"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 7 de gener del 2020

Investidura de Pedro Sánchez. Jugada mestra. Ho tenim a tocar.

Foto: 20 minutos.

Fa escassos minuts, el Congreso de los diputados de Madrid ha investit nou president de l'estat espanyol el socialista Pedro Sánchez per un escàs marge de vots (167 a favor, 165 en contra, i 18 abstencions). 

Les forces independentistes, per variar, no han anat a l'una, i si els dos respresentants de la CUP i els 8 de JxCat han votat en contra, per la seva banda els 13 diputats d'ERC s'han abstingut i han permès d'aquesta manera que Sánchez fos investit. Una abstenció a canvi d'una taula de negociació amb el nou govern de coalició PSOE-Podem. Sense cap altre compromís a canvi més enllà de negociar. Ni alliberament dels ostatges, ni retorn dels exiliats, ni fi de la repressió, ni assumir el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Res de res.

Estic força indignat amb la baixada de pantalons d'ERC. Donar suport, a canvi de res, als carcellers i repressors ho trobo d'un botiflerisme flagrant.

Bé, tan sols ens queda deixar passar el temps, fins que arribin noves eleccions a Catalunya, i quan quedi clara la nova presa de pèl de l'estat espanyol, que els votants independentistes actuïn en conseqüència.

4 comentaris:

  1. No sé quina de les dues posicions serà l'encertada. Deixo que els polítics facin política. La Cup i JxCat, per diferents motius han votat no. ERC per uns altres s'ha abstingut.
    De moment han hagut d'escoltar la Montse Bassa, dient-los botxins a la cara.
    I que la governabilitat d'Ñ li importa un rave.
    I el trifatxit explota de ràbia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aviat ho veurem Xavier.

      Personalment, el cos em demanava no ajudar de cap de les maneres cap govern espanyol que no es comprometés a alliberar els presos, acabar amb la repressió i acceptar el dret a l'autodeterminació del poble català.

      Elimina
  2. Ja sé que és difícil veure-hi més enllà del petit univers que cadascú té, però parles de baixada de pantalons d'un partit que es va presentar a les eleccions amb aquest punt clarament destacat al programa, i les va guanyar dos cops. Em pots parlar de davallada a les segones, abans que m'ho diguis, et diré que la majoria de pèrdua va ser perquè la CUP es va presentar, no perquè els votants no estiguessin d'acord amb Esquerra, aquests van ser una minoria. I encara vam rascar vot de Comuns i PSC. Com deia, Esquerra va guanyar les eleccions i va obtenir 13 diputats, que si l'aritmètica no em falla, són més que 8+2. Tenint en compte que els convergents han agafat el paper d'independentistes purs perquè és l'únic que els queda per no desaparèixer, però que si realment fossin decisius per la investidura haurien votat Sí o abstenció (votar que no quan els teus vots no decideixen res no té massa mèrit), em sembla que tens una idea molt poc global del votant independentista, o del que vota opcions independentistes, que no tots són indepes identitaris o sense ideologia. La responsabilitat que mostra Esquerra amb aquesta decisió, votant al costat de Bildu, per cert, potser hauria de fer reflexionar els votants i sobretot els dirigents de la CUP: l'estètica no ho és tot.

    Si ens creiem el Sit and Talk, prediquem amb l'exemple. No si val demanar diàleg i després negar-se per pura estètica, en un cas, tot i que la Mireia Vehí va allargar la mà a Sánchez si realment canviava de tarannà (que això no ho dieu), o per rebequeria i incapacitat com fan els de JxCat.

    Pots no estar d'acord amb l'estratègia. Però banalitzar les decisions polítiques amb un 's'han abaixat els pantalons' em sembla impropi de les teves inquietuds polítiques, la veritat. Des de la minoria estàs menystenint l'opció que van triar més de 800000 catalans. I sí, algun d'aquests es deu haver emprenyat, però la majoria estan contents, com també els d'altres formacions que, fora dels focus de twitter, ens agraeixen la fermesa i la responsabilitat de la decisió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, que jo recordi, els lemes de la campanya del 10N eren "justícia", "llibertat", "amnistia", "autodeterminació", i "independència". En cap cas es va dir que renunciarien a cap d'aquests a canvi d'un diàleg sense compromisos ni punts irrenunciables. Què no coneixem els socialistes, el partit més mentider i que ha fet més promeses incomplertes? Era el moment de demanar gestos a canvi dels vots, i no s'ha fet. No s'ha anat unit al Congreso, i això divideix l'independentisme. Jo cada dia estic més enrabiat amb els líders polítics independentistes.

      Tant de bo es vegin aviat els rèdits del diàleg. Sinó, no sé si la gent perdonarà a Esquerra que donés suport a un govern espanyol sense contrapartides.

      Elimina