 |
| Foto: Mundo Deportivo. |
No em venia gens de gust parlat de l'eliminació del Barça a la Champions al camp del Liverpool el passat dimarts (4-0), però crec que s'ha d'estar a les verdes i a les madures. Ens havíem habituat a cantar les excel·lències dels blaugrana aquesta temporada, on fins dimarts, encara aspiraven a conquerir tots els títols (lliga, champions i copa). Maluradament, a Anfield el Barça va tornar a patir una remuntada històrica en contra, tal i com havia passat el curs passat als quarts de final de la mateixa competició, aquell cop a mans de la Roma. Enguany, la cosa ha estat doblement, o triple, dolorosa, ja que eren les semifinals, veníem d'un 3 a 0 al Camp Nou, i al Liverpool li faltaven algunes de les principals figures (Salah, Keita i Firmino).
Personalment opino que el futbol és un esport on els estats d'ànim poden influir molt en el desenvolupament d'un partit. Pocs haguéssim apostat abans de començar el partit que el resultat podria ser el què va acabar sent. Sincerament, la gran majoria ens veiem ja a la final de Madrid. Però, malauradament, en això del futbol poden passar coses com la que va passar el dimarts a Anfield. Considero que els jugadors del Barça van patir una mena de bloqueig mental que els va fer perdre els papers, sobretot a la segona part. L'inici no va ser gaire bo, amb el primer gol dels locals abans del minut 10 de partit. Tanmateix, els blaugrana es van refer a partir del minut 20 i van començar a jugar com ens tenen acostumats, creant un bon nombre d'ocasions que no van saber materialitzar. Això va condemnar l'equip.
A la segona part, la cosa va canviar amb el segon i tercer gols dels vermells, en qüestió d'un parell de minuts escassos. Això va deixar els blaugrana estabornits i sense capacitat de reacció. Ni l'entrada de jugadors des de la banqueta va aconseguir canviar la dinàmica caòtica de l'equip català, que va veure com a escassos deu minuts del final encaixava el definitiu i previsible quart gol local en una badada defensiva d'aquelles incomprensibles, imperdonables.
Jo, més que un altre entrenador, penso que dimarts els hagués anat millor un altre psicòleg que els hagués ajudat a superar la situació ambiental i les crisis que van anar incrementant-se a mesura que el Liverpool marcava.
Per altra banda, potser també caldria saber treballar altres sistemes ofensius i defensius per jugar partits com el de dimarts. El Barça no té un gran contraatac, ni rematadors de cap que puguin fer mal dins de l'àrea en jugades a pilota parada o centrades des de les bandes. I potser també caldria deixar de dependre tant de Leo Messi a l'hora de finalitzar les situacions d'atac, ja que els jugadors el cerquen constantment i fa més previsible l'atac.
El 3 gols del partit d'anada van ser un miratge, Hem après una lliçó: cal tornar urgentment als valors de la masia.
ResponEliminaEls valors són una cosa, i poder guanyar una Champions com el Barça de Guardiola (amb Xavi, Iniesta, Messi, Henry, Puyol, Abidal... al màxim de les seves facultats), pot ser irrepetible.
EliminaEn futbol hi ha una màxima que diu que si tu tens la pilota, l'altre no la té. Això resumeix la filosofia del Barça dels darrers anys, o almenys del Barça que ens va donar els millors moments de la història del club. Però això s'ha deixat perdre, primer amb Luis Enrique i després amb Valverde. Renunciem a la pilota, gairebé sempre a la pressió alta, centrem pilotes a l'olla sense sentit, el mig del camp no sempre s'ofereix per la sortida fàcil de la pilota, fotem pilotades amunt. En això ens hem convertit. Si seguim guanyant coses és perquè tenim a Messi. Sense ell tindríem problemes seriosos. El Liverpool va ser superior els ds partits, però ja que has tingut un regal en forma de resultat immillorable en el primer, no pots deixar-te fer el que va passar a Anfield. Una mica d'autoestima. Renunciar a la pilota i al joc i fiar-ho tot al talent individual és el que té. És el que fan els equips petits. Una Champions tan fàcil no se'ns plantejava des que vam guanyar la primera a la Sampdoria. Ens han tret de sobre el Madrid, el Bayern, el City... ens posem 3-0 amb el Liverpool, l'únic equip realment bo que ens ha tocat... però per un cop el futbol ha estat just i el millor equip ha passat. Quina manera de desaprofitar la maduresa del millor jugador de la història. Aquests anys de Messi són impagables i els hem tirat a la brossa per culpa d'una directiva lamentable que ha venut el model que ens estava convertint en una icona. Només pensar que en plena època Messi el Madrid ha guanyat 4 Champions, 3 amb un entrenador lamentable com és Zidane, se'm posen els pèls de punta.
EliminaAmb compte amb aquesta màxima de tenir la pilota perquè pots convertir els partits en un tedi de control sense perill que és infumable i desesperant. Si es tracta de posseir la pilota i generar ocasions t'ho compro, però tenir per tenir, no.
ResponEliminaUn altre tema és la pèrdua de la pressió alta que havíem fet amb el millor Barça de Guardiola. Allò sí que era futbol total. Control, pressió, arribada.
Això del "Model" ho trobo un punt pretensiós. EL model funcionava amb Xavi, Iniesta, Pedro, Henry, Puyol... ara no tenim aquestes peces i hem de jugar a una altra cosa. Fins a Liverpool la cosa havia funcionat prou bé. Campions de lliga a quatre jornades del final, finalistes de copa i semifinalistes de la Champions. EL que trobo inexplicable és el bloqueig a Anfield. No és qüestió de joc. A la primera part, del minut 20 al 45 vam dominar el joc, vam tocar-la i vam tenir 4 o 5 bones ocasions. Què va fallar? Doncs coses del futbol i de la psicologia...