L'Iran - Yazd - Shiraz (dia 6).

Torre reformada de l'antiga muralla que envoltava Yazd.

Avui a les 9 m'ha vingut a recollir al hostel l'Amir per anar a fer l'excursió aparaulada. En un parell i mig d'horetes m'ha acompanyat en el seu cotxe als jardins de Dolat-Abad, un recinte on l'antic sha hi anava a passar els mesos de més calor amb un sistema de refrigeració força original amb una torre alta en forma hexagonal per on es filtrava l'aire exterior i entrava fresc a l'edifici. Després hem anat a visitar el temple Zoroatrista (del filòsof Zaratrusta) de Atash Berahm, on hi reposa una flama que els fidels han mantingut encesa des de fa centenars d'anys segons s'explica. La tercera excursió ha estat a la Torre del Silenci, un altre temple zoroatrista que en aquest cas s'utilitzava per fer la cerimònia fúnebre coneguda com "a l'aire", és a dir, que portaven el difunt a una zona elevada i l'extenien a sobre d'un forat perquè els voltors només deixessin els ossos, i en acabat, destruïen els ossos amb un algun component natural corrosiu. L'home torna a la terra.

L'Amir m'ha deixat directament a l'estació d'autobusos per agafar el bus de les 12:30 que m'havia de dur fins a la nova destinació: Shiraz. Un viatge de sis hores per paratges bàsicament desèrtics amb algunes muntanyes i una mica de neu fins i tot. Més del mateix que havia contemplat viatjant pel país fins a dia d'avui.

Un cop a Shiraz, per fer via, he agafat un taxi per anar fins al hostel (a Shiraz també tenen metro). EN aquest cas hotel, ja que resulta que on havia reservat és un hostel d'una cadena hotelera i m'han acabat col·locant en una altra habitació més maca. M'han demanat que, ja que em mantenien el mateix preu per una millor habitació els fes bona publicitat al Tripadvisor... 

 

Un cop instal·lat he anat a fer el volt i sopar, i he conegut a un noi (33) allà on feia un entrepà, que m'ha convidat a fer un te amb la seva família a un hotel molt bàsic allà a prop. Compartien una habitació de la mida de la meva sis persones: el pare, la mare, dues filles i un fill, i la iaia. El noi es deia Hassan i tenia un anglès molt bàsic però suficient per comunicar-nos mínimament. M'ha explicat que ell era àrab, i que els seus avis havien arribat a l'Iran des d'Irak. Vivien en una ciutat propera a la ciutat iraquiana de Basora. El Hassan tenia 33 anys i treballava de mariner. Eren a Shiraz perquè la seva filla es visités a un metge de la ciutat, que pel que m'ha dit tenen gran reputació. M'he quedat amb ells més d'una hora i els he ensenyat algun vídeo que tenia al mòbil de castells i de la meva escola. A l'acomiadar-nos el Hassan m'ha abraçat com si fóssim amics de tota la vida.

Interior d'un dels pavellons als jardins de Dowlat Abad.

Treballadors dels jardins de Dowlat Abad parant per esmorzar.

Icònica imatge de la religió zoroatrista al Temple del Foc.

El Temple del Foc, dels fidels Zoroatristes.

La flama que crema des de fa centenars d'anys al temple del Foc.

Construccions al complex de la Torre del Silenci.

Part superior de la Torre del Silenci, amb el forat on deixaven els cadàvers.

Torre del Silenci.

Paisatge camí de Shiraz.