El Mag Lari: "Strafalari".

 

Aquest passat dissabte va venir a la Factoria Cultural de Terrassa el Mag Lari, un dels principals representants de l'il·lusionisme a casa nostra, en actiu des del 1994 quan els pares li van regalar per Sant Jordi un llibre de màgia de Juan Tamariz.

A la Factoria va omplir les dues sessions que va oferir, i com de costum va saber posar-se el públic a la butxaca amb el seu humor fi i les seves dots interpretatives. Un espectacle que havia de durar hora i mitja es va allargar gairebé dues hores.

I cal reconèixer-li la voluntat de fer arribar espectacles de gran qualitat a un preu més que raonable: 19 euros costaven les entrades. Comparat amb els preus que s'acostumen a pagar per qualsevol merda, o el preu que costen les entrades per al Mago Pop, és d'agrair.

 

Un altre il·lustre ciclista s'apunta la victòria a la Volta Catalunya.

 

Demà, si no es produeix una sorpresa majúscula, el ciclista danès Jonas Vingegaard s'imposarà a la 105a edició de la Volta Catalunya. El seu primer triomf en una prova que cada any augmenta el seu prestigi internacional gràcies a un recorregut espectacular i la presència de les principals figures del pilot internacional (enguany no ha vingut el número 1 del món, Tadeq Pogacar, però déu n'hi do el cartell de participants il·lustres: Renco Evenepoel, Richard Carapaz, Felix Gall, Joao Almeida, Enric Mas...

Avui es disputava l'etapa reina amb sortida a Berga (capital popular del ciclisme català) i arribada al Santuari de Queralt, amb la pujada als colls del Pradell, de Sant Isidre i la meta al Santuari de Queralt tornant a passar per Berga. Etapa que, igual que ahir, s'ha endut amb gran autoritat el danès guanyador de dos Tours de França, Vingegaard, que deixa clar que ha començat la temporada en plena forma.  Tant de bo enguany pugui posar més resistència a Pogacar al Tour, i fins i tot repetir victòria. 

El temassu del dimecres. Tim Timebomb and Friends - "30 pieces of silver".

 

Un clàssic de l'ska interpretat aquí pel cantant i guitarrista nord-americà de la banda punk Rancid, però en el seu alter ego skatalític. Una cançó que va com anell al dit per a assenyalar i descriure els traïdors, sindicalistes en aquest cas, que es venen al poder a canvi de subvencions i altres prebendes amb l'objectiu de desmobilitzar la classe treballadora a canvi d'acords merdosos. 

10 anys sense en Johan. Sempre a la memòria.

 

Avui fa 10 anys que ens va deixar Johan Cruyff, un dels més grans mites del barcelonisme i del futbol mundial. Un holandès que va canviar la història del Barça, sobretot en la seva etapa d'entrenador, donant-li la primera i anhelada copa d'Europa, quatre lligues, i altres títols. Però sobretot, per deixar una filosofia i un estil de joc que avui encara són marca del club.

Convé recordar també la seva identificació amb Catalunya, ja que juntament amb la seva dona, van ser els primers pares de l'estat que van poder registrar el seu fill amb el nom de Jordi, quan les autoritats de la dictadura franquista encara no ho permetien. I també va fer de seleccionador de Catalunya. Un dels nostres! 

Dissabte primaveral.

 

Magnífica jornada gastronòmicosocial ahir a Les Martines. Calçotada en un entorn natural i en bona companyia. Bona manduca, des del pica-pica als postres, i bons beures, del vermut, al vi de la Terra Alta o al cava. No es pot demanar més. Bé, sí, acabar la jornada al Cafè de l'Aula escoltant bon reggae i ska i retrobant algunes velles amistats.

 

La lluita (docent) continua.

 

Aquesta setmana ha estat una setmana de lluita del sector educatiu per aconseguir millores laborals i de recursos per millorar la qualitat educativa. Si dilluns eren cridats a la vaga els docents del Baix Llobregat, i el Barcelonès, dimarts els del camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, dimecres la Catalunya Central i la zona de Lleida, avui li tocava el torna als dos vallesos, el Maresme i comarques gironines. La gent de Terrassa hem quedat a les 7:30 del matí per concentrar-nos i començar a tallar algunes de les principals artèries de la ciutat. També s'ha fet un tall a l'autopista C-58, i en acabat tothom (del V. Occidental) s'ha dirigit a Sabadell per anar a cridar ben fort davant dels Serveis Territorials d'aquesta zona.

Demà encara hi ha una nova vaga convocada de tota la comunitat educativa de Catalunya amb manifestació a Barcelona amb 4 punts de sortida que es trobaran a la plaça Tetuan, molt a prop del Parlament. Anirem a fer sentir la nostra veu allà on hi ha els que prenen les decisions, a veure si així ens escolten. I si no ens volen escoltar, doncs haurem de continuar cridant ben alt i ben clar que volem més salari, més recursos, menys ràtios i menys burocràcia!

Arriba el bon temps, tornen les rutes ciclistes.

 

 

El divendres de la setmana passada vaig tornar a treure la bicicleta de carretera de l'habitació on portava molts mesos guardada. Aquest hivern no he tocat ni la de muntanya. No sé, m'ha fet mandra passar fred i m'he dedicat a la piscina i l'spa on s'està molt bé. Però a la que comença a lluir el sol i la temperatura puja per sobre dels 15º, una mena de despertador ciclístic s'activa al meu cervell.

Com era de preveure, Laporta 5 anys més.

 

Ahir, coincidint amb el partit de lliga entre el Barça i el Sevilla, per primer cop des de la inauguració del nou Camp Nou amb el gol nord ple, es va celebrar la jornada electoral per elegir el futur President del Club els pròxims cinc anys. I tal i com preveia la majoria i ocultaven els mitjans, per l'interès de derrotar Laporta, aquest es va imposar amb un percentatge dels vots fregant el 70%. No hi va haver partit malgrat la campanya de desgast dels mitjans a l'actual president.

No és que sigui un gran fan de Laporta, però veient qui donava suport al Víctor Font tenia clar que Laporta era la millor opció. Si més no és un independentista declarat i tot i que per al meu gust no fa prou per defensar la catalanitat del club, penso que és el que més pot fer en aquest sentit. I no es pot negar l'evidència. En aquests cinc anys de mandat ha aconseguit liquidar gran part del deute, fer un estadi, i reflotar un equip que anava a la deriva, amb un nou projecte amb gent de la casa, jove, i que sent els colors. 

Ahir per la nit les parets de la sala Luz de Gas devien tremolar. 

VIIa Fira de la cervesa artesana d'Ullastrell.

 

Ahir a la nit vaig tornar a ser al Birrastrell, o Fira de la Cervesa Artesana d'Ullastrell. 7 edicions porten i diria que no me n'he perdut cap. Ahir, com totes les edicions, tocaven dues bandes: els Prioritarians del Priorat, i els Rockafondians de Mataró. Els primers amb les seves versions d'ska clàssic jamaicà dels 60's, i els segons amb versions de temes ska i reggae passats pel sedàs del rock.

Una bona nit amb la companyia d'amics i la retrobada de vells coneguts. Ah, i bona cervesa artesana! 

 

Vincles afectius a l'escola.

 

El vincle afectiu entre el mestre i els seus alumnes és un element fonamental en el procés educatiu. Quan l’alumnat se sent estimat, respectat i escoltat, es crea un clima de confiança que afavoreix l’aprenentatge i el desenvolupament personal. El mestre no només transmet coneixements, sinó que també acompanya els infants en el seu creixement emocional i social.

Un bon vincle afectiu permet que els alumnes se sentin segurs a l’aula, cosa que facilita que expressin dubtes, opinions i emocions sense por. Això contribueix a una major motivació i implicació en les activitats escolars. A més, quan els mestres mostren empatia i interès real pels seus alumnes, ajuden a reforçar l’autoestima i la confiança dels infants en les seves capacitats.

En definitiva, l’educació va més enllà dels continguts acadèmics. El vincle afectiu crea un entorn d’aprenentatge positiu on els alumnes no només aprenen matèries, sinó també valors, respecte i habilitats per a la vida. Un mestre que estableix aquest vincle pot deixar una empremta molt significativa en el futur dels seus alumnes.

El temassu del dimecres. Dropkick Murphys - "I'm Shipping Up To Boston".

 

Els Dropkick Murphys són una banda originària de Quincy (Massachussets) creada fa 30 anys i que continua en actiu. Fusionen la música irlandesa amb el punk i el hardcore, i aquest tema el van incloure a l'àlbum "Warriors Code" del 2005. Bona música contundent per escoltar al bar amb una Guinness a la mà.

Nova traïció (esperada) al col·lectiu docent dels sindicats verticals CCOO i UGT.

 

Ho han tornat a fer. Els sindicats verticals UGT i CCOO, que tot just tenen un 20% de la representació sindical entre el col·lectiu docent, han arribat a un acord vergonyós amb el PSC, d'esquenes a la resta dels sindicats, per aplacar i aturar la lluita dels docents per a la millora dels drets laborals i de la qualitat educativa. Un acord del tot insuficient que planteja recuperar una part del poder adquisitiu perdut els darrers quinze anys, amb increments anuals durant quatre anys. Un increment pírric que d'aquí a quatre anys, amb la pujada de l'IPC ens deixarà si fa no fa com estem ara.

En tot cas, no és res que em vingui de nou, ja que fa mesos que ho anava anunciant que d'aquests dos sindicats no te'n pots fiar gens, ja que no és la primera vegada que negocien d'esquenes a la resta de sindicats i que trenquen l'unitat sindical per afavorir el partit polític de torn, i de pas, continuar rebent subvencions d'aquí i d'allà. Són, al meu parer, un gran tumor per a la classe treballadora i fins que no se n'adoni tothom i deixi de fer-los suport haurem de patir les polítiques laborals i socials que venim patint de fa temps.

Confio que el col·lectiu docent sabrà veure que l'acord al que han arribat el govern i aquest dos sindicats minoritaris a l'educació és una vergonya i que continuarem lluitant per a un acord digne que situï els salaris on correspon, i per un increment important de la inversió per a la millora educativa.  

El temasso del dimecres. Potato - "Derroche".

 

Aquest divendres vaig a Barna a veure de nou als Potato, banda històrica basca del reggae amb més de 40 anys de trajectòria. Uns clàssics del reggae encara al peu del canó (dels originals potser només queda el cantant Pako Pecao). Per celebrar el 40è aniversari van gravar aquest clàssic de la banda amb diferents artistes de l'escena reggae i ska. Puto derroche.

Torno al "vici".

 

Doncs que he tornat a caure al vici dels escacs online. Després de les vacances de Nadal, veient el mundial d'escacs de ràpides per internet, em va tornar a picar el cuquet. I comences, gairebé amb una mica de por per si recordaràs com es jugava i si et fotran moltes pallisses, et veus jugant regularment, i cada dia una mica més, i tornes a necessitar jugar una partida rere l'altra. Per sort encara ho tinc controlat de no jugar a partir de la mitjanit per poder anar a dormir sense taquicàrdia, haha.

I a l'igual que fa quatre anys quan feia de tutor d'un grup de 3r, enguany he fet unes quantes sessions de projecte dedicades als escacs amb el meu grup de 4t. Un gran recurs educatiu que proporciona als alumnes un bon grapat d'aprenentatges molt interessants, per a l'escola i per a la vida.