"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 29 de setembre del 2024

Els Springboks, campions de l'hemisferi sud.

 


Ahir es va disputar la darrera jornada del Castle Lager Rugby Championship, que ve a ser el torneig de les seleccions de rugbi més importants de l'hemisferi sud, on s'havia de dirimir el campió del torneig. I a l'estadi Mbombela de Nelspruit (Sud-àfrica) es jugava el partit decisiu entre la selecció amfitriona i Los Pumas argentins. Aquests dos equips s'havien enfrontat la setmana anterior en la penúltima jornada amb una meritòria victòria dels argentins per la mínima (29-28), i ahir els sud-africans volien la revenja, i de pas endur-se el títol, cosa que van fer de forma clara i rotunda. Ahir no es van deixar sorprendre i davant d'un públic entregat van apallissar els argentins per 48-7.

Els Springboks encadenen, tal i com ja van fer l'any 2019, la victòria a la copa del món i el campionat de l'hemisferi sud. Tanmateix, enguany ha estat el primer cop que aquest torneig s'ha jugat a doble partit amb cadascun dels rivals (Argentina, Nova Zelanda, Sud-àfica i Austràlia). Els sud-africans han aconseguit fer un cinc de sic, amb l'única derrota de la passada setmana a Santiago del Estero.

Tinc moltes ganes ja que arribi el novembre que tornaré a veure els Springboks en directe a Cardiff, contra Gales, en un amistós de la gira de les nacions de l'hemisferi sud als països amb més tradició de rugbi de l'hemisferi nord.

dimecres, 25 de setembre del 2024

El temassu del dimecres. Las Manos de Filippi - "Los métodos piqueteros".

 

El passat dissabte vaig anar a la sala La Deskomunal del barri de Sants per primera vegada en la meva vida, per veure la banda argentina Las Manos de Filippi, banda amb 30 anys de bagatge i que vaig descobrir en directe l'any 2006 en un viatge per Argentina i que no havia pogut tornar a veure des d'aleshores. Una banda que destaca per les seves lletres reivindicatives i en defensa de la lluita de la classe treballadora. Aquest setembre han iniciat una gira per Europa fent una vintena de concerts. A Barcelona van estar acompanyats d'una nombrosa representació de la comunitat argentina, en una sala petitona i acollidora, sempre cridanera i apassionada.

dilluns, 23 de setembre del 2024

20 anys de l'expedició a La Pica d'Estats.

 

 

 

 

El 8 i 9 de setembre del 2004 vaig fer el meu primer i únic ascens al cim de La Pica d'Estats amb el Ferran Cazador i un amic d'aquest que no recordo el nom. L'any anterior havia fet un primer intent en solitari que vaig haver de suspendre perquè em vaig equivocar de camí (vaig passar una nit enmig del no res amb la tenda de campanya i vaig tornar enrere l'endemà al veure que per allà no passava ni déu). El segon intent sí que va ser el bo, i va compensar el mal tràngol viscut l'any anterior en solitari.













diumenge, 22 de setembre del 2024

Riure per no matar: "Penal a favor del R. Madrid".

 

Quan es porten set jornades de la lliga de futbol al R. Madrid ja li han senyalat sis penals a favor. Alguns d'aquests d'autèntic escàndol. Un fet que no per repetit deixa d'indignar i fotre. Tanmateix, els culers sabem que mentre juguem la lliga espanyola haurem de suportar, jornada rere jornada, els favors dels àrbitres a l'equip de l'estat. Dels àrbitres i dels dirigents del comité de disciplina que castiguen amb tres partits un jugador del Barça per tocar-se el nas i deixen impunes insults de jugadors del Madrid a l'àrbitre o entrades assassines als rivals.

En fi, que puta Espanya i puta Real Madrid.

dissabte, 21 de setembre del 2024

Putos Alternària i Cladospòrium.

 

Fa anys que sé que sóc al·lèrgic, tant al respirar com al ingerir segons quins fruits, i fins i tot al contacte amb certes plantes o teixits. Fa uns mesos vaig tornar a l'especialista per comprovar com havia evolucionat en els darrers 10 o 15 anys de la darrera visita, i vaig comprovar que si fa no fa estic igual en tots els sentits. Vaja, que em provoquen reacció les mateixes coses amb major o menor intensitat.

Des de finals de la setmana passada i coincidint amb aquest període de pluges i de baixada de temperatures he experimentat una forta reacció del cos en mode de goteig al nas, picor, esternuts i fatiga... He hagut de recórrer a les pastilles antihistamíniques per dues ocasions amb una setmana de diferència. I vaig voler saber què era el que feia reaccionar el meu cos amb tanta virulència. Quina planta podia estar pol·linitzant en aquesta època o què. I resulta que són els maleïts fongs de la humitat!

dimecres, 18 de setembre del 2024

El temassu del dimecres. Código Neurótico - "Revolución".

 

Abans d'aquest passat dissabte en l'homenatge al Jorge, feia ja prop de 13 anys que els Código Neurótico no es reunien per a un concert. La darrera havia estat a la ciutat que els va veure néixer, Terrassa, a la sala Faktoria amb motiu del 30è aniversari de la fundació de la banda (que havia estat inactiva des del 1998). D'aquell memorable concert, que em vaig perdre segurament perquè devia tenir assaig de castells, se'n va enregistrar un vídeo que avui afortunadament podem veure alguns talls a internet. Un d'aquests és d'un dels temes més populars de la banda, aquest ·Revolución, inclòs a l'àlbum "En la barra del bar" de l'any 1988.

Cada dia més enganxat a la música dels Código Neurótico i més convençut que són una de les millors bandes punk en castellà de la història.

diumenge, 15 de setembre del 2024

Homenatge al Jorge dels Código Neurótico al festival Tropical Riot d'Ullastrell.

 


Ahir es va celebrar la 5a edició del festival Tropical Riot d'Ullastrell, el poble més punk del Vallès Occidental. Enguany el plat fort del festival, més enllà de la presència del mític Evaristo de La Polla Records amb la seva actual banda Tropa do Carallo, era la reunió, tretze anys després de la darrera dels terrassencs Código Neurótico, que van acceptar la invitació per fer l'homenatge que encara li devien al cantant i baixista de la banda mort a causa d'un càncer l'any 2022, el Jorge.

Per a l'ocasió van comptar amb la col·laboració de tres músics de llarga trajectòria en l'escena punk. L'Oriol, cantant i guitarra dels Antipàtiks, juntament amb el baixista d'aquesta mateixa banda, i el Santi, baixista dels Inem Killers que va fer les funcions de cantant amb els Código. La veritat és que la banda va sonar molt bé i que el Santi va brodar-ho com a cantant, amb un registre de veu molt semblant al del Jorge, i sabent interpretar-les a la perfecció. Es notava que havia escoltat les cançons milers de vegades.

Vaig xalar de valent amb el concert dels Código, cantant els seus himnes que jo també he escoltat moltes vegades. Els vaig veure per primera vegada en directe a l'Èpic Casino del carrer Sant Pere l'any 1995 quan presentaven l'àlbum "Colores de Guerra", en un concert organitzat per Radio Tse-Tse on també hi van tocar els Skatalà. Quasi res! Ahir a Ullastrell vaig sentir certa nostàlgia del passat, i encara més per la gran quantitat de col·legues i coneguts de la meva època de joventut que em vaig trobar al concert: la gent d'Ullastrell, els de Castellbisbal, els de les cases okupades, els del Faktoria i altres garitos... Per cert que hi vaig anar acompanyat del Villena, el Miki i el Machote. Gran quartet!



dijous, 12 de setembre del 2024

David Bueno: “Les arts haurien de ser la tija central dels aprenentatges”.

 



 

 

 

(Entrevista per al Diari de l'Educació al Neurocientífic David Bueno).

Quan aprenem qualsevol cosa, el nostre cervell fa noves connexions. Si en aquest aprenentatge impliquem també la creativitat, l’emoció i els sentits, tot el procés s’enriqueix. La neurociència troba un terreny de luxe en els ensenyaments artístics, que incideixen molt especialment en el factor emocional, l’expressió i la creativitat. En parlem de tot això amb David Bueno, que acaba de donar un seminari sobre la neurociència en l’aprenentatge d’ensenyaments artístics, ofert per la Diputació de Barcelona. David Bueno és un expert en neurociència, biòleg, divulgador i director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st, la primera en tot el món dedicada exclusivament a aquesta matèria.

 

Sabem molt sobre com funciona el cervell a l’hora d’aprendre, però hi ha algun factor més específic si parlem d’aprenentatges artístics?

El cervell aprèn, sempre, més o menys de la mateixa manera, sigui un aprenentatge artístic o  d’un altre tipus. Aprendre no és res més que fer connexions noves dins del cervell. I tant és que aprenguem la llista dels rius d’Europa com que memoritzem una partitura. Però jo el que vull transmetre en aquest curs és la importància dels aprenentatges artístics per a la construcció global dels infants i adolescents i, de fet, de persones de qualsevol edat.

La creativitat que permet l’art és bàsica, doncs, per a la construcció global de la persona?

Un tret característic, tot i que no és exclusiu de les arts, són tots els aspectes creatius i sensorials que poden comportar les arts. Sovint es diu: la música estimula la creativitat. Si ho fas bé, sí. Si fas classes de música i l’únic que demanes als teus estudiants és que reprodueixin una partitura, de forma acrítica, sense aportar res d’ells mateixos, això no és creatiu. Si permets que els teus alumnes reinterpretin aquella peça, afegeixin les seves emocions i sentiments, afegint coses seves, sí que hi ha creativitat. Les arts estimulen la creativitat si ho fas bé. Reproduir una obra d’art no és creatiu, encara que ho facis molt bé, com els grans falsificadors que copien un quadre a la perfecció.

L’ensenyament artístic incideix molt especialment en el factor emocional, l’expressió, la creativitat. És un terreny de luxe per a la neurociència?

Sí, totalment. Els estudiants d’arts de nivells superiors, com els que volen entrar a una orquestra com a músic, estan perfeccionant la tècnica a l’extrem, i no és tant important la creativitat en aquell moment. Però en ensenyaments inicials i generals, com infantil, primària i secundària, és molt important.

A educació infantil, i fins mitjans de primària, les arts haurien de ser la tija central dels aprenentatges, perquè és el que dona més plasticitat, el que permet conèixer-te a tu mateix, integrar els sentits. No és que no s’hagin de fer mates o llengües, però s’haurien de treballar a partir de les arts. I després, lògicament, cal reequilibrar-ho, perquè els aprenentatges es fan més complexos, més difícils, però si ja tens una base sòlida de plasticitat, de coneixença del teu propi cos, de sensorialitat, ja no cal que la segueixis treballant perquè ja la tens.

Per què a nivell cerebral quan s’implica el component emocional hi ha més riquesa en tot el procés d’aprenentatge?

Aquí entraria el concepte d’intel·ligència. La intel·ligència és saber moltes coses, o saber aplicar les coses que tu ja saps? Poder aplicar les coses que tu saps, de manera novedosa, a contextos diferents, això és creativitat. La creativitat potencia la intel·ligència en el sentit de que veus més possibilitats, veus maneres diferents d’aplicar allò que tu ja saps.

Però potser s’està mitificant l’emoció enfront del coneixement?

En l’educació hem passat d’un extrem a l’altre del pèndol, d’aprendre memoritzant i reproduint exactament tot el que estava al llibre de text, a l’altra banda en què només es valora la creativitat. Pots saber molta història i no ser capaç d’aplicar-la al moment present, o a l’inrevés, fer una tasca molt creativa però després no saber res d’història. La creativitat s’ha de basar en aprenentatges previs. Has d’aprendre coses per poder aplicar després la creativitat. Cal trobar un camí intermedi entre aquests dos sistemes, i aquí les arts tenen molt a dir. El sistema educatiu ha de trobar aquest punt d’equilibri.

Com poden aplicar els professors de música, o de dansa, o d’art, aquests principis de la neurociència?

Es més senzill del que sembla, però no hi ha receptes. En el curs els he deixat molt clar que en educació dos més dos no són quatre. En el que sí els insisteixo és en la importància de combinar les arts. De la mateixa manera que soc un defensor de combinar les ciències i les humanitats, les arts entre elles també s’han de combinar. Escoltem una peça musical, l’analitzem, i després dibuixem què ens ha inspirat. O mirem una fotografia i després ens inventem una melodia que ens suggereix aquesta imatge. I també utilitzar les arts per aplicar creativament els coneixements previs. Per exemple, estem estudiant la cèl·lula a biologia, i després fem una dansa amb els moviments dels elements de la cèl·lula, on un alumne és el mitocondri, un altre una proteïna, etc. Amb aquesta interacció aprens, perquè t’hi arriba. t’enriqueix sensorialment, et fa pensar i recrear.

Per posar en pràctica aquests exemples cal una molt bona coordinació entre els professors de ciències i d’arts, o com a mínim que hi hagi una motivació important.

La coordinació és útil i necessària, però sovint el més important és la motivació, Si el professor de ciències té aquesta idea de la dansa li pot demanar consell al de música sobre com es podria fer, i després fer-ho ell a la classe. Però és molt important que els professors siguin persones que tinguin un neguit intel·lectual, una certa vida cultural, perquè, si no, com la transmetrà als seus alumnes? Si el professor no llegeix mai, els alumnes ho noten. Han de tenir una base cultural, obrir-se a altres coses més que la seva matèria, perquè ets un ésser humà que ets referent dels teus alumnes.

Si el professor de matemàtiques no només explica com fer una equació, sinó que dona una mica de context històric, o la història de les dones de la Nasa que feien els càlculs pels coets amb una simple calculadora, estàs enriquint la classe. Si això li afegeixes l’explicació que aquestes dones estaven arraconades per ser dones i per ser negres, estàs introduint reflexió sobre el racisme, estàs posant història, ètica, valors, en una classe de matemàtiques. Hi ha molta inèrcia social, sobre que l’únic important és el coneixement. Però com s’aconsegueix? Es important fer un canvi de mirada.

Com es forma i madura un cervell influeix en com aprenem, i viceversa, com aprenem modula el cervell. És un camí de doble sentit.

En les persones, biologia i cultura s’interrelacionen de manera fantàstica. Els nostres programes genètics adapten el seu funcionament a com viu la persona; si tu vius en un ambient d’altra conflictivitat, els teus gens adapten el seu funcionament perquè tu puguis fer front això, i fa que tu siguis més agressiu, conflictiu o individualista. En canvi, si estàs en un context en el qual tens temps per conèixer-te, per gaudir d’una posta de sol, per badar veient qualsevol cosa bonica, t’està enriquint, encara que sembli una pèrdua de temps. Has d’aprofitar els moments en que no fas res específic, perquè llavors tu has aturat pensaments voluntaris, i el cervell aprofita el que has fet abans i fa connexions noves.

En diversos estudis s’ha vist que els factors de la nostra personalitat relacionats amb la creativitat, l’autoconeixement i la transcendència influeixen en molts altres gens relacionats amb la percepció de benestar. I aquí l’art hi és molt present.

Aquest autoconeixement, aquesta major integració sensorial, afavoreix alguns petits canvis i augmenta el teu benestar, que no és el mateix que la felicitat. El benestar el podem mantenir constant, fins i tot davant de la tristesa i la frustració. La felicitat és efímera i quan s’acaba et sents buit. Per això és important enriquir-nos sensorialment: per exemple, la música t’entra no només per la oïda, també per la vista perquè et suggereix imatges, o et provoca emocions, o et recorda olors… Potenciem-ho. També el moviment, que et dona una percepció del teu propi cos. La integració sensorial és important per la teva pròpia vida. Si no, com acabes sabent qui ets? La pràctica artística ajuda. No és la panacea, no hi ha miracles, però acompanya aquest ambient més de reflexivitat i interacció.

Com podem ajudar els estudiants a que arribin a aquesta integració sensorial?

Arribant al punt d’equilibri de pressió, d’estímul, d’esforç. A vegades hem de fer coses que ens suposen un esforç, però que ens permet anar aprenent, però sempre sense que els saturi i sempre veient la utilitat. Esforç acompanyant de moments de descans, de desconnexió, de vincle…

No de Tik Tok.

No. De fet, hi ha un estudi amb adolescents en què s’ha vist que mitja hora passejant amb els seus iguals, donant tombs pel barri, els genera més sensació de confort, per exemple, amb la secreció de serotonina, que estar-se dos o tres hores xatejant per les xarxes.

dimecres, 11 de setembre del 2024

dilluns, 9 de setembre del 2024

Primer dia d'escola. Un dia amb les emocions a flor de pell.

 

 

 

Personalment, trobo que el primer dia del curs escolar és potser el dia més bonic de tot el curs amb diferència. Un dia on tots tenim ganes de retrobar-nos ja que fa més de dos mesos i mig que ens vam acomiadar-nos, i que no sabem com ens trobarem als alumnes de crescuts i de canviats, ni si encara se'n recorden de nosaltres i les ganes, o no, que tenen de veure'ns. En el meu cas puc dir que avui he fet un bon grapat d'abraçades a molts alumnes que vaig tenir el curs passat fent de mestre d'educació física, i alguns que ja m'han tingut com a mestre durant quatre cursos.

El primer dia no acostumen a haver-hi mai problemes perquè tothom vol que vagi bé, i tampoc es comença a entrar en matèria de cap assignatura, si no més aviat va d'explicar-nos les vacances, fer alguna feina artística, jugar, conèixer als nous companys i nous mestres, i algunes normes i dinàmiques que se seguiran al llarg del curs.

A la meva escola els mestres preparem algun espectacle per sorprendre els alumnes i donar inici al nou curs. Enguany hem simulat una inauguració de curs a l'estil dels jocs olímpics i hem fet una cursa a càmera lenta amb la cançó de la pel·lícula Carros de Foc, fins arribar a la línia d'arribada on hi havia escrit "inici de curs". I després hem tingut la desfilada amb picada de mans inclosa de tots els grups cap a la pista i l'encesa del peveter a càrrec d'un personatge molt especial de l'escola, una capgrossa minairona que ha baixat per la rampa de l'escola amb una torxa ben grossa a la mà.

diumenge, 8 de setembre del 2024

A la Festa Major de Guissona.

 

Dissabte vaig anar a Guissona convidat pel Traga amb motiu de la Festa Major d'aquesta localitat de la Segarra. Vaig aprofitar que va fer un dia força assolellat i no gaire calurós per agafar-me la bici i fer una ruta per carreteres molt tranquil·les de la zona. Vaig passar per Massoteres, Palouet, Torà, Portell, Sant Ramon, El Llor i Sant Guim de La Plana, gaudint d'uns paisatges no gaire habituals en les meves rutes pel Vallès Occidental, amb grans planures, camps de cultiu, i granges de porcs (Bonarea). Per la tarda hi havia la diada castellera amb la colla local, els Margeners, i les colles convidades de Lleida i Badalona. Els Margeners van completar el 3d7, el 3d7p (set anys després del darrer) i el 4d7. En acabat vam anar tots plegats al local dels Margeners a fer un pica-pica i menjar un entrepà, i una mica de festeta abans d'anar al concert de La Fúmiga al pavelló. Gran jornada amb molts retrobaments de vells coneguts.

Ajuntament de Torà.

Ivorra.


Portell



Sant Ramon.




dimecres, 4 de setembre del 2024

El temassu del dimecres. Pau Albalajos - "Els amants"

 

Avui es commemora el 100 aniversari del naixement del poeta valencia Vicent Andrés Estellés, un dels principals escriptors de les lletres catalanes de la història. Molt reivindicat darrerament per un bon grapat de músics del País Valencià (Obrint Pas, La Fúmiga, La Gossa Sorda, Aspencat, o com el protagonista d'aquesta entrada, el cantautor de Torrent, Pau Albalajos, que ha musicat i interpretat alguns dels poemes d'Estellés.

dimarts, 3 de setembre del 2024

Una nova animalada del Kilian.

 

El corredor de muntanya català, Kilian Jornet, als 36 anys, acaba d'assolir una altra fita d'aquelles inabastables per a qualsevol persona humana normal i corrent. Enllaçar els 82 cims de més de 4.000 metres de la serralada dels Alps en tant sols 19 dies batent amb escreix el darrer millor registre establert pels corredors Franz Nicolini i Diego Govannini, l'any 2008, amb 60 dies.

Per a aconseguir-ho ha hagut de superar un desnivell acumulat de 75.344, escalant muntanyes icòniques com el Montblanc, el Matternhorn, o la Muntanya Rosa. Brutal.

dilluns, 2 de setembre del 2024

Apurant les darreres hores de vacances.

 

Platja de Creixell.

Des del passat divendres he estat a Creixell apurant els darrers dies de vacances d'estiu. He tingut temps per relaxar-me, llegir, nedar, visitar algunes ciutats en plena festa major, i gaudir de la família.  

5d8 dels Xiquets de Tarragona a la diada castellera de Santa Rosalia, a Torredembarra.

Segur que la coneixeu aquesta gran actriu catalana que es va posar al nostre costat a veure els castells.

Pilar de 5 per sota dels Falcons de Vilafranca a la diada de Sant Ramon.

Impressionant escala d'onze dels falconers. No la feien des del 2018.

Teca i lectura.

Més teca. Tripa del bar Ca l'Ovidi de Terrassa.