Dia 5 - Avui m'han "apallissat".

A la platja de Parangtritis.

Aquest matí, ben esmorzat, m'he pujat a la moto i m'he anat cap a la platja. Parangtritis, la més propera i "freqüentada" dels voltants de Jogyakarta. Lo de freqüentada ho escric entre cometes, perquè tot i que hi he anat en diumenge a propòsit per trobar-me les masses de "domingueros" indonesis, la veritat és que m'he trobat una platja mig buida i res a veure amb les platges catalanes. A banda que aquí ningú es banya (com a molt els peus ben a la vora), tampoc es veu gent  prenent el sol (a banda de algun turista esporàdic). Com a molt fent un passeig en els carruatges tibats per cavalls, conduint un quad per la fina sorra, o fent volar un estel. És possible que el període de Ramadà també influeixi en les pràctiques habituals de la majoria dels indonesis musulmans (que venen a ser un 90% de la població).

Avui, parlant amb un paio indonesi que se m'ha presentat a la platja juntament amb una amiga seva amb certa pinta de noia de companyia, que no s'ha estat de deixar anar comentaris del tipus "quin cabell més maco", "jo et podria acompanyar de viatge perquè no anessis sol"..., he descobert que els DNIs indonesis especifíquen la religió de la persona, i n'hi ha 5 possibles: cristià, musulmà, budista, hindú i confuncionista. Vaja, que suposo que a mi que soc més ateu que Marx i Lenin junts, no em donarien la nacionalitat de cap de les maneres. El paio aquest, que es deia Yono (com Yoko Ono m'anava recordant), se m'ha ofert per fer-me de guia de muntanya per pujar al volcà "Gurung Medari" i si el vull trobar, sé on anar al poble de Selo, des d'on surten les expedicions al famós volcà.

Típica estampa a un camp d'arròs.

De tornada de la platja, on no m'he pogut estar de fer un banyet, tot i que sense entrar gaire endins ja que les onades picaven fort tot i que no molt altes, tampoc m'he pogut estar de curiosejar una mica per dins dels camps d'arròs que hi ha a banda i banda de la carretera, i m'he meravellat contemplant les escenes de documental que he pogut veure. He parat a prop d'on treballaven dues dones velles, amb una mena de rasclet, suposo que remouen la terra sota de les tiges d'arròs, i he pogut "conversar" amb un paio gran que se les mirava. Li he explicat que era de Barcelona i m'ha recordat els jocs olímpics, i també li he dit que estava parant a Jogyakarta i que havia anat a la platja. Ell m'ha dit que apartés la moto del mig del camí perquè molestava als que volien passar per allà (simpàticament eh!).

Des de que he arribat, he anat tastant menjars típics. L'arròs i els noodels estan a l'ordre del dia. Són plats de la cultura xinesa molt introduïts a Indonèsia, i a gran part dels sudest asiàtic. Avui també he tastat el Bakso que és una sopa de pilota bastant especiada amb trossos de verdures i pa. Pel vespre he demanat una altra sopa de pollastre (Ayam sop) amb trossos de pollastre bullit.

Bakso. "Esos canne y no loquesha mimadreenelpushero".

Avui no he volgut acabar el dia sense el massatge de rigor. Avui he canviat de local, per poder comparar i tal. He demanat un massatge bàsic d'una hora i per primera vegada ha estat una dona la massatgista. He pensat, comencem bé! Doncs la dona aquesta m'ha fotut una pallissa en tota regla, com mai abans en tots els massatges que m'han anat fent voltant pel món. No he arribat a cridar per orgull de mascle i tampoc li he volgut dir res a la dona, ja que he suposat que el que feia era el correcte. Però no us podeu arribar a imaginar com em clavava els colzes la tia. Per tot el cos: bessons, ísquios, esquena... I quan feia servir les mans, em pinçava de tal manera amb els dits que no era capaç de comprendre d'on treia la força aquella santa dona. Us podria senyalar un bon grapat de punts on la dona s'ha cebat especialment mentres joc, cap per avall, esbufegava i serrava les dents per dissimular el patiment. Ja s'ho saben, ja, on poden fer més mal aquestes bruixes. Demà ja us diré com m'ha quedat el cos, però el que és avui, he sortit del lloc dels massatges amb dolors per tot arreu.