 |
| Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes I. |
- Senyor, està fent vostè un treball magnífic. Fabulós!
- Vol dir? Jo encara penso que alguna cosa falla.
- Em penso que cap ull humà no gaire avesat al món de la pintura podria reconèixer que aquest retrat no és l'original.
- Tanmateix, em sembla que és força millorable.
- Bé, com a vostè li sembli. Però pensi que el senyor Von Straussen és al caure, i aquest home no sabria diferenciar un Goya d'un retrat fet pel meu fill.
- Però mai sabem a qui li pot acabar mostrant...
- M'estranyaria molt que aquesta obra la puguin contemplar gaires persones més enllà de la seva dona i les seves filles, que difícilment hagin sentit a parlar mai ni tan sols d'algun artista.
- Bé, en tot cas no em portarà gaire temps fer els quatre retocs que vull fer. En seguida l'aviso perquè se l'emporti.
- Perfecte senyor. Quan hagi acabat faci sonar la campaneta i vindre de seguida. Vol que li prepari un te?
- No, millor que no em distregui i pugui anar per feina. Encara sucaria el pinzell al te.
- Com vulgui. Marxo doncs. Estaré atent a la campaneta.
- Vagi, vagi, no pateixi. Ah, i avisi'm quan arribi el senyor Loras que vull ensenyar-li el nou projecte que tinc entre mans. Coneix vostè Edouard Manet? No? Doncs no pinta malament el francès. Després li mostro algun esbós. Podem fer duros amb aquest...
- D'acord. Fins aviat, doncs.
Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de maig.
Vaja quin dos!. A veure si es troben, un dia, amb un expert i els porta a presó sense cap duro.
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia el moment de sucar el pinzell en el te. 😉
Bon vespre, Risto.
Això de l'art d'estafar ve d'antic...
EliminaEls començaments de molts pintors han estat difícils. Aquest tal Manet... ni ell sabia que seria considerat un mestre.
ResponEliminaSuposo que fins que algú amb una mica d'influència i poder posa l'ull en la teva obra. Quants grans artistes han mort sense cap reconeixement?
EliminaCaram, caram, un falsificador... no sé si arribarà gaire lluny, al final la gent no es deixa prendre el pèl.
ResponEliminaNo et pensis, encara queda força ximple que es deixa estafar.
EliminaQue trist aprofitar-se de l'èxit dels altres, tot sabent lo difícil que es el reconeixement en l'art.
ResponEliminaCom diu sa lluna, a veure si els pesquen ! :)
No et pensis. En això de l'art, el fet que els col·leccionistes no exposin gaire les seves adquisicions ho complica força.
Elimina