El català de l'any.

Aquests dies, "El Periódico de Cataluña" està portant a terme la votació popular per escollir "el català de l'any" 2010. En aquests moments, i fins al 20 de maig, queden deu candidats amb opcions a endur-se la distinció, i el dia 24 es donarà a conèixer el guanyador final de la tria. Entre els deu candidats finalistes, hi apareixen quatre esportistes (Xavi Hernández, Andres Iniesta, Mireia Belmonte i David Miret), dos escriptors (Emili Teixidor i Maite Carranza), tres artistes (Montserrat Caballé, Ana Lizarán i Els Amics de les Arts), i un metge (el doctor Joan Pera Barret).

De la llista dels Top 10 finalistes es pot arribar a la conclusió que Catalunya és un país amant de l'esport, l'art i les lletres. Bé, de la primera activitat n'estic convençut, i només cal veure com es posen els bars cada cop que juga el Barça en canals de pagament. Pel que fa la segona, no n'estic tant convençut, tot i que és cert que hi ha un bon grapat de gent que va als teatres, als museus (encara que sigui de manera obligada amb l'escola) o al cinema (tot i que no sé si se'l pot incloure dins del sector de l'art). I pel que fa a la tercera, és cert que a Catalunya es venen molts llibres (sobretot per la diada de Sant Jordi, quasi per obligació també), però una cosa és que es venguin, i l'altra que es llegeixin...

Per altra banda, també es podria arribar a la conclusió, que els catalans no ens interessem per res, més enllà de l'esport, l'art, o les lletres. Com és que no hi apareixen polítics, arquitectes, industrials, empresaris, mestres, sindicalistes, perruquers o cooperants en el llistat? Potser no hi ha prou massa votant per a aquests? Pot guanyar algú sense apareixer sovint a la tele o a la premsa escrita?

També cal destacar la presència entre els primers classificats d'un cap de colla casteller. En David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, no destaca per ser un personatge especialment mediàtic en comparació amb la resta dels candidats. Tot i així, sembla ser que hi ha un bon grapat de catalans (suposo que majoritàriament per terres del Penedès) que considera que el David mereix ser considerat "El català de l'any". Personalment, no entenc els premis individuals dins d'una activitat tan col·lectiva com són els castells. De fet, els castells ja van rebre enguany una important distinció amb el Patrimoni Immaterial de l'Unesco, i anteriorment unes quantes colles havien estat distingides amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat. És més, posats a distingir castellers, jo hagués proposat, per exemple, al Falcato de Minyons, per ser fundador d'una de les colles que més ha revolucionat el món dels castells, i que l'any 1998, en menys de dues dècades d'activitat castellera portava als Minyons a assolir els més grans castells mai vistos (3d10fm i 4d9net).

Entenc que els d'El Periódico hagin volgut fer un reconeixement a les colles castelleres amb el nomenament del David Miret per català de l'any, però no hi trobo gaire sentit  als reconeixements personals dins del món casteller. I per altra banda, sembla evident que una votació popular a través d'internet i d'SMS pot ser qualsevol cosa menys justa. Quants fans poden tenir els "Amics de les Arts" o Xavi? I el Doctor Joan Pera Barret? Quants castellers de Vilafranca deuen estar enviant missatges a hores d'ara? Diuen que a l'Ajuntament de Vilafranca ha pujat la factura de mòbil el darrer mes un 88%...