Dia 17: Hanoi - moto city tour.

Pho Xao, o noodles fregits amb vedella i verdures.

(Aviso que poden haver-hi mes faltes de l'habitual ja que estic escrivint l'entrada des d'un ciber-cafè, i aquest teclat no te ni accents ni d'altres símbols necessaris...)

Aquest mati no m'ha despertat el despertador precisament. No se l'hora exacta que devia ser, però he sentit grinyolar la llitera del costat, i uns esbufecs sospitosos. He mig obert una parpella i, efectivament, estaven "dale que te pego" al llit superior del davant meu. Aquests guiris que venen al Vietnam com si anessin a Salou i que esperen la festa de la nit com si no ho poguessin fer a casa... (maquillatge, vestidet, talons...) I es clar, com aquí la priva costa la meitat de la meitat que als seus països... doncs després passa el que passa, i una parella s'oblida que esta en un dormitori amb sis persones mes i es posa a fer l'espectacle.

Aficionats a les lluites de galls (no confondre amb les lluites de gais).

Doncs així que ben despert m'he anat a esmorzar (un pastisset de xocolata que m'havia comprat ahir en un mercat al carrer, i un cafè amb llet tant negre, que per molta llet condensada que hi ficava, no aclaria), i a llogar una moto per anar a fer el tour imprescindible per Hanoi. He començat pel museu de la guerra, i d'aqui al mausoleu de Ho Chi Min. No se quin tipus de festivitat hi havia avui a Hanoi, però per entrar al mausoleu hi havia una filera de gent increïble. Per sort, un soldat enrotllat m'ha deixat colar per un lloc que no era l'entrada, i després de passar dues vegades un control de seguretat poc segur, perquè anava carregat de coses metal.liques i la maquina no parava de sonar, he pogut afegir-me a la inacabable filera de gent que volia entrar a veure el cadàver momificat de l'idolatrat lider revolucionari.

Aquí, m'he estat molt de treure la càmera per fer fotos, ja que ningú en portava, i hi havia un munt de soldats engalanats cobrint el recorregut i fent els honors al pare de la pàtria. M'he recordat també de la visita al mausoleu de Mao Tse Tung a Pequin, que es feia de la mateixa manera. Seguir la llarga filera sense parar, no parlant gaire fort, no traient càmeres, i disposant d'escassos segons a dins per veure la mòmia.

En acabada la ruta mortuòria, he continuat per la zona visitant el museu de Ho Chi Min, i la seva antiga residencia que en l'actualitat serveix per fer les trobades oficials amb representants d'altres països. Per aprendre alguna cosa mes, m'he endollat a una família mexicana que portaven un guia en castellà i que de tant en tant explicava coses interessants. Per sort, com hi havia molta gent, no deuen haver reparat en que hi havia un paio enganxats a ells una bona estona.

Una mica de pluja i carrers empantanegats.

Mes tard he anat a veure el temple de la literatura. Un espai semblant a una pagoda (temple) budista, amb amplis jardins i diversos pavellons, que devien acumular en el passat quantitat de llibres de tota mena, a banda de nombroses obres artístiques de caràcter religiós majoritariament. Passejant pels patis interiors m'he trobat a aquestes damisel·les fent una sessió fotogràfica, i m'he afegit al grup de fotògrafs...

Belleses vietnamites al temple de la literatura.

Encara quedaven coses per veure, però després del temple de la literatura he hagut de fer una pausa obligada de prop d'una hora i mitja per la pluja. Ja havia plogut intermitentment mentre estava dins del temple, però per sort m'havia pogut resguardar en algun dels pavellons. Però quan creia que ja havia plogut suficient i m'anava amb la moto cap a una altra banda, m'ha sorprès una nova descarregada que s'ha allargat mes que les anteriors. Encara he tingut temps de treure l'impermeable que duia al maleter de la moto, i resguardar-me a sota d'un frondos  arbre, que tampoc ha aixoplugat gaire, la veritat... Pensant que la cosa no s=allargaria he aguantat estoicament sota la pluja ben be mitja hora, fins que he vist que la cosa anava per llarg, i he decidit entrar en una botiga de queviures a aixoplugar-me de debo tot fent un beure. Podeu veure la imatge del carrer inundat captada des de l'interior de la botiga mes amunt.

Noies i/o nenes vietnamites que em deuen haver confós amb algú famós.

Quan la cosa s'ha calmat he continuat amb el meu tour anàrquic, i he anat fins a la pagoda de Quan Su, on m'he trobat a desenes de devots fent les seves ofrenes "por todo lo alto". Ja he comentat que avui devia ser un dia especial, perquè no era normal tanta gent dins del temple fent les seves meditacions asseguts a terra, i tantes ofrenes tant esplèndides. Safates senceres cobertes amb galetes, begudes, flors, etc., etc. I l'incens cremant per totes bandes sense parar.

L'ultim lloc que he visitat ha estat l'antiga presó, per on van passar un munt de presos polítics durant la guerra contra els francesos. Be, tampoc es que tingues res d'especial en comparació amb qualsevol altra presó del mon. L'unic que aquí els presos acostumaven a parlar en vietnamita i per menjar feien servir pals en comptes de forquilla i cullera. 

Pel vespre, tot i que em pensava que podria gaudir del partit amistós del Barca a Malaysia, resulta que fallava la conexio d'internet del hostel. Vaja home! Precisament avui havia de fallar... així que tot i que ho he intentat al ciber-cafè des d'on escric aquesta entrada, no hi ha hagut manera. Però, com dirien els castellans, "no hay mal que por bien no venga", i he sortit a fer una birra a prop del hostel, i he conegut a un vietnamita de Saigon (HCM) que estava de vacances amb la seva filla de 10 anys. Com que parlava un angles molt fluid i comprensible, i estava clar que no volia fer negoci a costa meva, hem pogut mantenir una interessant conversa, i m'ha explicat un munt de coses interessants: com quan va anar a la guerra contra el dictador cambodja Pol Pot; la historia del pare que va lluitar amb l'exercit oficialista col.laborador dels nord-americans i que va acabar complint cinc anys a la preso; els estudis universitaris on el primer any es va dedicar a estudiar l'obra i pensament dels grans gurus comunistes; la manca de llibertat d'expressio i de manifestacio al seu país; la mania que li tenen als xinesos... Ja tenia ganes d'entemdrem amb algun vietnamita sense cales pel mig.

Escolars fent una pausa despres de visitar el mausoleu de Ho Chi Min.