Caramelles a Viladecavalls.

Caramellaires a Viladecavalls cap als anys 40. Entre aquests, el meu avi, Miquel Marcet i Bigordà.

A mi la Setmana Senta em transporta a la meva infància i en el record hi veig els grups de caramellaires al poble dels meus avis, Viladecavalls, que arribaven amb carro al davant de Can Benet, la casa dels avis, on cantaven quatre o cinc cançons i passaven la barretina. En acabat els avis materns, la Dolors i el Miquel, treien galetes i moscatell, i un cop fet el refrigeri, els caramellaires continuaven la seva ruta per altres cases del poble.

També recordo alguna missa i el dia de rams, que sortíem amb una branca d'olivera o d'algun altre arbre que no recordo, que devia portar el meu avi de l'hort o la vinya. No m'agradava gaire la missa, però per Setmana Santa tenia aquest caràcter especial i feia gràcia poder anar amb un tros de branca a la mà.

Per altra banda hi havia la Mona, que acostumava a ser en forma de pastís per part del meu tiet Josep, i en forma de regalet per part de la tieta Elvira. Recordo haver tingut algun súper pastís d'aquells completament fets de xocolata negra, amb algun nino de decoració. Recordo especialment una casa dels barrufets.

La veritat és que des que els meus avis ja no viuen, he perdut del tot la tradició d'anar al poble a escoltar caramelles, però sí que he vist algun any les de Súria per contactes amb castellers d'aquest poble bagenc. Allà són l'element cultural més important del poble i molt jovent hi participa. Fa goig veure com es mantenen les tradicions.