 |
| Theo Van Doesburg - "Noia amb ranuncles" (1914). |
Ha arribat la primavera
i les ranuncles floreixen.
Més d'un es desespera,
s'ha de veure com maleeixen.
Se'n veuen per tot arreu,
pels balcons, places i carrers.
Deuen estar bé de preu...
...o potser hi ha presoners.
A la Junta Electoral
el color groc també els molesta.
Potser és que la seva moral
de vegades no fa festa?
Omplirem tots els racons
fins que alliberin els presos
doncs n'estem fins als collons
de viure sempre sotmesos.
Portant un ram de ranuncles
surt una noia del mercat.
Al puny en posa tres juntes
i crida al vent "Llibertat"!
Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del més de març. Avui coincidint amb el dia d'inici de la primavera i el dia mundial de la poesia.
Podrien ser corrandes o garrotins. Molt bones, Risto.
ResponEliminaHehe, cert. Ara les he llegit amb la cantarella i funciona. Gràcies per l'elogi.
EliminaQue versàtil, tu, poesia i tot! I ben actual.
ResponEliminaBê, no sé si arriba a poesia, o bê simples rimes, però no et pensis que em va ser fàcil...
EliminaHas honorat moltes coses de un sol cop !.
ResponEliminaFelicitats !
Gràcies pel comentari Artur.
EliminaNomés li falta la música, Risto!!! M'ha agradat molt. Un aplaudiment.
ResponEliminaGràcies Carme. No acostumo a escriure poesia, però de tant en tant faig un esforç, i la indignació sempre ajuda.
Eliminaa mi també m'ha agradat molt
ResponEliminaGràcies Efreelang.
Elimina