Fent l'indi...

Enguany els Minyons no vam anar a actuar a Sant Fèlix després de 30 anys de presència ininterrompuda. L'antiga tradició de la "missa negra" que se celebrava al pati del local la vespra de l'actuació, es va convertir enguany en una dansa ritual de la pluja oficiada per una tribu d'indis una mica passats de voltes. La pluja no va arribar el dia desitjat, però no em negareu que ha plogut bastant des d'aleshores... ;-)

Missatge per als nous Minyons que es pregunten (o no) per què no anem al Concurs.

Aficionats verds animant als seus.

- Es tracta d'una competició i, al meu entendre, i de la majoria dels Minyons, als castells "rivalitzem amb", no "competim contra" (no celebrem les caigudes dels rivals, no boicotegem les seves pinyes, no fem castells en funció dels castells que fan els altres...).

- Es puntuen els castells per saber qui "guanya" i qui "perd", i els castells, al meu entendre, i de la majoria dels Minyons, no es poden valorar amb punts. Per què ha de valdre més un 4d9fa que un 5d9f o un 2d9fm? Quin valor té pels Castellers d'Esplugues un 4d8? I pels Lagartus aquest mateix castell? Pronostico que veurem uns quants pd8fm, però pocs 2d9fm... punts són punts.

- Una actuació amb 12, 16, o 18 colles és un autèntic "toston" pel públic i pels propis castellers. Si fem els castells pel públic, una actuació no hauria d'allargar-se més enllà de les 2 hores, i el Concurs pot arribar a les 6 o més... Potser m'estic fent gran, però fins i tot a mi que m'agraden molt els castells, se'm fan bastant insuportables les actuacions tan llargues.

- L'actuació comença a les 10:00 del matí, i cal ser-hi a les 9:00 a fora del recinte (plaça de toros). Això vol dir sortir de Terrassa a les 7:00 del matí, i despertar-se a les 6:00. Quina mandra!!

- Les normes del Concurs limiten la realització tranquil·la dels castells com en altres places. Hi ha penalitzacions per excedir el temps de realització assignat, per desmuntar el peu d'un castell, per no fer l'aleta, per no enfaixar-te bé, per pujar amb sabates, i no sé quantes xorrades més. Això comporta que sovint les colles assumeixin un risc excessiu quan intenten els seus castells per evitar que els restin punts. I ja sabem què passa quan s'arrisca massa...

- L'ambient a la plaça s'assembla més al d'un estadi de futbol que no pas al d'una plaça castellera habitual. Hi ha un munt de "hoolligans" amb banderes, samarretes de les colles respectives, xiulets, esbroncades, celebracions de caigudes... vaja, com al futbol o pitjor.

- Als Minyons, una actuació com aquesta ens costaria molts calés, en comptes de guanyar-ne que hauria de ser el més lògic amb el nivell de castells que s'ofereix. Baixar amb suficients autocars per fer grans castells, pagar dinars a tothom (que menys després de 6 hores fent castells i tornant a Terrassa a les 18:00 o 19:00), fer samarretes, promoció, etc., etc., deixaria un dèficit important. Pregunteu als Capgrossos si no...

- Hi ha colles que diuen (o deien) que no van allà a competir, si no a fer els seus millors castells. En teoria això vol dir que tu tens 3 castells en cartera com en qualsevol altre actuació, i no jugues amb l'estratègia. Veurem aquest any quantes colles segueixen aquesta política com diuen o bé canvien i s'apunten al joc de les cinc rondes... A mi m'agrada saber els castells que faré el diumenge segons els assaigs realitzats, i no en funció de les colles "rivals", els punts i demés.

- Anar al Concurs implica fer un nivell de castells anteriorment per poder anar al concurs. És un fet que condiciona la temporada de les colles que hi participen: començar abans la temporada, no parar d'assajar, intentar castells que no estan ben perfeccionats per poder sumar punt per entrar al concurs, etc. Personalment crec que es viu molt millor i es fan més tranquil·lament els castells no participant-hi.

El "temazo" del dimecres. Obeses - "Regala Petons".

Un dels temes més populars (si 50.000 visites al Youtube es pot considerar popular...) d'aquesta banda osonenca, desconeguda pel gran públic, però del millor que ha sortit al nostre país en els darrers anys al meu entendre. Aquest tema va ser la sintonia de la campanya nadalenca de TV3 l'any passat (2013), i als meus alumnes de primer els encanta. Sobretot el videoclip.

Publicitat institucional de la consulta del 9 N, prohibida pel TC.

El Tribunal Constitucional suspèn la Consulta del 9N: Ni un pas enrere!!!

Ara és l'hora segadors.

Contra la tirania de l'estat espanyol!!

Ni un pas enrere!!

Demà tothom davant l'ajuntament (19 h.) per cridar ben fort que volem votar, i que volem lliurar-nos de l'estat opressor!!!

50è aniversari de la Mafalda, la petita rebel.

Tal dia com avui fa 50 anys, en Joaquín Salvador Lavado, "Quino", publicava a la revista argentina Primer Plana la seva primera vinyeta de la Mafalda, aquesta nena rebel, ingeniosa, humanista, solidaria i simpàtica, preocupada per l'ecologia, la pau, l'economia i la humanitat en general.

Tot i que l'any 1973 l'autor va deixar de publicar vinyetes d'aquest entranyable personatge, encara avui està present en moltes publicacions escrites o gràfiques arreu del món, i les seves reflexions són ben vigents.

Carlos González: "Estimular la lectura".

(Un altre interessant article del pedagog Carlos González al Criatures del diari Ara).

A molts pares els agradaria que els seus fills s’aficionessin a la lectura. A molts altres, esclar, els és completament indiferent. I estan en el seu dret

Com a aficionat a la lectura que sóc, i com a escriptor que necessita tenir lectors per guanyar-se la vida, haig de reconèixer que no tinc dret a imposar als altres les meves preferències personals, de la mateixa manera que els altres no tenen dret a imposar-me el seu amor per l’esport o la filatèlia. I sí, l’esport és molt bo per a la salut i et permet conèixer gent, i la filatèlia és una activitat cultural que t’obre portes a països llunyans. I a més és una inversió... però no a tothom li agrada.

L’aficionat a la lectura pot intentar transmetre als seus fills aquesta afició, igual que l’esportista pot intentar transmetre’ls el gust per l’esport. Però cap d’ells ho pot imposar. I quan s’intenten imposar les aficions, quan posem unes hores obligatòries de pràctica o exhortem els nostres fills a fer les nostres activitats favorites amb sermons sobre les seves virtuts i avantatges, o quan els augurem un futur d’ignorància o d’obesitat si no fan com nosaltres, el més probable és que acabin odiant la lectura, l’esport o fins i tot la filatèlia. Si vol que els seus fills llegeixin, el primer és tenir llibres a casa i que vegin llegir els pares. Que vegin des de petits que això és una cosa normal, una cosa que es fa a casa. Fa anys vaig llegir un expert americà que recomanava tenir una prestatgeria amb llibres al vàter.

El segon pas és explicar contes o llegir llibres als nens. A l’hora d’anar al llit, per exemple. Ha de ser una activitat agradable, una cosa que el nen esperi amb il·lusió. Podem començar pels llibres que ens agradaven de petits, però hem de comprendre que els nostres fills poden tenir gustos diferents dels nostres. Si el llibre començat no agrada, es canvia. Si no tenen ganes de llibre, es fa una altra cosa. Mai no hem de dir “Res d’endevinalles, hem de llegir el capítol d’avui”; al contrari, han de ser els nens els que molts cops diguin “Un altra pàgina, sisplau, sisplau!”. Si els sembla que el llibre de la nit és un rotllo, és millor passar a les endevinalles o al que vulguin.

Fet això, els nens ja saben que els llibres existeixen i que poden ser divertits. A partir d’aquest moment, uns llegiran i altres no. Uns buscaran complexes obres literàries i uns altres còmics o bestsellers. Uns llegiran des de la infància i altres retrobaran la lectura després de molts anys. En tot cas, és la seva decisió i és la seva vida, i tant si llegeixen com si no són els més llestos i guapos i bons del món, perquè són els nostres fills. Oi que sí?