Ahir ens va deixar el cantant italià Franco Battiato als 76 anys. Tot i que he de reconèixer que no tenia cap dels seus discos, ni escoltava les seves cançons, la meva història té una etapa en que va entrar Franco Battiato, gràcies a un veí que va comprar el seu àlbum, i a les seves aparicions en programes de la televisió espanyola. Encara tinc al cap alguns dels seus èxits de l'època, i aquest "Nómadas" era un dels meus preferits.
Sovint quan canto "a la italiana" ho faig imitant el Franco Battiato, més que no pas l'Eros Ramazzoti que és un altre dels cantants italians il·lustres.
Ja l'havia perdut de la meva memòria. La cançó que recordo més és "Centro di gravità permanente".
ResponEliminaD.E.P.
Bona tarda, Risto.
Aquesta va tenir força ressò als mitjans recordo.
EliminaEm passa com a tu. No en vaig ser un gran seguidor, però de jove tenia un germà que l'admirava molt i em posava les seves cançons i m'agradaven.
ResponEliminaI a més em va quedar força gravada al cap. Mira, una d'aquelles que se't grava.
EliminaPreciosa cançó, fins fa poc el considerava un artista menor. Les lletres són magistrals i molt emotives.
ResponEliminaPotser passa que els artistes que tenen un període de fama important per un àlbum els veiem com un producte de màrqueting, i n'hi ha que a més són bons...
Elimina