"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 2 d’octubre del 2014

Missatge per als nous Minyons que es pregunten (o no) per què no anem al Concurs.

Aficionats verds animant als seus.

- Es tracta d'una competició i, al meu entendre, i de la majoria dels Minyons, als castells "rivalitzem amb", no "competim contra" (no celebrem les caigudes dels rivals, no boicotegem les seves pinyes, no fem castells en funció dels castells que fan els altres...).

- Es puntuen els castells per saber qui "guanya" i qui "perd", i els castells, al meu entendre, i de la majoria dels Minyons, no es poden valorar amb punts. Per què ha de valdre més un 4d9fa que un 5d9f o un 2d9fm? Quin valor té pels Castellers d'Esplugues un 4d8? I pels Lagartus aquest mateix castell? Pronostico que veurem uns quants pd8fm, però pocs 2d9fm... punts són punts.

- Una actuació amb 12, 16, o 18 colles és un autèntic "toston" pel públic i pels propis castellers. Si fem els castells pel públic, una actuació no hauria d'allargar-se més enllà de les 2 hores, i el Concurs pot arribar a les 6 o més... Potser m'estic fent gran, però fins i tot a mi que m'agraden molt els castells, se'm fan bastant insuportables les actuacions tan llargues.

- L'actuació comença a les 10:00 del matí, i cal ser-hi a les 9:00 a fora del recinte (plaça de toros). Això vol dir sortir de Terrassa a les 7:00 del matí, i despertar-se a les 6:00. Quina mandra!!

- Les normes del Concurs limiten la realització tranquil·la dels castells com en altres places. Hi ha penalitzacions per excedir el temps de realització assignat, per desmuntar el peu d'un castell, per no fer l'aleta, per no enfaixar-te bé, per pujar amb sabates, i no sé quantes xorrades més. Això comporta que sovint les colles assumeixin un risc excessiu quan intenten els seus castells per evitar que els restin punts. I ja sabem què passa quan s'arrisca massa...

- L'ambient a la plaça s'assembla més al d'un estadi de futbol que no pas al d'una plaça castellera habitual. Hi ha un munt de "hoolligans" amb banderes, samarretes de les colles respectives, xiulets, esbroncades, celebracions de caigudes... vaja, com al futbol o pitjor.

- Als Minyons, una actuació com aquesta ens costaria molts calés, en comptes de guanyar-ne que hauria de ser el més lògic amb el nivell de castells que s'ofereix. Baixar amb suficients autocars per fer grans castells, pagar dinars a tothom (que menys després de 6 hores fent castells i tornant a Terrassa a les 18:00 o 19:00), fer samarretes, promoció, etc., etc., deixaria un dèficit important. Pregunteu als Capgrossos si no...

- Hi ha colles que diuen (o deien) que no van allà a competir, si no a fer els seus millors castells. En teoria això vol dir que tu tens 3 castells en cartera com en qualsevol altre actuació, i no jugues amb l'estratègia. Veurem aquest any quantes colles segueixen aquesta política com diuen o bé canvien i s'apunten al joc de les cinc rondes... A mi m'agrada saber els castells que faré el diumenge segons els assaigs realitzats, i no en funció de les colles "rivals", els punts i demés.

- Anar al Concurs implica fer un nivell de castells anteriorment per poder anar al concurs. És un fet que condiciona la temporada de les colles que hi participen: començar abans la temporada, no parar d'assajar, intentar castells que no estan ben perfeccionats per poder sumar punt per entrar al concurs, etc. Personalment crec que es viu molt millor i es fan més tranquil·lament els castells no participant-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada