"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 25 d’abril del 2011

Porto.




Aquestes vacances de setmana santa he visitat la localitat portuguesa de Porto, a l'extrem nordoest del país, molt a prop de la ciutat espanyola de Vigo. Té un gran encant aquesta ciutat portuguesa, que viu oberta a l'oceà Atlàntic i dividida per les aigües del riu Duero, com podeu veure en la fotografia que il·lustra aquest article (a la dreta del bloc trobareu un recull de fotogragies més extens d'algunes coses que m'han semblat interessants d'aquesta ciutat).

La veritat és que quan arribes a l'aeroport de Porto, i fins i tot, quan agafes el metro que t'ha de dur al centre de la ciutat, tens la sensació d'estar en una capital europea de primer nivell, i amb res a envejar a qualsevol altre ciutat espanyola per posar un exemple. Però un cop surts de l'estació de metro i comences a caminar pels carrers de la ciutat en direcció a l'hostal, comences a comprovar que no tot està al mateix nivell de modernitat que l'aeroport o el metro: et topes amb un tranvia d'estil antic, i acabes comprovant que és antic de debó; coixeges pels empinats carrers majoritàriament empedrats amb llambordes; veus munts de roba per secar penjant a les descuidades façanes de les cases; comproves que a molts bars i botigues encara no entenen de noves tecnologies i es fan els cartells a mà, com s'havien fet sempre; recordes les clàssiques "bodegues" o "tendetes" on et venien des d'un donut a un enciam, que han anat desapareixent per aquí, mentres proliferaven els Mercadonas, els Caprabos, els Lidls o els Dias;  sents l'olor de bacallà per arreu on vas, ja que a moltes botigues el tenen penjat en exposició a l'exterior...

Tot i que Porto no es destaqui per la seva modernitat i cosmopolitisme, val a dir que hi ha un munt de racons molt interessants i autèntics: un munt de petites esglésies amb el seu encant; uns quants cafès d'estil clàssic molt agradables; restaurants de cuina cassolana regentats per autèntics portuguesos de tota la vida que et fan plats típicament portuguesos; bars musicals ben curiosos on fer la copa i el cigarret (sí, sí, a Porto encara es pot fumar en espais tancats) i escoltar un bon concert o un Dj; un estadi de futbol amb capacitat per prop de 55.000 persones, que vibren amb els èxits de l'equip de la ciutat d'una manera molt intensa; i les populars bodegues de vi de Porto, a la vora del riu, que val la pena visitar i fer uns tastets...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada