La següent aturada del viatge ens ha dut fins a Trinidad. Per traslladar-nos-hi, la millor combinació horaria ens la donava les camionetes on viatgen els locals. Hem anat a la terminal d'omníbus més de mitja hora abans de l'horari de sortida previst (12:10). Hem demanar la tanda per saber darrera de qui anàvem, i quan han anunciat la porta d'embarcament hem anat a fer cua . Fins que ha arribat un dels treballadors de la camioneta i ens ha fet anar a parlar en privat amb ell, per comunicar-nos que el preu de la camioneta per a nosaltres era de 5 CUC (quan ens havien dit que el preu oficial era de 2). No enteníem res, però com que no hi havia res a fer, he optat per negociar una rebaixa, així que l'hem pagat a 4 CUC.
El viatge, tot i que hem pogut pujar els primers al camió i seure en un dels bancs dels laterals, ha estat força incòmode. Com per no repetir vaja... S'ha omplert ràpid, i encara ha anat parant pel trajecte per pujar més gent. A més a més, se'ns ha vessat als peus, tacant per sota les motxilles, vi que sortia d'una bossa que algú havia deixat al nostre racó, i que a part de la taca, feia una fortor considerable.
Després de prop de 4 hores hem arribat a Trinidad i hem anat a cercar l'apartament reservat per internet. Aquesta vegada no ens ha costat tant trobar l'allotjament, tot i que tampod hi havia cap cartell q l'entrada que anunciés que es tractava d'un hostal ni res per l'estil.
Trinidad és una de les ciutats més turístiques de Cuba. Si més no, hem trobat una gran diferència entre els llocs on havíem estat anteriorment i aquest. El cert és que el centre històric colonial, amb edificis ben conservats i els carrers empedrats, és molt bonic i hi ha força negocis de cara al turista. Restaurants, galeries d'art, souvenirs, estudis de ball, bars amb petits escenaris per bandes de música tradicional...
Una de les principals atraccions de Trinidad és la discoteca-cova anomenada La Cueva (entrada 5 CUC amb una consumició). No gaire allunyada del centre històric, en una cova real, s'ubica una discoteca per a un miler llarg de persones, predominant els locals, tot i que també una nombrosa representació estrangera. Nosaltres hi vam anar acompanyats d'una madrilenya, la Laura, que havíem conegut pel matí anant a la platja d'Ancón (6 CUC per trajecte en un taxi compartit), tres mestres sevillans que treballaven a les Canàries, i una alemanya que vam rescatar de la solitud i que va acabar lligant amb un cubanot ben plantat.
Personalment, si em fessin triar entre tornar a Santa Clara o a Trinidad, em quedaria amb la primera. Més autèntica, més econòmica, i ménys turistes.
El viatge, tot i que hem pogut pujar els primers al camió i seure en un dels bancs dels laterals, ha estat força incòmode. Com per no repetir vaja... S'ha omplert ràpid, i encara ha anat parant pel trajecte per pujar més gent. A més a més, se'ns ha vessat als peus, tacant per sota les motxilles, vi que sortia d'una bossa que algú havia deixat al nostre racó, i que a part de la taca, feia una fortor considerable.
Després de prop de 4 hores hem arribat a Trinidad i hem anat a cercar l'apartament reservat per internet. Aquesta vegada no ens ha costat tant trobar l'allotjament, tot i que tampod hi havia cap cartell q l'entrada que anunciés que es tractava d'un hostal ni res per l'estil.
Trinidad és una de les ciutats més turístiques de Cuba. Si més no, hem trobat una gran diferència entre els llocs on havíem estat anteriorment i aquest. El cert és que el centre històric colonial, amb edificis ben conservats i els carrers empedrats, és molt bonic i hi ha força negocis de cara al turista. Restaurants, galeries d'art, souvenirs, estudis de ball, bars amb petits escenaris per bandes de música tradicional...
Una de les principals atraccions de Trinidad és la discoteca-cova anomenada La Cueva (entrada 5 CUC amb una consumició). No gaire allunyada del centre històric, en una cova real, s'ubica una discoteca per a un miler llarg de persones, predominant els locals, tot i que també una nombrosa representació estrangera. Nosaltres hi vam anar acompanyats d'una madrilenya, la Laura, que havíem conegut pel matí anant a la platja d'Ancón (6 CUC per trajecte en un taxi compartit), tres mestres sevillans que treballaven a les Canàries, i una alemanya que vam rescatar de la solitud i que va acabar lligant amb un cubanot ben plantat.
Personalment, si em fessin triar entre tornar a Santa Clara o a Trinidad, em quedaria amb la primera. Més autèntica, més econòmica, i ménys turistes.
Que bonics i pintorescs els carrers de les fotografies 10,11 i 12.
ResponElimina