Jo, CUP.

 

Diumenge hi ha unes noves eleccions autonòmiques a Catalunya i tornaré a votar els de sempre, els únics que representen la meva forma de pensar, els únics amb qui em puc identificar, la CUP. Sé que el meu vot no va a una candidatura amb possibilitats de governar (de moment), però tinc clar que mai votaré aquells que fan polítiques allunyades dels meus principis. Abans votaria en blanc o m'abstindria. 

En aquests comicis la CUP es presenta en coalició amb el partit Guanyem, i la Dolors Sabater, antiga alcaldessa de Badalona amb una coalició d'esquerres, serà la cap de files per Barcelona. Com tots sabeu, la CUP no és un partit piramidal amb líders suprems com altres partits (vaja, com gairebé tota la resta de partits), i les decisions es prenen assembleàriament tenint en compte la veu de tot el territori. De fet, això s'entén si es coneix l'origen municipalista de la CUP.

Una de les regles estatutàries de la CUP és que cap membre pot tenir un càrrec públic més de dos mandats o legislatures (abans era un de sol), i això assegura que qui entra a la CUP no ho fa per garantir el seu futur laboral i econòmic, sinó per fer un servei a la societat en un temps limitat.

I un altre aspecte que m'agrada d'aquesta candidatura és el fet que la majoria dels membres de les llistes són persones activistes de diferents moviments socials (feminisme, antiracisme, antifeixisme, grups pels drets LGTBI, pel dret a l'habitatge, ecologistes...).

Per fer un nou cicle. Jo, CUP.