L'Iran - Teheran (dia 9).

Minarets de la mesquita Shahid Motahhari, al carrer Mostafa Khomeyni, propera al hostel on m'allotjo.

Avui ha estat el darrer dia de voltar per Teheran, ja que la propera matinada, a les 5:00 agafo el vol de tornada. Avui he tingut un amfitrió de luxe per voltar per la ciutat, el Naser, que m'ha acompanyat en el seu cotxe al llarg del dia. Ens hem trobat a les 10 del matí a la xixeria on ens vam conèixer i hem anat directes cap al nord de la ciutat, al poble de Darband, on hi ha muntanyes i molts teheranians aprofiten el divendres festiu per anar a passejar. Hi ha uns telecadires que et pugen a una bona alçada i les vistes, de la serralada d'Elburz, amb la neu hivernal, són magnífiques. I l'aire més net que a la poluta ciutat.

Després de fer una volta per la zona hem parat a un lloc a fer un te i una xixa amb unes vistes espectaculars. Asseguts al terra sobre una catifa persa, descalços i amb els peus escalfadets a sota la tauleta central, hem tingut una horeta de pausa i conversa.

Després de l'excursió hem tornat al centre de Teheran a dinar. M'ha portat a un lloc que coneixia que feien bona carn a la brasa, i que per la quantitat de gent que hi havia a la cua, devia ser un bon lloc. He fet carn de xai amb l'acompanyament habitual de l'arròs, i aquest cop amb una terrina de iogurt amb un puntet d'all (tipus allioli) per sucar-hi el pa, i un platet d'un guisat de mongeta negra petitona amb verdures i una salsa espesa i fosca molt bona.

La següent aturada ha estat en una cafeteria molt bonica on hem passat una bona estona fent un bon cafè amb llet, i una partida d'un joc de taula molt popular a l'Iran, el Backgammon, que he après a marxes forçades, i en acabat una d'escacs, que cal dir, he guanyat clarament.

La següent parada (el Naser ja anava amb el "mono") ha estat en una xixeria propera d'un aspecte més refinat que la què ens vam conèixer a prop del meu hostel. Les xixes eren bastant més maques, i el tipus de clientela es veia més selecte. De fet, el preu de la xixa devia ser el triple, o més que el que havia pagat a l'altre. Entre una cosa i l'altre he acabat tastant diferents sabors de xixa. És una mena de pasta que barregen amb el tabac i li dóna el sabor (coco, poma, taronja, xiclet de menta, fruites variades...).

Després el Naser m'ha acompanyat fins al carrer de les botigues d'esport (aquí els gremis van per carrers) per comprar-me una samarreta de la selecció de l'Iran. Per 800.000 rials (uns 7 euros) he trobat una falsificació prou digna que m'ha convençut.

I d'aquí cap al hostel novament perquè el Naser havia quedat per sopar amb la filla i hem quedat de retrobar-nos cap al vespre a la xixeria "de sempre"... I només em quedarà que tornar al hostel a recollir la bossa, demanar un taxi i fer via cap a l'aeroport internacional Imam Khomeini per tornar a casa i celebrar els reis entre els meus. Ja oloro el pernil salat i el vi negre que em fotré.

Telecadires dels anys 70... per sort el cablejat és suís i bastant nou...

Diferents fruites confitades.

La torre Milad amb un restaurant circular a la part superior, amb les muntanyes nevades de fons.

El teatre nacional, inaugurat pel derrocat Sha.