Què hi foten els catalanistes al PScOE?

Navarro, vergonya dels terrassencs.

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha aprovat demanar permís a Ejpañia per poder celebrar el referèndum de secessió aquest proper mes de novembre, gràcies als 87 vots favorables de CIU, ERC, ICV, i de tres membres díscols del PScOE: Marina Geli, Joan-Ignasi Elena i Núria Ventura. Han votat en contra 43, del PP, C's, i la resta de botiflers del PScOE. S'han abstingut els tres diputats de la CUP al·legant (molt dignament al meu entendre) que als catalans no ens cal demanar permís a Ejpañia per decidir que volem ser.

És ben curiós això que està passant al PScOE en els darrers temps. Un partit que havia arribat a ser hegemònic a Catalunya, que fins fa quatre dies governava el país, i que veu com darrerament, any rere any, més i més gent abandona el vaixell. A aquest pas, és probable que el PScOE acabi convertint-se en un partit residual a Catalunya i no passi de ser la quarta o cinquena força política al parlament. 

I és que l'actual discurs oficial a can sociata no s'aguanta per enlloc. ¿Com es pot voler vendre Federalisme a dia d'avui quan no fa ni cinc anys que l'estat espanyol va tirar per terra tota possibilitat d'entesa, carregant-se l'"Estatutet", promogut per un dels seus (Maragall) i refermat per una majoria dels catalans a les urnes? ¿Com pot negar un partit que es fa dir socialista, el dret d'un poble a decidir lliura i sobiranament el seu futur? ¿Com poden reclamar els pacte amb un Estat que no està disposat a pactar res? ¿Com poden negar-se a votar a favor de demanar permís, però a la vegada dir que si s'ha de fer un referèndum ha de ser amb el permís dels qui no tenen cap intenció de concedir-te'l?

Confio que després dels esdeveniments d'aquest matí al parlament, i de les reaccions posteriors que s'han desencadenat per part dels principals dirigents del PScOE i d'altres militants i alguns exdirigents històrics, la crisi oberta acabi per rebentar-ho tot i s'aclareixi per fi quin és el percentatge real de socialistes catalans bons i dolents. És a dir, dels que estan a favor de la democràcia i de Catalunya (PSC), o dels que estan a favor dels seus propis interessos i/o dels espanyols (PSOE).

El "temazo" del dimecres. Depeche Mode - "I just can't get enough"

Aquest vespre toquen a Barcelona els britànics Depeche Mode, un grup que es va fer popular a la decada dels 80-90 amb uns quants hits d'un pop electrònic molt apte per a les pistes de ball d'arreu. Personalment, sempre els vaig trobar una mica nyonyos i marietes, ja que a mi m'anava més escoltar als Sex Pistols, a Madness, a Mano Negra o a Metallica. Tanmateix, se'ls ha de reconèixer que alguna cosa devien fer bé, si després de 30 anys continuen omplint pavellons i venent cedés. I puc reconèixer sense que em pugin els colors, que en qualsevol festa on jo punxi la música, pot caure algun clàssic dels Depeche, juntament amb alguna dels grups anteriorment citats.

Espanya, et deixo.

Interessant curtmetratge a mode de paràbola de la situació actual de la relació entre Catalunya i Espanya. Endevineu qui representa a qui?

Interessant article de Josep Pradas sobre la relació entre les idees didàctiques d'A.S. Neill i Howard Gadner.

Navegant per la xarxa vaig trobar-me aquest interessant article de Josep Pradas, llicenciat en Filosofia i professor interí, autor del blog "Filosofía para la buena vida". A l'article relaciona les idees educatives del fundador de l'escola de Summerhill, A.S. Neill, amb les idees del creador de la teoria de les intel·ligències múltiples, Howard Gardner.

Molt resumidament, compara la visió tradicionalista de l'escola que es basa en la idea de forçar els alumnes a aprendre, en contrast amb la visió d'aquests dos autors basada en respectar els interessos d'aquests. Un, A.S. Neill, partidari de deixar que l'alumne sigui l'únic responsable de dirigir els seus interessos quan i cap on vulgui, i l'altre, Gardner, partidari de que el docent proporcioni a l'alumne experiències que desencadenin el seu interès per aprendre.

Personalment, sóc molt més Neillista que Gardnerià.

Humor pel cap de setmana. "Intel·lectuals" pijo-progres espanyols.

M'encanta que els guionistes del Polònia no es tallin ni un pel i li fotin canya a aquesta colla de pseudo-intel·lectuals espanyols que se les donen d'esquerrans, però que se'ls veu el llautó. I és que es troben a faltar veus espanyoles significatives que apostin sense embuts pel dret a decidir dels catalans i pel dret a la independència. Per a mi tota aquesta corrua de vividors i pijo-progres afins al règim se'n poden anar a la merda. Si el nivell (cultural, democràtic, intel·lectual) d'un país l'hem de valorar en funció dels seus artistes populars, crec que Ejpañia deixa moltíssim que desitjar.

Calla, que encara queden demòcrates dins del PSOE!

(Notícia extreta de l'edició digital del diari Ara).

La secretària general de la Unió Internacional de Joves Socialistes (UIJS), Beatriz Talegón (PSOE), ha demanat aquest divendres estudiar "un mecanisme per veure com es pot desenvolupar" la consulta que es demana des de Catalunya. En roda de premsa per presentar el seu llibre 'No nos avergoncéis' (Destino), ha explicat que hauria d'existir un "diàleg" entre la Generalitat i l'Estat per analitzar com es pot fer aquesta consulta dins de la legalitat. Segons Talegón, per preguntar als ciutadans hauria de modificar-se la Constitució per "poder fer un consulta amb tranquil·litat, garanties legals i perquè tot el món pugui sentir-se còmode".

La dirigent juvenil, membre del corrent crític del PSOE Esquerra Socialista, ha sentenciat que "el no d'entrada –a la consulta– no és una actitud democràtica" perquè cal escoltar la societat si aquesta demana ser consultada. "Està clar que la societat catalana té ganes que se l'escolti, té ganes d'expressar-se, de dialogar i això sempre cal tenir-lo com una cosa molt positiva. Jo no ho veig un problema", ha sentenciat.

Talegón admet no tenir "clar" si en una consulta sobre la independència haurien de votar només els catalans o si haurien de fer-ho tots els espanyols, i ha lamentat que a Espanya s'utilitzen les identitats de manera excloent i com arma llancívola. La dirigent de la UIJS creu que és possible establir "unes regles del joc que avui serveixin per a Catalunya i demà puguin servir per a Andalusia", i ha conclòs que li agrada que la gent pugui opinar.

Debat per interessos econòmics

Malgrat obrir la porta a una hipotètica consulta, Talegón creu que el debat independentista respon a interessos econòmics, ja que considera que molts partits i mitjans de comunicació "perdrien el seu finançament i la seva raó de ser si aquesta polèmica acabés".

Ha considerat que existeix "una estructura que la única cosa que genera és odi entre la gent" i que està abonada tant per partidaris com per detractors de la independència, i ha demanat una cultura de la convivència en lloc d'un cultura de la confrontació.

Davant de la divisió que genera a les files del PSC la consulta, ha demanat que no se sancioni o expulsi els crítics que discrepen de les tesis de la direcció respecte a la consulta: "Intentar imposar un criteri és molt perillós".

Un "fluix" Rubalcaba

Talegón també ha carregat contra el lideratge del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, perquè ho considera un lideratge "fluix", i ha considerat que defensa massa la Monarquia o la patronal i oblida la lluita obrera.

S'ha felicitat perquè el PSC "va per davant en molt sentits", com el de fer primàries per a les eleccions europees, i ha considerat que l'aposta per una reforma federal de l'Estat és realista i adequada als ideals socialistes.

Talegón ja va situar-se al centre de la polèmica quan va criticar els dirigents del PSOE per tenir actituds que considera massa elitistes.

El "temazo" del dimecres. Mesclat - "Torna Serrallonga"

Avui fa exactament 380 anys de la mort, a la forca, del mític bandoler de Viladrau, Joan Sala i Ferrer, Serrallonga. Malgrat que les llegendes populars van magnificar la figura d'aquest bandoler, no devia quedar lluny de ser un Vaquilla o un Torete de la seva època. Tanmateix, un bon grapat de Serrallongues moderns ens podrien ser útils en el futur a la causa de les classes populars catalanistes (independentistes, evidentment).

El grup folc Esquirols va dedicar l'any 1980 aquesta cançó al mític bandoler, i anys després els Mesclat van reversionar-la a ritme de rock i ska.

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.