"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 31 de desembre de 2018

L'Iran - ISfahan - Yazd (dia 5).



Avui m'he aixecat més d'hora que altres dies, a les 7:30, i sense esmorzar al hostel m'he anat directament cap a l'estació de metro per anar fins a l'estació de busos i agafar un cap a Yazd.

El viatge, d'unes 4 hores, ha transcorregut per paisatges àrids i relativament plans. Algunes muntanyetes i un tros on hi havia neu trencaven la rutina. He viatjat súper còmode, en un autobús molt confortable, amb pantalla interactiva a cada seient, i amb una caixa amb un suc i tres paquets de galetes i coses per l'estil.

Arribat a Yazd, se m'han apropat diversos taxistes cercant client i me'ls he tret de sobre seguint el meu pas. Quan he parat un moment per mira el mòbil n'hi ha hagut un que m'ha seguit i m'ha demanat que on anava. Quan li he ensenyat el nom del hostel que tenia apuntat en llengua persa m'ha reconegut com el noi de Barcelona que esperaven. És a dir, que o el coneixien al hostel o era del hostel. Li he preguntat el preu  per anar fins al hostel i ha coincidit amb el preu que m'havien dit els del propi hostel, 120.000 rials (1 euro). De camí al hostel m'ha tret la seva targeta de guia turístic i m'ha ofert fer una visita a llocs de la ciutat. Li he preguntat preu i estona, i m'ha semblat més que raonable (900.000 rials per dues hores i tres llocs d'interès, i després em deixen de nou a l'estació d'autobusos per anar a Shiraz).

El hostel m'ha sorprès positivament. No m'esperava un lloc amb tant encant i tant modern. L'habitació és molt maca i confortable i la decoració del hostel preciosa. L'atenció també magnífica. M'he instal·lat en un plis-plas i he sortit a visitar el centre històric de Yazd. Que si la mesquita, que si la torre del rellotge, el complex d'Amir Chakmaq... I vinga fotos...

He tornat que ja era fosc i he vist com alguns botiguers s'escalfaven al carrer amb bidons i fusta, segons m'ha dit el recepcionista dels hostel per no pagar tant de llum. Tornant he tingut el segon contratemps amb els diners des que sóc a l'Iran, si tenim en compte el del canvi de moneda del dia d'arribada a l'aeroport on hem van estafar uns 12 euros. Avui, la dependenta d'una pastisseria m'ha tornat el canvi de menys. D?un preu de 40.000 rials li he donat un bitllet de 100.000, i em tornava només 20.000. Li he recordat el preu i el bitllet que li havia entregat, i fent la despistada ha tornat a treure el bitllet que li havia donat per certificar que era aquell el que jo li havia donat, i tot seguit m'ha tornat el que faltava de canvi... Vaja, una flor no fa estiu. Ni dues.
Avui he "celebrat" el canvi d'any al hostel on m'allotjava. Bé, realment no he fet res d'especial, a banda de fer un te al pati interior preciós del hostel. No hi havia turistes a la vista i és clar que els musulmans no celebren el cap d'any cristià. He enviat alguns missatges pel whattsapp als amics i a la família, dues hores i mitja abans que ells celebressin el canvi d'any. Hehe.
Finalment, m'he deixat al bus el llibre que venia llegint al llarg del viatge, "Sobreviviendo a Pablo Escobar" (un llibre que vaig comprar el assat estiu a Colòmbia i que explica la història de presidiari del sicari del capo del cartell de Medellín, John Jairo Velásquez, "Popeye"). He parlat amb la recepció de l'hotel perquè es posin en contacte amb la companyia de busos "Royal Safar" i intentin localitzar-lo i poder recuperar-lo. Seguirem informant...


Cúpula de la mesquita Jameh.

Un finestral de vitralls a la mesquita Jameh.

Una dona llesta per llegir l'Alcorà a la mesquita on hi havia hagut l'antiga biblioteca.

Vista exterior de la mesquita Jameh.

Una torre del temps.



Façana del complex Amir Chakhmaq.

Tracionional arc al complex Amir Chakhmaq

Figura de fusta que els homes transportan un cop a l'any en memòria d'un dels profetes musulmans.

1 comentari:

  1. No tens temps d'avorrir-te. Fins i tot els viatges travessant sorrals són interessants.

    ResponElimina