Resulta que l'origen de l'Ou de Pasqua té arrels paganes, significant un renaixement, tot i que el cristianisme l'adoptes amb posterioritat per representar la resurrecció de Jesucrist. Recordo quan era petit que els padrins em feien la Mona cada any. Sempre fa il·lusió que et regalin coses. A la meva família no hem continuat aquesta tradició i actualment no hi ha ni padrins, ni Mones, ni misses de Setmana Santa. Tanmateix, sempre aprofitem l'ocasió per juntar-nos, fer un bon àpat, i si toca pastís de Mona, doncs pastís de Mona que compren els meus pares. Personalment, aquest pastís és dels que menys m'agraden de l'any. On s'hi posi el tortell de reis, la coca de Sant Joan, o qualsevol altre pastís d'aniversari, que apartin les Mones.
Aquest any no podem fer celebració familiar per la Pasqua degut al confinament. Així que, per tal de celebrar-ho d'alguna manera, he decidit quedar-me a casa tocant-me els ous tot el diumenge de Pasqua, esperant la resurrecció de la vida terrenal que teníem fins fa unes setmanes. S'està fent llarga aquesta mort en vida...
Ja t'has rentat les mans???
ResponEliminaCada deu minuts Xavier, haha.
EliminaCom diu en Xavier, és sempre important rentar-se les mans després de tocar-se els ous...
ResponEliminaA mi no em disgusta cap dels pastissos o postres tradicionals del calendari, tampoc tinc cap rànquing, així que benvinguts siguin tots en la data que arribin! Però et diré que avui m'he passat, estic en fase de restricció calòrica i l'excés de mona m'ha deixat l'estómac que no vegis...
A mi la Mona, és dels pocs que no em fan el pes. No sé, massa mantega.
EliminaEl cert, és que jo m'he desenganxat força dels dolços. De petit i jove n'era addicte, però vaig saber apartar-me'n gradualment per evitar engreixar-me a mesura que m'he fet gran. De jove tot ho cremes, però a partir de certa edat...