L'Iran - Shiraz - Teheran (dia 8).

Potser alguns, sobretot els que entreu amb assiduitat al bloc, us haureu preguntat com era que trigava tant a penjar entrades, més quan no acostuma a estar ni tres dies sense publicar. Resulta que a les autoritats de l'Iran no els agraden segons quines webs, i directament, les bloquen. Es primers dies a Teheran no vaig tenir problemes perquè suposo que els nois del hostel saben la manera per evitar aquests bloqueigs i tenen la wifi preparada per poder accedir a les aplicacions de google, que és on m'he trobat el problema posteriorment als llocs que he anat visitant. Avui, tornat a Teheran, al mateix hostel (7Hostels), he recuperat l'accés al bloc i he introduït tots els dies que no havia pogut entrar. Ho tenia tot apuntat a través del correu electrònic i les fotos triades i a punt per adjuntar. És per això que de cop i volta han aparegut els darrers sis dies de cop. Com a recomanació, si mai voleu viatjar a l'Iran i fer servir aplicacions de google, feu els processos necessaris a casa abans de sortir.

Avui, he fet poc el guiri, ja que he viatjat de Shiraz cap a Teheran de tornada, i a Teheran feia un dia plujós i fred i no he sortit a voltar. Tanmateix, m'han passat coses interessants... Us deixo un recull de fotos de diferents dies amb coses del país.

Pel matí, he esmorzat a l'hotel i he demanat un taxi perquè em portes, primerament, a l'estació d'autobusos on havia d'anar a recollir el llibre oblidat al bus d'Isfahan a Yazd. EL taxista que em va recollir a l'estació de Yadz i que l'endemà em va portar d'excursió, l'Amir, va fer les gestions amb la companyia de busos on m'havia deixat el llibre. Aquests el van trobar i el van portar de tornada a Yazd. Co que jo ja havia marxat cap a Shiraz, l'Amir el va recollir i el va deixar al conductor d'una altra companyia que feia la ruta Yazd - Shiraz. I aquest matí, no sense dificultats de comprensió amb els nois que t'intenten col·locar a la seva companyia per anar a alguna destinació, ha aconseguit fer-me entendre perquè m'acompanyessin fins a l'oficina de la companyia on, efectivament, tenien el meu llibre de Colòmbia. 

Feliç com un gínjol he tornat cap a on era el taxista esperant-me per portar-me cap a l'aeroport de Shiraz. Allà, he agafat un vol de la companyia Mahan que m'ha deixat en un dels aeroports domèstics de Teheran cap a les 13 del migdia. Feia un dia de pluja i fred, i he preferit agafar un taxi en comptes del metro. Error. A Teheran el transit és tan dens, lent i caòtic que ens ha portat més d'una hora per arribar al hostel. A més, hem hagut de fer uns ziga-zagues importants per arribar al lloc, i li havia d'indicar jo el camí al taxista! I, per cert, que aquí els agrada molt posar la calefacció a tot drap, i he hagut de quedar-me en mànigues de samarreta. Li he dit al taxista que al cotxe hi feia molta calor, i m'ha respost que era perquè a fora hi feia molt fred...

No he tornat a sortir del hostel fins l'hora de sopar, que ha estat d'hora (cap allà les 18:15. I ben sopat m'he tornat a deixar caure a la teteria o xixeria (catximba) a veure el meu amic Naser i els altres. Avui, hi he estat una bona estona, i el Naser m'ha convidat a acompanyar-lo al seu cotxe per poder beure un got de vi, acompanyat d'unes xocolatines. Aquí s'ha de fer així, de forma clandestina, ja que no és legal. El Naser m'explica moltes coses. Bé, de fet, em respon a moltes preguntes, tot i que ells també me'n fan, sempre amb la traducció del Naser. Hem quedat per demà per anar d'excursió per la ciutat. 

Mural amb alguns màrtirs de la guerra Irak-Iran (1980-88) a la ciutat de Shiraz.

La moda que ve de l'Iran.

Mural sobre rajoles de ceràmica a la ciutat de Yazd.

La clientela de la xixeria.

Interior d'una autobús VIP. Amb tres euros fas un viatge de 6 hores.

Mural per a dos màrtirs de guerra a Yazd.

Un plat típic iranià: arròs i unes tires de carn a la brasa (pollastre i xai).

Interior del hostel on vaig fer nit a Yazd. Luxe a preus econòmics.