El temassu del dimecres. Pawn Gang - "Pa amb tomàquet".

 

No és una de les meves bandes de referència, però aquest tema i aquest videoclip mereixien tenir presència en aquest bloc. Una de les bandes pioneres del rap en català fent una oda a un dels plats més tradicionals de la nostra gastronomia. 

"Un caló amb set".

 

Un caló tenia calor

i es trobava sol al sol. 

Va veure que havia de beure

i va fer un glop sota d'un glop.

 

A les set encara tenia set.

 A les vuit el termo buit.

A les nou res de nou.

Ara somriu, ha vist un riu. 

Comencem bé una nova lliga.

 

Ahir el Barça va debutar a la lliga enfrontant-se a domicili al Mallorca (0-3). Un partit un punt estrany perquè el Mallorca es va quedar amb només 9 jugadors degut a dues expulsions bastant seguides quan encara no s'havia arribat al minut 40 de partit, i amb el segon gol del Barça, obra de Ferran, que va estar precedit per una jugada confusa després d'un rebuig amb el cap del defensa Raíllo a xut sec de Lamine que el va fer caure a terra sense que l'àrbitre decidís aturar el joc.

Tot plegat va condicionar totalment el desenvolupament del partit. El Mallorca es va tancar i va renunciar a l'atac i el Barça va semblar quedar desconcertat amb la situació sobrevinguda. Tanmateix vam veure detalls de bon joc i de l'estat de gràcia de jugadors que ja ho van estar el curs passat: Lamine, que continua creixent i exercint d'estrella de l'equip; Raphina veient porteria i mostrant-se rapidíssim; Ferran veient porta una vegada més; Pedri controlant el ritme del partit...

Sembla que enguany tornarem a gaudir i tornarem a celebrar títols. La cosa pinta bé. 

Quin descobriment l'e-book.

 

 

 

Per al viatge d'aquest estiu vaig compar-me un e-book, per estalviar-me haver de portar més d'un llibre i alleugerir la motxilla. I he de reconèixer que, malgrat que era una mica escèptic i tradicionalista, he comprovat que és un gran invent que facilita la lectura a qualsevol hora (tant per la lluminositat de la pantalla com per l'escàs pes de l'aparell), així com la possibilitat de tenir diversos llibres en un. Des que el tinc ja m'he llegit tres llibres sencers ("Junil a les terres dels bàrbars" de Joan-Lluís Lluís, "Roldan, ni vivo ni muerto" de Manuel Vázquez Montalban, i "El monstre de Santa Helena" d'Albert Sànchez Piñol) i un terç d'un altre ("Primavera" de Mercè Rodoreda, que m'està costant acabar). 

El temassu del dimecres. El Pony Pisador - "Johna Kanaka".

 

Els Pony Pisador són una de les bandes més en forma de l'escena catalana i prova d'això són els nombrosos concerts arreu d'Europa que estan fent aquest any. La seva música festiva d'arrel folc no deixa el públic indiferent i acaba fent ballar les audiències més apalancades. Música de taverna que triomfa a festivals d'arreu i que, malauradament i llastimosa, no encaixen en molts dels festivals nostrats on no hi té cabuda tot el que no soni a l'estil de moda (música "urbana" amb molt sàmpler i molt autotune).

Aviat tocaran a la festa major de Castellbisbal, i espero poder anar a veure'ls. 

Cap de setmana per les Serres de Queralt i els Tossals-Aigua d'Ora.

 

Aquest cap de setmana m'he tornat a escapar al càmping Aigua d'Ora amb uns amics. Coincidia que aquest cap de setmana era la festa major de Sant Llorenç de Morunys, a escassos 15 km., tot i que tampoc l'hem gaudit gaire, més enllà d'un concert el divendres per la nit d'un grup de Solsona que feien de teloners als Strombers i que tenien molt a aprendre. ;-)

He de reconèixer que he passat dues nits estupendes en que he descansat com un nadó, superant el jet-lag que m'havia afectat les tres primeres nits després de la tornada. Durant el dia les temperatures eren força elevades i costava descansar a la furgoneta escalfada pel sol. Sort de la piscina del càmping.

També hem tingut temps per fer algunes excursions. Vam anar cap a Sisquer i fins a la vall des d'on es veu el Pedraforca, i d'aquí cap a la ruta del Pont Cabradís, on tanmateix no vam arribar. Per la tarda, quan la calor havia baixat vam agafar la bici per anar a visitar el monestir de Sant Pere de Guardescales, una bellesa del romànic amb unes vistes privilegiades dels cingles de la Serra d'en Busa i a ribera del riu d'Ora, pertanyent al municipi de Navés.

Ahir vam fer una visita al Pi de les Tres Branques, que no recordo haver visitat mai abans, i que em va impressionar força per l'entorn, i perquè pobret està mig mort (per no dir totalment). Vam acabar la jornada d'ahir abans de dinar a la cascada de Llinars, fent un banyet i estirats als prat.

Pi de les Tres Branques.

Sant Pere de Guardescales.

Sant Pere de Guardescales.

Ruta al Pont Cabradís.

Vistes des de l'església de Sant Esteve de Sisquer.

Masia El Pujol.

Masia El Pujol.

Gent de Laos i Tailàndia.

 

Un dels grans alicients de viatjar és conèixer altres cultures, altres tradicions, i altres ètnies. Els de la meva generació vam créixer amb la idea que hi havia unes races molt definides que ens diferenciaven: negres (africans), blancs, grocs (asiàtics o directament xinesos)... Viatjant per Àsia he descobert les diferències entre les diverses ètnies, tot i que encara em costa reconèixer-les. Oi que els europeus podem diferenciar un nòrdic d'un de la mediterrània? Doncs a l'Àsia hi ha diferències evidents entre un xinès, un tailandès, o un indonesi. A mi m'interessa molt aquest tema de les ètnies, i sempre tinc la càmera a punt per captar algun rostre que em cridi l'atenció. Aquí un petit resum de fotos (algunes, les més, "robades", algunes demanades) a persones de Laos i Tailàndia.

 

Tailàndia 6 - Bangkok i final de viatge.

 

Ahir al migdia vaig arribar a Barcelona després d'un vol de prop de 15 hores amb escala de poc més d'una hora i mitja a Dubai. Vaig arribar força fet caldo no per les 15 hores de viatge, que també (impossible dormir més de vint minuts seguits al seient d'un avió), sinó perquè a l'arribar portava 35 hores despert (m'havia aixecat a les 7 del matí de Bangkok i fins les 3:40 de la següent matinada no sortia el meu avió d'Emirates. Total, que vaig decidir que per no patir molt el jet-lag dormiria poquet per la tarda i arribaria amb molta son a la nit. Hehe. El pla era bo, però em vaig estirar a les 17:00 amb la idea de dormir una hora (amb despertador al costat) però em vaig despertar que eren les 22:00 passades. Així que em vaig aixecar per sopar i tornar a fer son, i vaig aconseguir dormir-me cap a les 0:30. I a quina hora diríeu que se m'han obert els ulls? Doncs minuts abans de les 5:00!!

Pel que fa al final del viatge, he passat les dues darreres nits a Bangkok, a un hotel molt proper a la parada de Phaya Thai des d'on s'agafa un tren aeri cap a l'aeroport que triga poc més de mitja hora. L'hotel era força a prop del mercat de Pratunam, del monument de la victòria, i del parc Lumpini, un parc urbà enorme amb un munt de gent practicant esport pel vespre, o simplement passejant, descansant...

Un altre punt fort de l'hotel és que tenia piscina al terrat, i un 7-Eleven a cent metres. El meu esmorzar de capuccino i biquinis estava garantit! Al mateix aparcament del 7-Eleven vaig descobrir un lloc de menjar de carrer que feien pollastre amb arròs que estava genial, per només 60 bath (1'5 euros). M'agafava la birra al 7-Eleven i anava a dinar i sopar allà força sovint. I en acabat tornava al 7-Eleven a pel capuccino amb gel.

A banda de menjar i beure he aprofitat per fer alguna visita turística més per Bangkok. He anat amb bots pels canals, he fet alguna compra al mercat de Pratunam, he estat al parc Lumpini veient com jugaven a sepak takraw, al temple Wat Saket (un mirador excel·lent de la ciutat), etc. El darrer dia vaig intentar descansar a l'habitació al màxim, i per la tarda vaig poder veure per Youtube el darrer partit amistós del Barça a la gira de Japó i Corea del Sud. Cap a les 21:00 agafava el tren cap a l'aeroport, i des d'allà ja sabeu com va acabar la història.

Sepak takraw al parc Lumphini.

Tailàndia 4 - Chiang Rai.

 

Temple blanc.

Muang Chiang Rai és la província més al nord de Tailàndia, frontera amb Laos i Myanmar, i té per capital la ciutat de Chiang Rai amb al voltant de 200.000 habitants. Aquí vaig arribar via Laos, i des d'aquí he agafat el vol cap a Bangkok, final d'aquest viatge laosià-tailandès.

Chiang Rai és un bon punt de partida per conèixer el límit fronterer de Tailàndia amb Laos i Myanmar, però la ciutat en sí també té el seu interès amb alguns temples destacats, pobles de diferents tribus pels voltants, i com arreu, els paisatges increïbles de camps d'arròs, de té, de blat de moro, zones selvàtiques, rius...

Hi he passat tres nits a Chiang Rai i no me'ha donat gaire temps per avorrir-me. He visitat el temple blanc, el blau, i la casa-museu negra. He estat a unes aigües termals. M'han fet massatges. He menjat la mar de bé. He estat a l'enorme parc Shingra on cultiven el té, tenen fàbriques diverses, algun resort, zones esportives, llacs...

Casa-museu de Baandam o casa negra.

Parc Shingra.

Camp de té al Parc Shingra.

Temple de Huay Pla Kang.

Huay Pla Kang.

Brutal Buda a Huay Pla Kang.

Temple blau.