Dia 6 - Caminante no hay camino, se hace camino al andar (o en moto).

fantàstica panoràmica que la foto no fa justícia.

Avui la popular lletra del poema d'Antonio Machado ha estat del tot encertada, ja que he fet un bon viatge en moto per veure la tomba d'un famós sultà que aconsellaven a la guia, i quan he arribat al lloc, no us puc dir que hagi vist quelcom espectacular. Més aviat una mica decebedor per ser exactes. Està clar que després d'uns quants viatges, quan ja has vist algunes meravelles del tipus Taj Mahal, la Gran Muralla de la Xina, o les piràmides asteques o inques de Mèxic, es fa difícil que res t'impacti de la mateixa manera, però la il·lusió sempre es manté desperta. En tot cas, avui el millor de la jornada ha estat la ruta en sí, els llocs per on he passat, la gent que m'he trobat, les curiositats del camí, els paisatges, el gaudi de conduir la moto per carreteres poc transitades passant per poblets minúsculs i contemplant mil i una històries. Per exemple, un no pot veure cada dia a una dona donant el biberó al seu nadó a la part del darrera de la moto que conduïa el seu marit.

Aparcamotos a Jogyakarta.

D'això del tràfic a Indonèsia donaria per escriure un llibre sencer. Cada dia aprenc coses noves i no deixo de sorprendrem. Em sembla que aquí hi ha més motos que persones, i els carrers són com una mena de jungla on t'has d'espavilar per avançar. I als semàfors es viuen constants guerres per accedit als llocs preferents a la línia de sortida (i fins i tot pel davant de la línia de sortida). M'he adonat que jo soc l'únic panoli que va amb màniga curta total. M'ha costat entendre-ho, però després de dos dies pillant catxo amb la solana, avui he decidit comprar-me una jaqueteta fina perquè no se'm cremin els braços com a mínim. Un altre cosa molt útil que em sembla que demà també trauré de la maleta, és el mocador casteller. Si veiéssiu les fumarades que llencen alguns vehicles ho entendríeu. Però amb que van aquests trastos, amb pretroleo o què?



Paradeta de menjar al carrer més comercial de Jogyakarta.

La veritat és que encara no us n'he dit gran cosa de la ciutat on estic parant de moment. Diuen que té prop d'1'5 milions d'habitants,, amb la qual soca s'entenen els col·lapses i retencions de vehicles. Són majoria els musulmans, tot i que no gaire radicals (es veuen pocs mocadors en realitat), i bastant simpàtics. Sempre tenen un somriure i algun gest confraternitzador. Alguns semblen més xinesos que res, i en canvi d'altres tiren més a indi. Hi ha dones molt maques, tot i que també n'hi ha que no els vindria malament una nova ortodòncia (ja sabeu, tirant a conill). Se suposa que Jogyakarta és una ciutat bastant turística dins de l'illa de Java, però no es veuen gaires guiris passejant pels carrers com, per exemple, vaig veure a Bali l'any passat. M'agrada visitar llocs on no hi ha més turistes que natius.

Sang dolenta, fora del... l'esquena!

Avui per no variar, he tornat al local de massatges d'ahir amb ganes de provar alguna cosa nova. La pallissa d'ahir va estar bé, però preferia no tornar-me a trobar en mans (i colzes) de la senyora Rottenmeier. Així que he arriscat a tot o res i m'he demanat això que veieu en la imatge. Ja ni recordo el nom que tenien escrit en menú del local, però sí que recordo que quan el paio ha acabat em faltava poc per acabar desmaiat. Abans de la sagnia havia tingut també una sessió de massatge molt interessant, ja que m'ha estovat les zones més adolorides i la zona dels malucs i la part baixa de l'esquena que és el que més se'm carrega. Ja m'ha dit el paio que tenia els músculs com una roca.

Indonesis i catalans, tots som germans...

Una darrera curiositat. Fullejant un diari local en una de les parades per beure'm una ampolla de mig litre d'Sprite ben fresqueta, he trobat aquest detall de la classificació dels països en nombre de medalles als jocs olímpics. Si us fixeu en el 20è lloc hi apareix l'Spanyol, així, amb la nostra "ny". No crec que el periodista hagi confós Ejpañia amb l'Espanyol de Barcelona, així que ja he descobert una cosa en comú amb els indonesis. A veure si ara resultara que els catalans provenim del sudest asiàtic...