Dia 18: Mercats de Hanoi, i tren nocturn cap a Lao Cai.

Paisatge habitual als carrers de Hanoi.

Avui era un dia propici per mandrejar i no estressar-me gaire amb visites. Pel matí, després d'esmorzar un parell de donuts una mica ressecs i un cafè amb llet dels que es fan aquí, és a dir, carregats, i de prendre unes quantes fotos des de la mateixa terrassa del local, m'he anat a descobrir el mercat principal de Hanoi, Dong Xuan, i a perdrem pels carrers adjacents sense cap objectiu concret.

Finalment si que m'he animat a buscar el carrer de les tendes de sabatilles i me n'he comprat unes pel que pugui passar a partir de demà a la zona muntanyosa del nord-oest. Em demanaven 650.000 dongs i els n'he ofert 300.000, i tot i que han intentat aconseguir alguna cosa més, han vist clar de seguida que no tenia cap intenció d'entrar al joc del regateig, i han acceptat l'únic preu que els he proposat. Estic convençut que si l'han acceptat vol dir que no han perdut calés.

Mercat de Dong Xuan (he preguntat pel Tenorio, però ningú el coneixia...) 

Rondant pel casc antic m'he trobat a aquest parell que feien una partida d'aquest joc de taulell barreja d'escacs i dames. He intentat trobar una lògica als moviments de les fitxes en el taulell, però m'ha estat impossible. De sobte movien lateralment, com en horitzontal, com diagonal; de sobte passaven per sobre d'una fitxa del contrari, com es quedaven just al en front... A més, malauradament no l'he pogut veure acabada, ja que un dels rivals s'ha hagut d'aixecar per ajudar a fer una descarrega de material d'una camioneta, i el que l'ha substituït, un jove aparcador de motos, també ho ha acabat deixant abans d'hora.

Joc popular al Vietnam, que no he acabat d'entendre.

Abans de tornar al hostel a relaxar-me i esperar l'hora de marxar, tot llegint, cercant informació per internet dels propers destins, i navegant d'una web a una altra, he parat a dinar a un dels característics tuguris locals un plat del tradicional Pho amb pollastre. Com no, acompanyat de la birra local, la Bia Hanoi. I encara abans d'entrar al hostel m'he trobat un local proper que feien "happy hour" de massatges i per 150.000 dongs he entrat a fer-me'n un de peus, que feia temps que no provava. El local es veia força professional, i de fet, la noia s'ho ha "currat" d'allò més bé, prement el just i necessari en tot moment.

Sala d'estar del hostel, on hi he passat unes quantes hores abans d'agafar el tren.

I bé, així s'ha acabat la jornada abans d'anar cap a l'estació de trens per marxar cap a Lao Cai, ciutat fronterera amb la Xina a la banda nord-oest. Ja veurem com anirà el trajecte, perquè només vaig poder aconseguir llitera "dura", i són prop de 10 hores si no vaig errat.

Primer massatge de peus al Vietnam. No serà l'últim crec.