Dia 4 - Insomni i com un nen amb sabatilles noves.

aquestes sabatilles han de pujar un volcà.

Començo l'entrada d'avui pel final de la jornada, ja que així entendreu ràpidament el perquè del títol. Aquestes sabatilles que veieu a la foto són les que m'hauran d'acompanyar fins al cim del volcà Gurung Merapi, i són indonèsies (vull dir comprades a Indonèsia), tot i que fabricades a la Xina (vaja, fins i tot els indonesis es poden queixar de que tot ho fabriquen els xinesos...). Ja venia amb la idea de comprar-me unes bones sabatilles de muntanya i per això vaig sortir de Terrassa sense, i després de visitar quatre o cinc botigues he acabat decidint-me per aquestes. No conec la marca, però no deu ser cap desconeguda si les venien en una botiga on també hi tenien Nike, Reebook, Puma, NB... No m'he pogut resistir a l'oferta del 70%, tot i que podria ser un esquer enganyós. Tot i així, m'han costat menys de 30 euros, així que si se'm trenquen d'aquí a dos mesos, tampoc serà la fi del món.

L'altre motiu pel qual em va bé la dita del títol, és perquè, per fi, ja tinc moto!!! Tenia clar que l'havia de llogar aquí a Jogyakarta sí o sí, i aquest matí ha estat el primer que he fet només llevar-me. Sí, sí, abans d'esmorzar i tot. A un lloc proper al meu hostel on hi deia "motorbike rental" i on he acabat tenint una conversa molt familiar amb la mare del propietari. He marxat convençut que podria haver tret un millor preu/dia, sobretot tenint en compte que l'he llogat per deu dies sencers, i això acostuma a baixar el preu. Finalment, no he pogut baixar-li de les 46.000 rúpies (60.000 era el preu de sortida), però tampoc ha estat en negociador fàcil, perquè ja anat baixant de 60 a 56, 50, 47'5, 47, i finalment 46. El més important era no perdre massa temps amb el tema, i assegurar-me que no m'estafin (això mai ho saps del cert). La moto (que podeu veure en la imatge) és una Yamaha 125, i la veritat és que tira prou bé. Avui ja l'he posat a més de 90 km/h...

la meva "amoto" per 10 dies, si no passa res estrany...

Bé, us pot semblar que una 125 a 90 Km/h. tampoc és cap passada, però hauríeu de veure com es condueix per aquí per Java (Indonèsia en general) per fer-vos a la idea del control que s'ha de tenir. Per no fer-vos patir, us diré que en comptades ocasions puc arribar a aquesta velocitat, i que el més normal (quan no estàs parat del tot per retencions) és anar a una mitjana de 60. Però imagineu-vos la impressió que pot fer veure una moto a 60 Km/h amb quatre passatgers a bord, i tres d'aquests menors de deu anys, i fins i tot nadons a collibè del pare o la mare!! Ai si em veies la meva cunyada amb els nebots així per Terrassa...

Avui, aprofitant que ja era lliure (de moviments) he fet unes quantes visites. Una pels palaus de l'antic sultà de Jogyakarta al centre de la ciutat, i l'altre fins a la zona de temples hindús de Prambanan (quan aprengui a dir-ho ja seré a Terrassa), una zona declarada patrimoni de la humanitat per l'Unesco i que si mai abans hagués vist aquest tipus de monuments religiosos, m'hagués cagat a les calces de l'emoció. Tot i així, m'ha agradat força i he fet un bon grapat de fotos. A més, com que he anat cap al tard, no hi havia les aglomeracions de turistes que hi ha al matí, i no he hagut de fer cua i de donar empentes per captar una bona imatge.



Prambanan, patrimoni material de la humanitat.

De tornada cap a Jogyakarta he agafat un camí alternatiu que em marcava la guia i he fet una agradable passejada per una zona de camps d'arròs i d'altres cultius. Tot molt verd i tranquil. Sobtava aquesta sensació de tranquil·litat tan a prop del bullici de la gran ciutat. M'he parat a fer algunes fotos. N'hagués fet moltes més, però te n'adones que el que veuen els ulls no és el mateix que veu la càmera. Tot i així, he pogut robar-li aquesta foto a un pagès abans de preguntar-li el camí de tornada.



Pagès veterà de les rodalies de Jogyakarta.

Ah! I per acabar us explico el perquè de la resta del títol de l'entrada. És curiós això del cervell humà i de les hores de repòs que es necessiten i tal i qual. Us vaig explicar ahir que la nit anterior havia dormit més hores seguides que gairebé mai (12 h.). Doncs bé, suposo que el meu cervell no en passa ni una, i aquesta nit s'ha tornat a encendre tot just quan portava tres hores i escaig desconnectat. Sí, sí. Havia aconseguit adormir-me cap allà les 22:00 de la nit (les 17:00 hora catalana), i tot i que havia decidit que el despertador em despertés cap a les 6:00 per aprofitar les hores de menys calor, a la 1 i poc ja se m'obrien els ulls. Increïble! Fins a les 6:00 no he tornat a dormir-me i sort del miniportàtil, perquè m'he pogut connectar a internet i també mirar-me un capítol de la sèrie Alcatraz. I encara he tingut temps per mirar-me la guia de viatge... Espero tenir més sort aquesta nit i com a mínim no desvetllar-me fins les 5:00! (espero que no siguin els efectes secundaris del Ginseng, o gengibre, o gintònic o el que sigui que et donen els del lloc de massatges quan acaben de fer-te'l).