"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 16 de maig del 2020

Mites d'adolescència.

Gabriela Sabatini. Un mite a tots nivells.

























Avui he flipat molt fort quan m'he assabentat que l'extenista argentina Gabriela Sabatini fa avui 50 tacos. És a dir, que un dels meus mites sexual-esportius d'adolescència, és tan sols 5 anys més gran que jo!!! Fent una ullada a la seva biografia, he sabut que la Gabriela continua soltera i sense descendència i que viu a cavall de Buenos Aires i els EEUU.

Recordo quan em mirava els seus partits a la dècada dels 80's i 90's, contra l'Steffi Graf, la Martina Navratilova o la Chris Evert, que per a mi ja era tota una dona, tot i que va començar la seva cursa professional amb tan sols 15 anyets. Diuen que era tan tímida que havia arribat a deixar-se guanyar per no haver de fer els parlaments públics al final de les partides.

Estic convençut que si me la trobés cara a cara avui dia, encara em tremolarien les cames davant del mite. Val a dir, que als seus 50 anys es conserva molt bé i continua sent tota una bellesa.

Ens fem grans...

4 comentaris:

  1. No conec cap d'aquestes tennistes que cites. Mai m'ha interessat aquest joc. Com a molt el de taula, altrament dit ping pong. Però tampoc en conec els profesionals.

    ResponElimina
  2. Xavier, jo és que em mirava tots els esports... i el ping-pong també m'interessa. De fet havia jugat als jocs escolars en l'època d'institut i vaig ser dels cinc primers de la meva categoria a Terrassa quan feia primer o segon de BUP.

    ResponElimina
  3. Jo era més de Monica Seles, segurament perquè no mirava amb luxúria les tenistes i em queia simpàtica perquè la van apunyalar, hahaha. Escolta, encara tens possibilitats amb la Sabatini, no s'ha casat perquè t'està esperant! L'he buscat i ara de gran té una retirada a la Núria Roca, trobo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tens raó. Sí que té una retirada a la Núria Roca...

      Però no m'hi veig amb la Sabatini. Jo el tema ianquilàndia el porto molt malament. Precisament, la Seles era una hongaro-sèrbia que va anar a viure als EEUU. És a dir, una ianqui amb tots els ets i uts... A banda dels crits que feia a la pista que em posaven bastant dels nervis...

      Elimina