Nicaragua - Dia 24 - Estelí - Palacagüina.

Els nens de l'escola de Musulí preparant els murals dels contes.

Aquest matí he marxat d'Estelí per anar més al nord, més rural, a Palacagüina. Allà hi havia de trobar a un parell de cooperants catalanes que estan fent un projecte educatiu de contes a les escoles de la zona, a través d'un casal de cooperació català d'Arbúcies, el Fundarpal (Fundació de solidaritat Arbúcies Palacagüina), que porta prop de 30 anys creant llaços de fraternitat.

Un dels grups de 2n exposant la seva feina.

He anat directament a una escola de primària del barri de Musulí on hi havia les dues cooperants, l'Eva i la Maria, i la Lourdes d'Estelí que també havia pujat a donar un cop de mà i a fer'ls-hi una visita. M'he trobat una escola d'un entorn rural, que poc té a veure amb la realitat escolar nostra. Solament hi havia els alumnes de 1r a 4rt, ja que la resta fins a 6è hi van a la tarda per poder compartir recinte escolar i cabre-hi. 

Alumnes de 2n en la classe d'expressió corporal i danses.

A banda de l'horari en torns partits, destacaria la gran diferència pel que fa als mètodes de treball i a les dinàmiques de les sessions. El nivell de xivarri i soroll a les aules és força elevat i les mestres han de tenir una paciència de santes. Hi ha nens i nenes entrant i sortint de l'aula habitualment, gossos que es passegen per la classe, mares, germans i demés mirant per les finestres o a dins de l'aula mateix, manca de recursos i materials, etc., etc. 

Alumnes de 3r.

Com ja havia comentat, l'absentisme és bastant habitual i és que hi ha alumnes que potser s'han de desplaçar una hora o més a peu i això al llarg de tants dies a l'any... aquí tenen poques vacances en comparació amb els alumnes catalans.

Pel que em van explicar, la metodologia de treball és força transmissiva i es basa molt en el escoltar, copiar i memoritzar.

També ens van comentar que molts alumnes quan acaben el batxillerat van a la universitat, que és pública i gratuïta, però el cert és que no vaig acabar de creure-m'ho gaire, i més després d'haver visitat un institut públic i haver comprovat que de treballar i estudiar, més aviat poc. 

Alumnes d'11è a l'institut.

A l'institut vam veure un munt de gent per fora de les classes que no sabíem ben bé que hi feien a fora. Les pistes esportives ocupades per altres nens de la ciutat que no eren de l'institut. Classes on la professora simplement seia i els alumnes xerraven entre ells o es miraven el mòbil. Vaja, que no s'apreciava un ritme de treball gaire intens... 

Amb les cooperants, l'Eva de Banyoles i la Maria de Darnius.

Pel vespre, l'Eva i la Maria em van portar a un "antre" del poble a fer uns birres, i vaig conèixer a un parell de nois del poble que treballaven a Estelí, l'Orlando i el Jose Miguel. També em van presentar a un cantant de rap d'un grup local anomenat los "Gueguenses", i a l'orgullós entrenador de l'equip infantil de beisbol del poble que havia guanyat un torneig no sé on. Vaja, gent oberta i agradable.