de vegades només rutina, i de vegades recuperar un castell que històricament t'ha costat molt i que fa anys que no hi ha manera d'aconseguir, encara que teòricament és inferior a d'altres que sí que fas amb solvència. El dia que el tornes a descarregar, després de tant patir, és una festa, i és un castell amb molt valor. Naturalment, quan estrenes un castell, tant si és carregat com descarregat, l'alegria està assegurada. Aquí tindríem l'exemple contrari dels Capgrossos, però és que aquesta gent són d'un altre món, fan els castells clavats o no els fan, i carregar un castell segur que se'ls posa tan malament com a vosaltres.

    Carregar, en general, no m'agrada i em deixa mal sabor de boca, però tot depèn del moment i del castell. I si estàs fent el primer que es fa en un segle... em sembla molt normal que l'eufòria es desfermi. Quan vaig fer de baix el meu primer castell folrat va quedar en carregat, i no recordo com estava la colla amb la caiguda: jo estava eufòric del tot. Per mi era una gran fita, segur que els altres no s'ho van prendre igual. Vull dir que de vegades no és ni tan sols una cosa de colla, sinó personal, de vegades es dóna el cas. Però generalment el sentiment és un i compartit, i sorgeix de manera natural, en funció de la importància del castell, i aquesta no té res a veure amb els punts, perquè per si tot plegat no fos prou complicat, cada colla és un món.

    Pel que fa a la validesa dels castells carregats, i reprenent el que deia al principi, jo ho deixaria tal com està. Si fos possible, accentuaria que un castell descarregat té un mèrit molt més gran que un de carregat, però no podem subestimar el valor de l'aleta. Això sí, això de tirar els castells a carregar sí que hauria de passar a la història. Per la seguretat de tots, fins i tot de les altres colles que col·laboren, un castell l'has de tirar quan el tens, quan l'has assajat i hi confies. Una caiguda sempre té conseqüències, sempre. Anar a buscar-ho és absurds, perquè ja prou sorpreses ens emportem de vegades.

    ResponElimina
  7. Molt d'acord amb el teu comentari.
    Jo crec que el debat que s'hauria d'obrir és al voltant de com es desenvolupen les diades i com es consideren els castells carregats. Si una colla vol repetir-lo perquè no el vol considerar fet, que ho faci, tot i que assumeix un major risc probablement... El que no pot ser és que cada colla acabi fent cinc o sis intents pels intents desmuntats. Tres castells i un de repetició com a màxim passi el que passi. I passant ronda per fer-ho més àgil.

    ResponElimina