"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 24 de juliol de 2017

Perú dia 1: Lima (Miraflores).

Municipalitat i església de la Verge del Miracle.

























Ahir vaig aterrar a Lima després de prop de tretze hores, en un vol directe de la companyia Latam. Aquesta nova línia s'acaba d'estrenar aquest any, i s'afegeix al grup creixent de destins intercontinentals des de l'aeroport de Barcelona. Això de volar directe sense necessitat de fer escales i trasllats no té preu...

Vaig arribar pràcticament de matinada, cap a les 0:00, i ja m'esperava un transport que havia contractat amb un hostel proper a l'aeroport de Lima i que m'esperava amb cartellet amb el meu nom a la sortida de l'aeroport (25 soles per cinc minuts de trajecte, però a aquella hora no me la volia jugar). 

Pel matí, ben d'hora tot i el cansament acumulat del trasllat, m'he aixecat i he anat a buscar un bus per anar cap a Miraflores, on hi tinc el hostel on hi passaré les properes tres nits. Entre un transit caòtic i amb un ambient permanentment ennuvolat i fresc (que no fred), he arribat a la plaça del Óvalo, on he baixat per anar a buscar el hostel Che Lagarto, una cadena d'hostels sud-americana amb presència a un bon grapat de països sud i centre-americans.

Miraflores és un dels barris més culturals i rics de Lima. Hi ha un bon grapat d'allotjaments per a turistes i llocs per menjar i comercials.

Jo he fet la volta curta de reconeixement i he aprofitat per canviar uns quants euros (a 3'71 soles/ 3'35 a l'aeroport). Després m'he anat a veure les ruïnes de Huaca Pucllana (zona de llocs en quèchua), un lloc sagrat per a la cultura lima (preinca, entre els segles II i VII d.C.), i de la qual només es troben un parell de recintes per la zona. La seva particularitat principal és l'estil de construcció piramidal en forma de llibreries. Està construït a base de petits maons fabricats amb una argamassa de terra, aigua, i closca de petxines esmicolada. Allà, els limes celebraven rituals sagrats, inclosos els sacrificis de dones joves i de nens.

Gran part de l'antic recinte va desaparèixer per l'acció de les diverses tribus que la van ocupar, i fins l'any 1984 ningú no es va preocupar del manteniment i la recuperació de l'espai. Actualment es pot veure en peu un 30% de la construcció original.

Interior de l'església de la Verge del Miracle.


























Neteja sabates en plena acció al Parc Kennedy.




















































Ruïnes de Huaca Pucllana.





















































2 comentaris:

  1. Impressionant Perú, impressionants Ruïnes de Huaca Pucllana.

    ResponElimina
  2. Déu n'hi do amb les ruïnetes... i les que m'esperen!...

    Corpren les tècniques de construcció que es feien servir més de 15 segles enrere.

    ResponElimina